Manresa presenta l’acte commemoratiu dels 125 anys de l’arribada del cinema a la ciutat

L’acte se celebrarà el 27 de desembre, a les 7 de la tarda al teatre Conservatori, just el dia que farà 125 anys de la primera projecció pública de cinema a Manresa. Es projectaran 14 curts  de Segundo de Chomón acompanyats per la música en directe dels pianistes David Martell, Mateu Peramiquel, Anna Puigmartí, Marc Pusó, Xavier Ricarte, Berta Sala i Benjamí Santacana.

imagen

El proper dilluns 27 de desembre, al teatre Conservatori, tindrà lloc un acte commemoratiu dels 125 anys de l’arribada del cinema a Manresa. L’acte consistirà en la projecció de 14 curts de Segundo de Chomón acompanyats per la música en directe dels pianistes David Martell, Mateu Peramiquel, Anna Puigmartí, Marc Pusó, Xavier Ricarte, Berta Sala i Benjamí Santacana. Les entrades són gratuïtes. Es poden recollir a través de la pàgina web del Kursaal i també a les taquilles del teatre.

 

Manresa se suma així a l’Any Segundo de Chomón, organitzat per la Filmoteca de Catalunya per commemorar els 150 anys del naixement d’aquest cineasta fortament lligat a Barcelona.

 

Aquesta selecció de curtmetratges és un recorregut per celebrar la figura de Segundo de Chomón, nascut fa 150 anys, des de dos àmbits específics: per una banda, les tècniques en què Chomón va excel·lir i li van donar reconeixement mundial: el color, els efectes especials i l’animació; i per l’altra, el cinema que va fer a Barcelona.

 

Els detalls d’aquest acte commemoratiu han estat presentats avui per Anna Crespo Obiols;   regidora de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Manresa;  Gerard Quinto Freixanet, en representació de Cineclub Manresa; i Joan Morros Torné, en representació del Galliner. En la presentació, també hi ha participat els pianistes David Martell, Xavier Ricarte i Benjamí Santacana.

 

 

Segundo de Chomón Ruiz, un dels pioners del cinema europeu

 

Segundo de Chomón Ruiz  (Terol, 1871 – París, 1929), fou un dels pioners més destacats dels primers trenta anys del cinema europeu del segle XX. Va ser freqüentment comparat amb Méliès per la seva creativitat i la qualitat de les seves obres.

 

Fill d’un metge militar aficionat a la fotografia i voluntari a la guerra de Cuba el 1897 i 1899, retorna a Barcelona i és llavors quan s’implicarà en la incipient industria cinematogràfica de la ciutat.

Chomón emergeix com a figura imprescindible per entendre els primers anys del cinema, des de la seva implementació amb tècniques artesanals lligades a la fotografia, fins a la consolidació d’un nou llenguatge artístic amb una indústria d’abast mundial. Des de la Barcelona del 1900, ciutat en creixement amb un ric teixit industrial i amb una bona xarxa de comunicació, Chomón i Barcelona van trobar-se per començar plegats l’aventura del cinema. Les seves estades a París i a Torí el convertiran en un personatge paradigmàtic per entendre com el cinema va esdevenir una potent indústria cultural i tecnològica.

Més informació:
https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2021/anychomon

 

 

“ESSENCIAL CHOMÓN 150” (70’)

 

El recull de curtmetratges que es podran veure són:

  • Le Roi des dollars,1905
    Trucs de màgia amb monedes d’or, curiosament estrenat abans a Barcelona que a Paris.
  • L’Hereu de can Pruna Hereu de can Pruna, 1904,
  • Una multitud de joves es presenten a la convocatòria d’un jove pagès per trobar esposa. Chomón adapta exitosament una pel·lícula americana.
  • Les Œufs de Pâques, 1907
    Recital de trucs en el que Julienne Mathieu, colaboradora i companya de Chomón, fa aparèixer des de boniques joves a bebès.
  • Voyage sur Jupiter, 1909
    Un rei té el desig de conèixer l’univers, gràcies a una llarga escala una nit inicia un viatge que el portarà fins al llunyà planeta.
  • En avant la musique, 1907
    Una directora d’orquestra dirigeix una partitura musical tot desplegant, entre les línies del pentagrama, una banda de músics en miniatura.
  • Les tulipes?, 1907
    Un espectacle de flors, aigua i foc, és mostrat a una jove quan de cop queda sorpresa per l’aparició del cap d’un jove faune fent ganyotes.
  • Le spectre rouge, 1907
    Un diable exhibeix els seus poders màgics fins que es troba una rival que li planta cara. Un exemple fascinant dels mecanismes del cinema d’atraccions en una còpia restaurada pel Museo Nazionale del Cinema de Torí.
  • Sculpteur moderne, 1908
    Una elegant maga ofereix a càmera tot un seguit d’escultures clàssiques, tot seguit apareix la modelació invisible de figures de Guyot.
  • Papillons japonais, 1908
    Un mag japonès transforma objectes i persones. D’un capoll de seda dibuixat, en farà aparèixer una magnifica dona papallona de tots colors que executarà una delicada dansa serpentina.
  • Electric hôtel, 1908
    Uns turistes arriben en un hotel mecanitzat i topen amb el caos. Film de referència en la història de l’animació cinematogràfica a escala mundial.
  • Les Lunatiques, 1908
    Canvis sobtats i balls sorprenents és el que ens ofereixen aquests personatges acabats de baixar de la lluna.
  • Symphonie bizarre, 1909
    Sorprenent troupe de músics i malabaristes de carrer que amb uns paraigües executen una coreografia sensacional.
  • Più forte che Sherlock Holmes, 1913,
    Les històries del més famós dels detectius excita el somnis del protagonista, que viurà tota mena de persecucions inversemblants.
  • Barcelone, principale ville de la Catalogne, 1912
    Passeig per la ciutat i els seus espais més emblemàtics, com la plaça Catalunya o Colón.

 


“Manresa i Acció! Vivint en pantalla gran”

 

L’acte commemoratiu de dilluns vinent ha estat organitzat conjuntament per Cineclub Manresa i el Galliner, amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya; i forma part del programa “Manresa i Acció! Vivint en pantalla gran”, que neix amb la voluntat de commemorar els 125 anys de la primera projecció cinematogràfica a Manresa i el 60è aniversari del rodatge de la pel·lícula “Plácido”, de Luis García-Berlanga; i amb la finalitat de reforçar la imatge i el nom de la ciutat amb el món del setè art.

 

La campanya està organitzada per l’Ajuntament de Manresa i diverses entitats vinculades amb el món de la cultura i el cinema: Cineclub Manresa, El Galliner, CLAM Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya, Cinemes Bages Centre, Manresa Film Office i altres personalitats relacionades amb l’àmbit cinematogràfic. Compta amb la col·laboració de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

 

Paral·lelament, fins al 9 de gener, al Centre Cultural el Casino encara es pot visitar l’exposició comissariada per Olga Payan que mostra la història de la relació de la nostra ciutat amb el cinema, des de la primera projecció l'any 1896, fins a l'actualitat.

Documents relacionats

  • imagen