El Parlament de Catalunya debat aquests dies la Proposició de Llei de Millora Urbana, Ambiental i Social dels Barris i Viles, una actualització de la Llei de Barris del 2004, que a Manresa va permetre una inversió global de 16,6 milions d’euros al Centre Històric. L’alcalde, Marc Aloy Guàrdia, ha assegurat en una de les compareixences previstes en la tramitació de la nova norma que el finançament rebut “va ser molt important” per ciutats com Manresa i ha demanat que la nova llei incideixi en el parc d’habitatge i en l’atenció social.
L’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, ha intervingut aquest dilluns al Parlament de Catalunya en el marc de les compareixences que s’estan duent a terme en la tramitació de la Proposició de Llei de Millora Urbana, Ambiental i Social dels Barris i Viles, que representa una actualització de la Llei de Barris del 2004, que a Manresa va permetre una inversió global de 16,6 milions d’euros —10 dels quals van ser aportats per aquesta llei— que es van destinar a la rehabilitació del Centre Històric.
En la compareixença, l’alcalde Aloy ha exposat l’experiència de la ciutat per tal d’aportar bagatge en el redactat de la nova llei, que ara s’està debatent. En aquest sentit, ha exposat que la Llei de Barris del 2004, enfocada sobretot en la millora de l'espai púbic i d’equipaments, “va ser una eina potentíssima per atendre a necessitats de sectors o barris degradats”, amb una forta inversió “que era del tot necessària”, però que es va fer “amb el convenciment que la iniciativa privada hi aniria al darrere, rehabilitant habitatges, i aquest darrer pas no va succeir”.
Per aquest motiu, ha demanat “una actualització de la mirada” de la llei del 2004 per tal de poder incidir més en el parc d’habitatge i en l’atenció social: “És absolutament necessari que destinem molts més esforços i recursos a l’àmbit residencial en tota la seva amplitud. No només donant suport a la iniciativa privada, sinó també des de la iniciativa pública, i teixint aliances públic-privades”.
Així, en l’apartat concret de propostes, ha demanat aprofundir en l’evolució cap a l’urbanisme inclusiu, instruments jurídicament forts, recursos econòmics, una col·laboració públic-privada a totes les escales i un lideratge ferm de l’Incasòl.
A banda de l'habitatge, l’alcalde també ha posat en relleu la intervenció comunitària per atendre la complexitat socioeconòmica: “Hem de parlar de benestar i d'inclusió social: minimitzar la vulnerabilitat, garantir l’accés als serveis bàsics, evitar la segregació residencial, garantir la incorporació en el sistema de persones migrades i que les ciutats siguin entorns segurs, ètics i justos, així com dotar-nos d’eines per fer polítiques d’ocupació, tot plegat amb la participació de la ciutadania i amb una mirada feminista i inclusiva”.
L’alcalde de Manresa ha conclòs la seva intervenció assegurant que “la Llei de Barris del 2004 va ser un motor de transformació importantíssim de l’espai públic; ara hem de ser motor de transformació de l’espai privat, de l’habitatge, i també de les polítiques socials i ocupacionals, perquè un barri sense veïnes i veïns amb condicions dignes és un barri sense vida”.
En la compareixença d’aquest dilluns també hi ha intervingut Marc Cerdà, en representació de l’Observatori Crític del Canvi Climàtic, i Toni Mora, president del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya. Després de les intervencions dels tres ponents, els grups parlamentaris han formulat preguntes i han fet comentaris a les temàtiques exposades. Hi han pres part Jordi Terrades (PSC), Dolors Sabaté (CUP), David Saldoni (Junts), Eugeni Villalbí (ERC) i Marc Parés (En Comú Podem), que ha presidit la comissió com a membre del grup parlamentari impulsor d’aquesta llei.
En el torn de preguntes dels diputats, s’ha introduït el tema de la regeneració d’equipaments com a motors de transformació social i econòmica. En aquest punt, l’alcalde Marc Aloy ha posat l’exemple de la Fàbrica Nova de Manresa, una aposta estratègica de ciutat que, a partir de la iniciativa pública, es preveu que esdevingui un pol regenerador pel Centre Històric i pels barris que l’envolten a través d’un projecte universitari coliderat amb la UPC.
