La titular del jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona declara “impossible” l’execució de la sentència que obligava a tirar-lo a terra i accepta íntegrament els termes de l’acord subscrit entre l’Ajuntament de Manresa i el veí que va interposar el plet judicial contra la construcció de l’edifici per poder-lo salvar de l'enderroc.
La titular del jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona ha notificat avui a l’Ajuntament de Manresa una resolució en la que declara “impossible” l’execució de la sentència d’enderroc de l’edifici del número 1 de la Plaça Bages dictada el 15 de febrer de 2002 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i accepta íntegrament els termes del conveni, que van subscriure l’Ajuntament de Manresa i el veí que va interposar el plet judicial contra la construcció de l’edifici, per salvar l’edifici i tancar un litigi judicial que es va iniciar el 1999.
El conveni, signat el 10 de juny de 2014 i que va ser aprovat pel Ple municipal del mateix mes, plantejava una sèrie de mesures substitutòries i alternatives per evitar l’enderroc d’un edifici on hi viuen vuit famílies, i al mateix temps suposava un important estalvi per a les finances municipals ja que les actuacions que es derivaven de l’enderroc i la posterior construcció d’un nou edifici superaven els 3 milions d’euros.
L'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i el portaveu de govern municipal, Antoni Llobet, han informat aquest migdia sobre la resolució judicial, que recull les consideracions jurídiques incloses en el conveni per declarar “impossible” l’execució de la sentència dictada “per causa material” i fixar la indemnització corresponent “en els termes acordats en el conveni subscrit per les parts”.
Valentí Junyent ha mostrat la seva satisfacció per la sentència, que ha qualificat com “una molt bona notícia per als veïns i per a la ciutat”. En la seva opinió, la resolució en positiu d'aquest cas “tanca una de les qüestions més delicades que ens vam trobar en arribar al govern de la ciutat l’any 2011”.
L'alcalde ha recordat que, el 10 de juny passat, les parts implicades van subscriure un acord conjunt i ha afegit que el procés que avui finalitza posa de manifest una manera de governar de l’actual govern municipal. Igualment, ha afegit que aquesta resolució positiva “no ha estat ni fàcil ni ràpida”, raó per la qual “és necessari fer molts agraïments”.
En primer lloc, a totes les persones que han participat en el procés; especialment als veïns, “per la seva paciència i per haver patit durant tant temps la incertesa si havien de deixar casa seva o no”; als professionals de l’Ajuntament de Manresa, que han anat conduint aquest procés i, finalment, “als partits polítics del consistori que ens va van fer costat en l’acord, ja que sense la seva complicitat i suport en el ple municipal del juny no s’hagués pogut arribar fins aquí”.
Per la seva part, el portaveu del govern municipal ha assenyalat que el 15 de gener de 2013 l’Ajuntament de Manresa rebia una sentència “que ens deia que ja no hi havia camp per córrer i que calia enderrocar l’edifici” i que “a partir d’aquell moment es va començar a treballar per buscar solucions, per gestionar els interessos de la ciutat, i mirar de posar-nos tots d’acord i evitar el desastre”.
Per a Llobet “amb la sentència, s’han complert els objectius que ens van proposar. El primer objectiu era evitar que les vuit famílies de la Plaça Bages haguessin de marxar. Segon, que la solució fos avantatjosa per les finances municipals, perquè són els diners de tots i, finalment, demostrar un estil de govern que vagi enfocat a la resolució de problemes i demostri que la via de l’acord era possible”.
Adquisició i permuta de terrenys, i indemnització
El conveni signat el juny passat i acceptat ara pel jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona contempla, en primer lloc, la signatura d’una opció de compra de dues finques d’un solar annex a l’edifici afectat: una de 44 m2 valorada en 140.564 euros, i una altra de 40 m2 valorada en 127.936 euros. Amb la condició que l’opció de compra només s’executaria en el cas que el jutjat acceptés la proposta que se li planteja, cosa que ha succeït.
A més a més, incloïa un acord amb el veí que va interposar el plet judicial contra la construcció de l’edifici del número 1 de la plaça Bages perquè acceptés demanar al jutjat que considerés innecessari l’enderroc de l’edifici a canvi d’una compensació pels perjudicis ocasionats.
Segons el conveni, la compensació que rebrà per part de l’Ajuntament serà una aportació en metàl·lic de 550.000 euros, que es pagaran en tres anys (150.000 el primer, 200.000 el segon i 200.000 el tercer), i l’aportació d’una de les dues finques adquirides en el solar annex, concretament la de 44 m2 valorada en 140.564 euros.
El primer termini es farà efectiu en els 60 dies a partir que el jutjat accepti que no cal fer l’enderroc i els dos següents en anys successius. L’aportació del terreny es formalitzarà en un termini no superior a nou mesos, un cop ha quedat confirmat que queda sense efecte l’execució de la sentència.
Finalment, l’operació es complementa amb una permuta de l’altre terreny adquirit per l’Ajuntament, el de 40m2 valorat en 127.936 euros, a canvi del terreny que actualment complementa el solar on es va construir l’edifici del número 1 de la plaça Bages i que és propietat del mateix veí que va originar el plet judicial que va propiciar la sentència d’enderroc.
Benefici per als veïns i estalvi per a la ciutat
El fet que el jutjat hagi acceptat aquesta proposta representa un benefici per als veïns que hi viuen, i que no hauran de marxar de casa seva ni veure alterada la seva vida; i que no es destruirà un bé material que també té un valor econòmic.
A més a més, suposa un important estalvi econòmic per a les finances municipals ja que de l’informe sobre els costos econòmics derivats de l’enderroc de l’edifici i la posterior construcció d’un edifici nou estaven quantificats en 2,9 milions d’euros.
A aquesta quantitat calia afegir encara altres costos derivats de les afectacions al pàrquing existent al mateix edifici (compartit amb els edificis veïns) i del trasllat d’una estació transformadora que també hi ha als baixos de l’immoble.