Aquest dissabte es dóna el tret de sortida al cicle de dos actes que, sota el títol “El franquisme ha mort”, organitzen el Col·lectiu Desvalls i l’associació Memòria i Història, amb el patrocini de la Fundació Independència i Progrés i la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa. En l’aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Manresa, el cicle inclou música, lectura de textos i projecció de documentals. L’objectiu és posar de manifest que les conseqüències del franquisme es mantenen encara avui, i reinvidicar que la memòria i la cultura són les millors eines per lluitar-hi.
El cicle s’encetarà aquest dissabte, 24 de gener, a les 12 del migdia, al refugi antiaeri situat sota l’escola Renaixença de Manresa. L’acte inclourà interpretacions musicals a càrrec de la violoncel·lista manresana Natàlia Barés i una presentaci ó a càrrec de l’escriptor i activista cultural Lluís Calderer. Posteriorment, el grup La Veurem Teatre recitarà textos de testimoni de les agressions franquistes i poemes de Bertolt Brecht, Vicent Andrés Estellési Miquel Martí i Pol. La Veurem Teatre tindrà l’acompanyament musical del pianista manresà David Martell, que igualment interpretarà dues peces que ha compost especialment per a l’ocasió. El grup vocal Lúpulus Emsembla clourà l’acte amb un himne emblemàtic.
Posteriorment, el dijous dia 29, a les 8 del vespre a l’auditori de la Plana de l’Om, tindrà lloc tindrà lloc el segon dels actes, centrat en la projecció dels documentals “Desencaixats” i “#el camí d'un protocol”. L’acte comptarà amb la intervenció de l’historiador manresà Joaquim Aloy i d’un dels realitzadors dels documentals Carles Seuba. El tancament de la jornada el realitzarà l’activista cultural i responsable de l’ANC Josep Camprubí.
El refugi del Grup Escolar Renaixença
L’escenari de l’acte d’aquest dissabte és el refugi del Grup Escolar Renaixença. Construït a partir de juny de 1938, a l’etapa final de la guerra, és format per quatre galeries paral·leles connectades entre si per un passadís i per diferents obertures. Amb una superfície de 230 metres quadrats, va ser concebut amb una capacitat aproximada de 920 persones, a raó de quatre persones per metre quadrat. Tècnicament, és un dels més ben executats.
Es tracta d’un dels refugis construïts per iniciativa de la Junta de Defensa de la Població Civil, que es va constituir a final de 1936 a Manresa. D’entre els refugis que va fer construir la Junta, destaquen també els situats a l’antic parc e bombers, a la plaça de Sant Domènec, al carrer de Sant Miquel (a l’antic solar de l’església), a les estacions de Manresa Alta i del Nord, a la plaça de la Reforma, al turó de Puigterrà (amb diverses galeries), al xamfrà entre el carrer Dos de Maig i la carretera de Cardona i al carrer del Ginjoler.
Malgrat aquestes mesures preventives, al final de la Guerra Civil, Manresa va ser bombardejada dos cops i va patir diversos metrallaments per part de l’aviació franquista, amb un mínim de 35 víctimes mortals. Al conjunt de Catalunya, un total de cinc mil persones van perdre la vida com a conseqüència dels bombardejos aeris.
Ara fa justament un any, en el 75è aniversari dels bombardejos de l’aviació franquista sobre la ciutat, ja van obrir-se a la ciutadania i s’hi van organitzar diversos actes commemoratius. Ara el públic tindrà de nou l’oportunitat de conèixer de prop un dels escenaris on es va viure de manera més esfereïdora els efectes de la guerra civil a la ciutat.