L’Ajuntament de Manresa ha tancat el 2021 amb números positius. El superàvit a 31 de desembre era de 3,7 milions d’euros, tot i que a aquesta xifra oficial s’hi han de restar pagaments de factures i el cost de projectes iniciats durant l’exercici, de manera que el saldo final disponible és de 982.000 euros. Els números positius i les bones xifres de deute dels darrers exercicis permeten al consistori accedir a crèdit per finançar projectes i inversions. Així, aquest any s’ha signat el conveni per la compra dels terrenys de la Fàbrica Nova, cosa que ha significat incrementar la xifra d’endeutament viu, que se situa en 51 milions d’euros.
El consistori manresà ha tancat el 2021 amb un superàvit real de 982.620,29 euros, en un exercici que encara ha estat influït per les conseqüències de la pandèmia. La xifra de romanent a 31 de desembre era significativament superior i es va situar exactament en 3.746.815,17, però cal restar-hi la quantitat de 2.764.195,28 euros en concepte de despesa compromesa i obligacions de pagament de 2021. És a dir, factures de l’any anterior a les quals cal fer front i afegir al resultat de l’any. S’hi inclouen el cost de concessions municipals (bus, residus, jardineria, llars d’infants, neteja d’edificis municipals), subministraments, enllumenat públic o transport escolar, i moltes altres factures de menys import (el 85% de les operacions són de menys de 10.000 euros).
El superàvit de 982.000 euros representa a l’entorn de l’1% del pressupost municipal, que ascendia a 96,1 milions, per la qual cosa “és una xifra raonable i que demostra que s’ha fet una bona gestió del pressupost. Tenir dèficit no és bo, i un superàvit exagerat també indica que no s’ha fet una bona execució del pressupost i no s’han gastat diners disponibles”, ha explicat l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, en la roda de premsa de presentació conjuntament amb el primer tinent d’alcalde i regidor d’Hisenda, Valentí Junyent Torras, i la interventora municipal, Mariona Ribera Esparbé.
Tot plegat tenint en compte que 2021 “també ha estat un any complex”, fruit de la pandèmia, i que l’Ajuntament de Manresa ha fet esforços per oferir ajudes a diversos sectors per pal·liar-ne els efectes. L’alcalde ha esmentat que el superàvit de l’any anterior, d’1,4 milions, s’ha incorporat al pressupost en bona part amb l’objectiu d’atendre les necessitats fruit de la Covid-19. Des de la pandèmia, la normativa estatal permet als ajuntaments disposar dels romanents de tresoreria.
El deute moderat permet afrontar inversions
Les bones xifres d’endeutament (el 2021 estava situat al 47%, la xifra més baixa en dècades) permet a l’Ajuntament accedir a crèdit per fer inversions o tirar endavant projectes. En aquesta línia, destaca per damunt de tot el conveni signat per a l’adquisició del recinte de Fàbrica Nova, del qual l’Ajuntament ja ha fet un pagament de 5,8 milions, i que en farà un segon de 4,8 milions més el 2023. Aquests més de 10,6 milions d’euros són el gruix de l’increment de l’endeutament viu de l’Ajuntament, que se situa als 51 milions, mentre que el coeficient d’endeutament és del 62%, encara amb molt marge fins arribar al 75%, el límit per sota del qual és possible accedir a crèdit.
L’alcalde Marc Aloy ha recordat que “la bona gestió dels últims exercicis ha permès a l’Ajuntament tenir el pulmó necessari per tornar-nos a endeutar, de manera molt racional i encara amb marge per endeutar-nos més si calgués”, i afrontar una inversió tan rellevant com la de la Fàbrica Nova, que s’ha tirat endavant amb el consens de tots els grups municipals de l’Ajuntament. Altres inversions rellevants que s'imputen als comptes del 2021 són els terrenys per a la construcció de la nova escola Valldaura o la compra de naus industrials a Bufalvent per al servei de neteja i magatzem.
El regidor d’Hisenda, Valentí Junyent Torras, ha entrat en el detall de la liquidació dels comptes i ha explicat que els números en positiu són en part gràcies a les transferències de l’estat no previstes al pressupost, concretament la liquidació de la participació als impostos estatals corresponent al 2019, per valor de 1.679.295,98 euros.
Tal com ha explicat el regidor, el romanent de tresoreria (superàvit) de 3,7 milions d’euros certifica una tendència dels darrers tres anys en què la xifra ha estat positiva (0,31 milions el 2018; 1,30 milions el 2019 i 2,26 el 2020). Junyent ha especificat, però, que la xifra oficial que figura al tancament de l’exercici 2021 no correspon al romanent efectiu disponible, que és l’esmentada xifra de 982.000 euros.
Aquesta xifra de saldo disponible de superàvit estarà a disposició de l’Ajuntament, però l’alcalde Marc Aloy ha dit que s’administrarà amb prudència, també tenint en compte que l’any vinent serà el darrer de l’actual mandat municipal, i la voluntat del govern és deixar els comptes sanejats.
El regidor Valentí Junyent també s’ha referit al resultat de l’exercici (si es considerés de manera aïllada), que és de 9,1 milions d’euros en positiu, un milió més que l’any anterior. Pel que fa a les provisions per insolvències (morosos), s’incrementen de 734.609 euros respecte 2020. És remarcable, però, que aquesta pujada és la meitat de la que s’havia produït en l’exercici anterior (1,43 milions), cosa que segons el regidor d’Hisenda demostra que majoritàriament “hi ha la voluntat de fer els pagaments, en molts casos amb facilitats com ara el fraccionaments”.
Vegeu tota la informació sobre el tancament del Pressupost 2020 de l’Ajuntament de Manresa en aquest document.
