Com es viu des de dins un projecte transformador? Avui volem compartir amb vosaltres una història de vida, un testimoni de com a través de fer música en grup i amb pilotes de bàsquet, tot el que passa permet confrontar el grup i obrir nous escenaris i possibilitats.
Des de fa uns mesos, tocar les pilotes s’ha convertit en l’excusa per trobar-se a les places de la nostra ciutat. Això passa els dimecres a la plaça de Crist Rei, en el marc del projecte “Bots pel canvi” dins el context de Manresa 2022, organitzat per l’entitat Basket Beat.
El projecte Basket Beat es basa en l’acompanyament del creixement personal i col·lectiu de persones mitjançant dinàmiques de joc i de ritmes amb pilotes de bàsquet.
A través de fer música en grup i amb pilotes de bàsquet, tot el que passa permet confrontar el grup i obrir nous escenaris i possibilitats: un espai d’interacció constant en què s’entrena en tot moment la mirada cap a tu mateixa i cap a l’altra. Com ens sentim, com observem i com vivim allò que ens passa. Un espai que afavoreix la reflexió, la consciència grupal, la cura, el compromís i la responsabilitat col·lectiva, l’escolta, el silenci, la improvisació, la creativitat, l’autoexigència, la consciència sobre el lloc que ocupem i l’ús que en fem, així com també a la incomoditat que ens creen certes situacions i la manera com les afrontem en relació a les companyes.
Una història de vida: en Chemo.
El Chemo té vint anys i en fa cinc que viu a Manresa. Va néixer a Gambia però quan tenia cinc anys va marxar al Senegal amb la seva mare i els seus germans. Va arribar a Manresa amb els seus germans, ja que el seu pare feia temps que vivia a Catalunya. Sempre ha estat un apassionat dels esports d’equip i, tot i que quan vivia al Senegal no havia estat en cap, sempre li havia agradat la idea de fer coses en grup i conèixer persones noves. Fins fa un temps formava part d’un equip de bàsquet de Manresa, així com també de l’equip de vòlei de la Kampana. En aquests dos equips no s’havia acabat de sentir gaire còmode amb el grup i això li havia fet perdre les ganes i el sentit de participar-hi.
El Chemo va descobrir Basket Beat gràcies a participar en un taller a la Kampana amb un amic seu. Fins llavors, la seva única relació amb La Kampana havia estat durant el temps que va estar a l’equip de vòlei.
Per ell, formar part de Basket Beat també ha estat una manera d’apropar-se a la Kampana de nou, de recuperar amistats i de construir-ne de noves. Actualment juga a futbol en un equip de Manresa, però no se sent gaire connectat amb l'actitud competitiva que s’hi respira i, de fet, diu que una de les coses que li agraden de Basket Beat és que ningú competeix amb ningú i la importància no rau mai en ser el més ràpid ni en fer-ho millor.
El Chemo forma part del grup de l’espai públic des del maig, quan vam començar. S’hi va sumar amb un amic seu del futbol (el Mamadou), així que ha pogut viure tot el procés de transformació del grup des de dins, de manera que a part de conèixer el projecte amb molta profunditat ha pogut teixir vincles amb companyes que s’han transportat fora del projecte i que han continuat creixent.
Ell explica que un dels aprenentatges més grans que s’està emportant del projecte és el canvi en la seva manera de viure les relacions amb les persones. Recorda que els primers dies vivia amb molta vergonya el fet de presentar-se i obrir-se a les companyes del grup, com també la por a sentir-se jutjat en equivocar-se amb els ritmes o amb les dinàmiques que es proposaven. Reconeix que són emocions que el frenaven en molts moments de la seva vida i que sovint el condicionaven a l’hora de triar en quins espais relacionar-se. Posava d’exemple que, abans de participar a Basket Beat, se li feien difícils coses com passar per la plaça Major un dia que estava plena de gent i que gràcies a Basket Beat ha aconseguit realcionar-se amb aquestes emocions d’una manera molt més sana i alhora l’ha ajudat a sentir-se més còmode dins dels joves de la ciutat i en els espais on socialitza.
