Esquius Prat és l’arquitecte de referència de la Manresa de finals del franquisme i de la transició democràtica. La seva activitat professional és molt extensa i ha donat com a resultat obres de gran rellevància a Manresa i al Bages, però també arreu del país. La donació consisteix en un fons documental format per 1.365 expedients corresponents als projectes arquitectònics realitzats al llarg de la seva trajectòria professional.
L’alcalde de Manresa, Marc Aloy i Guàrdia, i Josep Maria Esquius Prat han signat avui un contracte pel qual aquest últim, en qualitat de propietari, fa una donació gratuïta a l’Ajuntament de la ciutat del seu fons documental format per 1.365 expedients corresponents als projectes arquitectònics realitzats al llarg de la seva trajectòria professional, perquè ingressi a l’Arxiu Comarcal del Bages per a la seva custòdia, conservació i divulgació amb finalitats culturals. L’acte de signatura ha comptat també amb l’assistència de la regidora de Cultura, Anna Crespo Obiols; i del director de l’Arxiu Comarcal del Bages, Marc Torras Serra.
Josep Maria Esquius Prat (Manresa,1939) es va llicenciar el 1964 en Arquitectura, en l’especialitat d’Urbanisme, a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona de la UB. La seva activitat professional és molt extensa i ha donat com a resultat obres de gran rellevància a Manresa i al Bages, però també arreu del país. Esquius Prat és l’arquitecte de referència de la Manresa de finals del franquisme i de la transició democràtica.
Ha estat nombrosa l’obra pública, però sobretot l’obra privada que ha realitzat i que, a Manresa ha contribuït a configurar el paisatge urbà actual. La seva primera obra significativa va ser la casa del carrer de Saclosa cantonada amb la plaça de Catalunya de Manresa, que està protegida dins el Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni de Manresa (PEUPM). Des d’aleshores ha signat obres tan emblemàtiques a Manresa com la Plana de l’Om, que rebé el premi Construmat, el Palau Firal, la restauració de les façanes de l'Ajuntament de Manresa, la restauració de la fàbrica del Guix-Tous, amb la que va obtenir l’accèssit al Premi Bonaplata de Restauració de Béns Immobles l’any 2007, la remodelació del carrer del Balç, el Centre Hospitalari i, més recentment, l’adaptació moderna del Casal Regionalista al Passeig de Pere III.
Els seus projectes abasten des d’edificis religiosos a centres educatius o hospitalaris, residències d’avis, edificis plurifamiliars, etc. Ha col·laborat amb altres arquitectes i amb artistes de renom com ara Josep Grau-Garriga i l’escultor Josep Maria Subirachs. Ha treballat en nombroses restauracions d’arquitectura històrica i també en la redacció de plans directors de conjunts monumentals com els del monestir de Sant Cugat del Vallès i del castell i l’ermita de Castellterçol. El 2001 va ser coordinador del Pla Director de Sant Benet de Bages i és autor, juntament amb l'arquitecte Francesc Xavier Asarta, de l'obra de restauració del monestir, amb la que va ser finalista del Premi Europeu Adippa d’intervenció en el patrimoni l’any 2013. Ha treballat com a arquitecte urbanista en el Pla General de Sant Joan de Vilatorrada i en la remodelació i restauració de nuclis urbans i centres històrics, per exemple al Poble Vell de Súria i al nucli de Castellgalí i de Santpedor. Algunes de les seves obres tenen fitxa dins el Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni de Manresa (PEUPM).
Ha realitzat docència com a professor encarregat de curs a l'Escola d'Arquitectura, en l’assignatura d’Urbanística I i II (1967-73) i ha estat membre del tribunal d’avaluació de projectes de final de carrera en la mateixa escola (2006-2009). Té obra publicada a diferents revistes i llibres especialitzats.
L’Ajuntament de Manresa i l’Arxiu Comarcal del Bages reconeixen el valor històric d’aquest fons documental i assumeixen conjuntament el compromís de fer difusió pública d’aquesta donació i afavorir les accions que s’escaiguin per tal de promoure el coneixement públic i facilitar la seva consulta.
Donacions com aquesta permeten créixer el patrimoni documental i la història de Manresa, alhora que incentiven la recuperació de la memòria històrica de la ciutat. La tasca de conservació d’aquests fons documentals que fan les persones amb sensibilitat per la història i el patrimoni comú unida a la tasca especialitzada de l’Arxiu, enriqueix enormement la ciutat.