El Club de Lectura Espiritual comentarà el pròxim 26 d’abril “El Medi Diví” del paleontòleg i filòsof francès, Pierre Teilhard de Chardin.
El Club de Lectura Espiritual forma part dels clubs de lectura oferts per la Biblioteca del Casino de Manresa, «Manresa 2022 Transforma» col·labora amb el Club de Lectura Espiritual des de l’any 2019. Es tracta d’un espai on es reuneixen persones per llegir i intercanviar opinions amb altres lectors, combinant d’aquesta manera el plaer de la lectura i el de la conversa al voltant d’un llibre.
La coordinació del Club de Lectura Espiritual va a càrrec de la teòloga Adelaide Baracco Colombo (Dra en Teòlogia), que dona les pautes per saber entrar en la lectura de cada llibre amb més confiança. Aquest club té com a objectiu esdevenir un espai de lectura, reflexió i debat al voltant de l’espiritualitat i la teologia, dos àmbits especialment rics pel que fa a les grans preguntes de l’ésser humà, afavorint el creixement i el benestar personals i la cohesió social.
L’autor: Pierre Teilhard de Chardin
castell de Sarcenat, Alvèrnia, 1 de maig de 1881 — Nova York, 10 d’abril de 1955
Jesuïta (1899), cursà ciències naturals a la Sorbona i serví com a sanitari a la Primera Guerra Mundial. Professor de paleontologia a l’Institut Catholique de París (1922-28), deixà la docència per consagrar-se a la investigació, que inicià viatjant amb E.Vincent a la Xina, on descobrí vestigis certs de l’home paleolític; recorregué una gran part de l’Orient (l’Àsia central, l’Índia occidental i septentrional, Birmània, etc.) i seguí de prop, l’any 1929, el descobriment del sinantrop ( sinanthropus pekinensis ), el caràcter d' homo faber del qual fou el primer a establir. Després de la Segona Guerra Mundial, que passà a Pequín, tornà a França, on la seva irradiació científica i intel·lectual assolí el punt màxim; l’escàndol i la polèmica, però, acompanyaren alhora la difusió del seu pensament.
Part de la seva obra, per problemes de censura religiosa, va ser publicada pòstumament. Cal distingir els escrits estrictament científics (entre els quals destaquen els estudis sobre els vertebrats del Cenozoic i sobre la geologia del Plistocè) i els escrits de caràcter filosòfic i teològic, als quals deu el seu renom i entre els quals cal esmentar Le milieu divin (‘El medi diví’, 1926-27; publicada el 1959; traducció catalana, 1968) i Le phénomène humain (1938-40; publicada el 1955; traducció catalana, 1965).
“El Medi Diví”
Aquest llibre conté la gran intuïció mística de P. Teilhard: hi apareix la grandesa de la seva visió i la força “integradora” de la seva esperança.
“La terra em pot agafar en els seus braços gegantins. Ja pot emplenar-me de la seva vida, o tornar a recollir-me dintre la seva pols. Pot guarnir-se davant els meus ulls amb tot el seu encís, amb totes els seus horrors, amb tots els seus misteris. Pot embriagar-se amb el seu perfum de tangibilitat i d’unitat. Pot fer-me caure de genolls per l’esperança que va madurant en el seu si.”
