Manresa ha guanyat una nova plaça, que porta el nom de l'il·lustre pediatre manresà Simeó Selga i Ubach. Aquesta tarda s'ha fet la inauguració del nou espai, en un acte molt concorregut, amb veïns i veïnes, representants del Col·legi de Metges, de la Reial Acadèmia de Medicina i de la família Selga, i també l'alcalde i diversos regidors. L'acte ha servit com a posada de llarg d'un espai que s'ha fet en dues fases i ha costat més de 500.000 euros, i també com a homenatge de la ciutat al doctor Selga.
Manresa ha acomplert avui dos objectius de cop: estrenar un espai per a la ciutat i alhora culminar l'homenatge que mereix el pediatre manresà Simeó Selga i Ubach, estrenant la plaça que porta el seu nom, i inaugurant la ubicació definitiva de l'escultura "La Salut", donada pel Col·legi de Metges, obra de l'escultor manresà Ramon Oms. La ciutat ja s'ha fet seu aquest nou espai situat entre el Passeig Pere III i el carrer Primer de Maig, a tocar l'institut Lluís de Peguera, del qual precisament Simeó Selga i Ubach (Manresa, 1914-2010) fou el primer alumne matriculat.
L'acte d'aquesta tarda ha estat força concorregut. HI han assistit desenes de veïns i veïnes, representants del col·lectiu mèdic i entitats de la ciutat, així com membres de la família Selga. Ha obert l'acte el regidor d'Urbanisme i Mobilitat, David Aaron López, que ha recordat les característiques de la intervenció, que ocupa un espai de més de 2.000 metres quadrats i ha representat una inversió de més de 500.000 euros, en dues fases. David Aaron López ha recordat que l'urbanisme, com la medicina i l'art, ha d'estar al servei de les persones, i "la salut també la construim una mica des de l'urbanisme". Per a ell, en aquesta plaça "des de l'urbanisme també cerquem que tothom trobi qualitat de vida. Un racó, un espai, un moment per a la calma, o moments d'oci o esbarjo". El regidor ha confiat que la ciutat es faci seva la plaça i ha assegurat que "continuarem treballant per fer espais saludables, verds i de trobada a tota la ciutat".
Al seu torn, Lluís Guerrero, president de la Reial Acadèmia de Ciències Mèdiques, ha fet un repàs de la trajectòria personal, cívica, professional i política del doctor Selga. Guerrero ha recordat que fou el primer alumne del Peguera, que cursà Medicina des de 1931 i comença a militar políticament i formar part d'entitats molt diverses. Ha esmentat els moments claus de la seva llarga trajectòria professional com a metge, i també ha recordat que "fou republicà des del bressol", regidor de l'Ajuntament de Manresa (1983-87) i diputat al Parlament de Catalunya (1980-88), aixó com membre o dirigent de múltiples entitats mèdiques, culturals i esportives. Va rebre la Medalla de la Ciutat i la Creu de Sant Jordi, entre moltes altres distincions.
Guerrero també ha recordat que avui finalment s'estrena la ubicació definitiva de l'escultura de Ramon Oms "La salut", un nu femení fet de bronze el 2003, any en què el Col·legi de Metges administrà la Festa de la Llum, i que provisionalment ha estat durant aquests anys al Centre Cultural el Casino.
Guerrero ha esmentat que la plaça limita amb el Passeig, indret on Selga va viure una part del seu "escàs oci, on exercí com a metge i tingué el seu darrer domicili", i també amb l'institut Lluís de Peguera, del qual fou primer alumne i amb el qual tingué una estreta relació fins a la seva mort. "Aquesta àgora que avui s'inaugura integra en bona mesura l'ànima del doctor Selga: plena de'elements de natura, jocs per la infància i una àrea per a l'exercici físic dels més grans. Un lloc digne del prohom que va ser Simeó Selga". Guerrero ha clos el parlament explicant que la sinuositat de la bancada de la plaça recorda la forma de la lletra S. "La S de Salut, de Simeó i de Selga".
El president de la Junta Comarcal del Bages del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, Jordi Aligué, ha manifestat la satisfacció del col·lectiu per l'estrena d'un espai en record de l'il·lustre metge manresà. Per a Aligué, una de les funcions del Col·legi és reconèixer les persones que han tingut trajectòries remarcables, com el Doctor Selga. També ha expressat l'agraïment per batejar l'espai amb el nom d'un professional mèdic, amb la qual cosa la nova plaça s'afegeix als carrers que porten els noms com el Doctor Tarrés, el Doctor Llatjós, Josep Arola o Oleguer Miró i Borràs, entre altres.
