Manresa lidera un estudi que ha analitzat la tipologia de locals dels eixos comercials de trenta ciutats

Tècnics de l'Ajuntament de Manresa signen la tercera edició de l’Estudi de Clonatge Comercial de Catalunya, que analitza la tipologia de locals dels principals eixos comercials de trenta ciutats catalanes.  En el cas de Manresa, l'informe conclou que el 45,9% dels comerços de l’eix Guimerà-Passeig són únics (és a dir, que tenen una sola botiga), mentre que el 27,7% són “clonats”, és a dir, botigues de marques conegudes que es poden trobar en almenys una quarta part de les ciutats estudiades.

imagen

El Servei d’Estudis de l’Ajuntament de Manresa és un dels principals impulsors de la tercera edició de l’Estudi de Clonatge Comercial a Catalunya, un estudi que té com a objectiu analitzar el grau de similitud i singularitat entre els principals eixos comercials d’una trentena de municipis de Catalunya. L’informe és signat per tècnics dels ajuntaments de Manresa, Terrassa i Mataró, com a integrants de la xarxa Perfil de la Ciutat, i ha estat elaborat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

L’estudi, corresponent a l’any 2021, analitza en total 39 eixos comercials de 30 ciutats catalanes. En concret, s’ha dut a terme, d’una banda, a les 23 ciutats de Catalunya de més de 50.000 habitants. En el cas de Barcelona, s’ha analitzat un eix comercial per a cadascun dels deu districtes. També s’han estudiat les ciutats de menys de 50.000 habitants que són sòcies de la xarxa Perfil de la Ciutat (Vic, Barberà del Vallès i Sant Feliu de Llobregat) i les que són capitals de comarca de la demarcació de Barcelona (Berga, Igualada, Moià i Vilafranca del Penedès).

Per analitzar el grau de singularitat i de “clonatge”, es van definir prèviament els carrers que conformen el principal eix comercial de cada ciutat, tasca que van realitzar els tècnics municipals dels ajuntaments respectius. La llargada mitjana dels eixos definits és de 950 metres.

En el cas de Manresa, l’eix comercial queda definit pel carrer Àngel Guimerà i pel Passeig Pere III (en els trams entre la Muralla de Sant Domènec i la plaça de Crist Rei), a més a més dels carrers Casanova i Canonge Mulet. Es tracta, en total, de 843 metres lineals de carrer.

L’estudi conclou que l’eix comercial Guimerà-Passeig de Manresa reuneix la tipologia de comerços següents: un 45,9% de comerços singulars (és a dir, botigues de comerç local que no es poden trobar a cap altre indret); un 27,7% de comerços “clonats” o similars (que es poden trobar en almenys una quarta part de les ciutats estudiades) i un 17,6 de comerços “replicats” (és a dir, que tenen presència en dues de les ciutats analitzades). Un 8,8% dels locals comercials de l’eix Guimerà-Passeig estan buits.

La tinenta d’alcalde d’Indústria, Comerç i Activitats de l’Ajuntament de Manresa, Núria Masgrau Fontanet, valora positivament els resultats de l’estudi pel que fa a Manresa. Tal com explica, “la tipologia comercial que mostra l’informe fa la ciutat molt atractiva per a molts tipus de consumidors diferents, i això ens dona força comercialment”.

Pel que fa a la mitjana dels 39 eixos comercials estudiats de tot Catalunya, un 54,2% són comerços singulars; un 16,3% són clonats i un altre 16,3% són replicats. Finalment, un 13,2% dels locals dels eixos analitzats estan buits. La ciutat amb el percentatge més alt de comerços “clonats” és Sabadell (amb un 35,8%), mentre que la ciutat amb el percentatge més alt de comerços singulars és Sant Feliu de Llobregat (amb un 73,4%).

Dades objectives com a punt de partida per a estratègies posteriors

L’objectiu de l’estudi és facilitar informació per tal que el debat sobre el clonatge dels eixos comercials es pugui dur a terme a partir d’informació objectiva, sense entrar a determinar la idoneïtat de cap model comercial. Els autors de l’informe assenyalen que l’estudi vol ser una base de partida per a diagnosis i consideracions més grans, tant de l’estratègia de les polítiques sectorials del comerç urbà com de l’estratègia general de cadascuna de les ciutats participants.

De fet, els autors de l’estudi assenyalen que, per analitzar la conveniència de la presència de grans cadenes de botigues, cal tenir en compte diversos factors, com ara el paisatge urbà que determinen, l’ocupació que genera, la qualitat dels llocs de treball que creen i l’oferta que aquests comerços posen a l’abast de la ciutadania en forma de varietat, qualitat i preu.

Els autors de l’estudi, però, sí que alerten sobren “l’increment preocupant de la quantitat de locals sense activitat” detectada en l’anàlisi d’alguns dels eixos comercials analitzats. Segons assenyalen, aquest fet es presenta amb una tendència especialment creixent en alguns llocs, “cosa que pot implicar a la llarga el desmantellament d’eixos, la qual cosa ha d’esperonar una anàlisi en profunditat sobre les causes i una acció pública posterior per donar solució al malbaratament dels espais comercials urbans que fins ara havien funcionat”.

*Podeu consultar l’estudi complet en aquest enllaç.

Documents relacionats

  • imagen
  • imagen