Es presenta un nou llibre de recerca històrica sobre fets de la Guerra de Successió a Manresa

La Sala Gòtica de la Seu acollirà aquest diumenge la presentació de llibre “Catalans en armes (1704-1723). L’origen dels Mossos d’Esquadra” de l’historiador callussenc Eusebi Mas.

imagen

Tot i que el mes passat van finalitzar els actes de commemoració del Tricentenari a Manresa, aquest diumenge, 25 de gener, a les 16 h, la Sala Gòtica de la Basílica de la Seu acollirà la presentació d’un nou treball de recerca històrica que recull fets succeïts a Manresa i el seu entorn durant la Guerra de Successió. Es tracta d’una conferència i una visita a la coberta de la Seu amb motiu de la presentació del llibre “Catalans en armes (1704 -1723). L’origen dels Mossos d’Esquadra” de l’historiador callusenc Eusebi Mas.

El llibre de Mas és el resultat de la seva tesi doctoral, presentada el passat mes de desembre a la Universitat Autònoma de Barcelona, en la qual dóna compte de la seva investigació sobre l’origen del cos dels Mossos d’Esquadra, que l’autor el situa a Manresa i Igualada l’any 1714 amb els arreglaments de minyons creats en aquestes ciutats per reprimir revoltes que van tenir lloc arran de la imposició d’un nou impost, anomenat de les quinzenades, per fer front a les despeses de la guerra.

El treball d’investigació de l’historiador callussenc explica com el duc de Pòpuli i José Patiño van formar, el 1714, una partida de vint-i-cinc paisans armats a Igualada, sota les ordres del sotsveguer Onofre Melcion i del capità Jacint Elies, perqu&egrav e; ajudessin a sufocar la revolta de les quinzenades.

Vint afectes naturals més, capitanejats pel veguer Jaume Llissach, van constituir un altre arreglament a Manresa que, entre el 4 i el 7 de setembre de 1714, va resistir a la Seu l’atac del marquès del Poal a la ciutat.

És per la importància que té la Seu com a escenari en els fets històrics que l'historiador ha escollit aquest espai per a la presentació del llibre a Manresa. Durant l'acte es podrà visitar la coberta on es van fer fortes les tropes borbòniques i hi haurà la presència de representants dels Miquelets de Catalunya.

Aquest treball s'afegeix a la recerca històrica que s'ha dut a terme darrerament sobre els fets i les conseqüències de la Guerra de Successió a Manresa i al Bages i que s'ha volgut impulsar i difondre des del Programa de Commemoració del Tricentenar i a la ciutat.

El llibre ja es va presentar el dia 27 de desembre al castell de la Pobla de Claramunt. L'acte a Manresa és organitzat pel Centre d'Estudis del Bages i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Manresa.

Els fets històrics a Manresa: El dia 4, Antoni Desvalls va assaltar Manresa amb 4.000 homes. La tropa de la guarnició borbònica es va fer forta a la basílica i als convents del Carme, de Sant Domènec i de Sant Francesc. L’endemà, a les cinc de la tarda, van ocupar totalment la ciutat excepte la col·legiata, on vint soldats del regiment de la Basilicata (napolitans), s’hi havien refugiat.

A la nit, els combatents catalans van entrar dins i van calar-hi foc, mentre que els soldats i paisans acorralats a la part superior del temple van resistir des del campanar i la coberta de l’edifici fins al dia 7, quan els atacants v an aixecar el setge i van fugir, en assabentar-se que els venien a socórrer el comte de Montemar i José Vallejo.

«Dels diners pagats al Sr. Veguer per lo socorro dels Minyons de son arreglament» se’n va fer càrrec la ciutat de Manresa. Però, un cop acabada la guerra, els van reclamar a la Tresoreria General de Barcelona i al comptador general dels exèrcits de Sa Majestat al Principat de Catalunya, igual que havia fet Francesc Boleda. La ciutat hi va enviar dos síndics perquè intentessin recuperar les 75 dobles d’un rebut que el governador militar de la ciutat havia signat per costejar-los.

Segons l’autor de la recerca, els dos arreglaments de minyons es van dissoldre en finalitzar el conflicte bèl·lic però van esdevenir el naixement d'un nou model d'organització civil armada que, després de les vicissituds històriques, es convertiri en en els Mossos d'Esquadra i s'arribaria fins a Pere Anton Veciana, que va ser el primer comandant en cap del cos.



Documents relacionats

  • imagen