Josep Selga, cinquè fill del doctor Selga, ha pres la paraula en nom de la família per agrair l'homenatge al seu pare. Ha recordat que Simeó Selga formava part d'una generació de metges que anava a Andorra a comprar medicaments anti-polio de contraban, o bé tenia incubadores a casa, per atendre infants prematurs, en una època sense serveis d'urgència. Segons ell, l'evolució des d'aquesta època a l'actualitat, amb equipaments com la Fundació Althaia o Sant Andreu Salut, ha estat "un progrés exitós. El meu pare va formar part d'un col·lectiu professional que vaa contribuir a aquesta evolució".
L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha tancat l'acte afirmant que per l'Ajuntament és molt positiu l'estrena de la plaça, que "ha estat una inversió madura: és el fruit d'un llarg recorregut. Però culminem una actuació en una zona cèntrica, amb espai per a infants i gent gran... És una plaça de la qual estem molt satisfets i que culmina l'homenatge al doctor Selga, una persona amb una llarga trajectòria de servei a la ciutat des del punt de vista professional, polític, cívic i humà". L'alcalde ha remarcat també l'alt nivell sanitari de la ciutat, simbolitzat ara també amb l'escultura de "La Salut". Finalment, ha convidat tota la ciutadania a fer-se seva i gaudir de la plaça.
L'estrena d'avui arriba un cop completats els treballs d’urbanització d’aquest espai ubicada al solar situat al xamfrà del Passeig de Pere III amb el carrer Primer de Maig, on hi ha el baixador dels Ferrocarrils de la Generalitat, a tocar del pati de l’Institut Lluis de Peguera i amb connexió amb el carrer Carrasco i Formiguera.
L’Ajuntament de Manresa va iniciar l’any 2015 aquest projecte amb la voluntat de fer el desenvolupament urbanístic en un lloc cèntric, clau i important de la ciutat amb l’objectiu de completar la transformació d’ aquest espai en un pol d’atracció de diversos itineraris de vianants, com a lloc d’estada i de confluència d’activitats de lleure.
Alhora, el seu objectiu era relacionant-ho amb la figura del doctor Simeó Selga, al qual la ciutat de Manresa, l’any 2014, va retre un homenatge i va acordar que aquest espai de la ciutat portaria el seu nom i inclouria l’escultura “La Salut”, realitzada per l’escultor Ramon Oms i donada pel Col·legi de Metges.
Millora substancial d’un espai cèntric de la ciutat
La nova plaça Simeó Selga té una superfície total de 2.017 m2. La primera fase dels treballs va arrencar a finals de l’any 2015, i va comprendre un superfície de 1.023 m2 i s’hi va destinar un pressupost de 257.683,50 euros. El març del 2019 es va iniciar la segona fase dels treballs que han permès actuar en la superfície restant -994 m2- una actuació que ha tingut un cost de 250.000 euros.
L’actuació realitzada en la primera fase va consistir en la construcció d’una bancada de formigó armat situada a l'est del solar, amb una geometria regular que es va trencant per generar espais de circulació (escales), de reunió (grades) o d'estada (plataformes amb pèrgoles). La resta de l'espai es va resoldre amb una solera de formigó armat acolorit, amb escocells circulars de grans dimensions que allotgen quatre pereres de flor, dues magnòlies, dos aurons i dos arbres de l'amor. També es va incloure la instal·lació d’enllumenat de tota la plaça i la construcció d’un pas de vianants elevat que connecta l’andana central del Passeig de Pere III amb la nova plaça.
En la segona fase de treballs s’han actuat a la part més interior del solar, limitada per l’edifici residencial que comunica amb el carrer Carrasco Formiguera, el quiosc-xurreria i la tanca del pati de l’Institut Lluis de Peguera.
L’actuació ha permès completar la pavimentació de la porció pendent d’urbanització i resoldre els desnivells amb bancades i uns talussos. D’aquesta manera, s’ha construït una bancada de formigó multifuncional resseguint aquest límit, que funcionarà com a banc, escenari teatral o simplement mur de contenció d’un talús enjardinat que ha d’esdevenir teló de fons de la intervenció.
Els treballs han inclòs la protecció de l’espai del sol de l’estiu amb pèrgoles, plantació d’arbrat de diferents ports i la instal·lació d’un parc infantil. La voluntat de la proposta era crear un teló de fons en el talús que llinda amb l’institut Lluis de Peguera, amb la intenció d’impedir l’aproximació del ciutadà a aquest límit i per generar una vora densament arbrada que faci l’espai més agradable i que generi verdor i ombra a la plaça a l’estiu.
