Un dels projectes més ambiciosos que Manresa té entre mans va aterrar ahir al Parlament de Catalunya. Tots els grups municipals, juntament amb el rector de la UPC i el director de la UPC Manresa, van explicar a la Cambra el projecte per convertir el recinte de la Fàbrica Nova en un pol tecnològic i de coneixement. La presentació es va fer davant de tres comissions de la cambra catalana (Universitats i Recerca; Empresa i Treball; i Educació) i els membres dels grups parlamentaris assistents van aplaudir el projecte i van comprometre’s a treballar per fer possible el seu finançament.
La Sala de Grups del Parlament de Catalunya va acollir ahir a la tarda la presentació del projecte, liderat per l’Ajuntament de Manresa i la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), per convertir l’antic complex de la Fàbrica Nova en un pol de tecnologia i coneixement. Hi van participar l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, juntament amb el rector de la UPC, Daniel Crespo Artiaga; i el director de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM) de la UPC, Pere Palà Scholwalder. Així mateix, el consens unànime que ha generat el projecte va quedar reflectit amb la presència i la intervenció també de representants de tots els grups municipals de l’Ajuntament de Manresa.
El projecte es va explicar a les comissions parlamentàries d’Universitats i Recerca (presidida per la diputada Anna Erra Solà, que va conduir la sessió); Empresa i Treball; i Educació, que es van trobar conjuntament pel fet que el projecte és transversal i abraça la temàtica pròpia d’aquestes tres comissions.
L’alcalde de Manresa va obrir el torn d’intervencions, fent un recordatori dels antecedents de la Fàbrica Nova, un recinte colossal, de més de 65.000 metres quadrats de superfície, on es va construir la nau principal els anys 20 del segle passat i que durant dècades fou l’exponent principal de la indústria tèxtil manresana. Ell mateix va emmarcar a grans trets l’actual projecte, que de la mà de la UPC pretén desenvolupar en aquell espai un pol de concentració de tecnologia per atraure talent local i internacional, alhora que contribuir a la regeneració urbana i al reequilibri territorial.
El director de la UPC Manresa i el rector de la UPC van desgranar alguns detalls més del projecte, remarcant la idea que suposa la creació d’un campus de quarta generació, que oferirà un itinerari formatiu complert (de secundària a doctorats i formació continuada), amb espais per a transferència de coneixement, empreses tractores i prestació de serveis tecnològics avançats, obert a la ciutat que ha d’actuar de motor de dinamització econòmica de la ciutat i del conjunt del país. El rector va esmentar l’impacte en diversos àmbits que un projecte d’aquesta magnitud pot representar i va recordar que la inversió en universitat retorna a la societat un valor superior a la despesa que representa.
Per part dels grups municipals de l’Ajuntament de Manresa van intervenir Antoni Josep Valentí Moll (PSC); Roser Alegre Fontanet (Fem Manresa) i Andrés Rojo Hernández (Ciutadans). També van ser presents a la trobada el regidor d’Ensenyament i Universitats, Josep Gili Prat; així com Cristina Cruz Mas (ERC), Joan Calmet Piqué (Junts per Manresa), Joaquim Garcia Comas (PSC Manresa) i Gemma Boix Pou (Fem Manresa). També va participar a la reunió la directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament a la Catalunya central, Gemma Boix López.
Els representants dels grups municipals van manifestar el suport al projecte, que ja s’ha explicitat repetidament els darrers mesos, quan es va presentar i en el moment en què el ple municipal va aprovar unànimement la compra del recinte fabril.
Els grups parlamentaris es comprometen a treballar per aconseguir el finançament
Al llarg de la sessió, els grups parlamentaris van mostrar unànimement la seva adhesió a la iniciativa. Entre altres idees, van remarcar la importància mateixa que tots els grups del consistori participessin a la reunió, un fet força inèdit i remarcable. També van destacar com a bàsic que el projecte hagi generat un consens polític i ciutadà, que també hagi rebut el suport de sindicats, món veïnal i teixit empresarial, i van considerar que és fonamental per al reequilibri territorial del país, que encara té concentrat molt majoritàriament a l’àrea metropolitana els projectes de recerca i investigació.
Els grups van considerar que és un projecte il·lusionant per a la ciutat però també per al conjunt del país i per a la recuperació del patrimoni industrial.
L’alcalde de Manresa va recordar al llarg de la sessió que el consistori manresà ja ha invertit 12 milions d’euros en la compra del recinte i va reclamar també el necessari suport del Parlament i el govern de la Generalitat per fer-lo realitat. En aquesta línia, els grups van explicitar el compromís de treballar per incloure el projecte als pressupostos de la Generalitat ja que “fer política és prioritzar projectes”. Així, van voler deixar clar el seu suport, que treballaran per “empènyer i donar suport al projecte” i van comprometre’s a fer pinya per tirar-lo endavant i que sigui una realitat.
Per part dels grups parlamentaris, van intervenir al debat Cristòfol Gimeno Iglesias (PSC); Pau Morales Romero (ERC); Joan Canadell i Bruguera (Junts per Catalunya); Eulàlia Reguant Cura (CUP) i Lucas Ferro Solé (En Comú Podem). Els acompanyaven fins a una desena de diputats d’aquests grups. Els diputats de Ciudadanos van disculpar l’assistència per qüestions d’agenda.
En la sessió d’ahir es va recordar la necessitat que el projecte rebi també el suport d’altres institucions. En aquesta línia es va recordar que la moció que es va aprovar al Senat fa unes setmanes, per àmplia majoria i sense cap vot contrari, en què es demana al govern de l’estat que destini també els fons necessaris per fer realitat al projecte.
La Fàbrica Nova, la història d’un motor econòmic i social
La Fàbrica Nova té un enorme significat històric per a la ciutat. Des de la seva construcció ha estat un dels conjunts industrials més importants de Catalunya. A Manresa és l’empresa que més gent ha ocupat i el lloc on s’han viscut els conflictes laborals més significatius dels darrers 120 anys. És símbol del treball industrial a Manresa i al Bages, especialment del femení.
L’edifici de la nau principal —obra de Salvador Vinyals i Sabaté— es va inaugurar el març de 1926 i va tancar portes el 15 de març de 1989. Des de l’any 2012, està protegit pel Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic, Arqueològic, Paleontològic, Geològic i Paisatgístic de Manresa (PEUPM), en la categoria de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
Un node de coneixement, empresa i ciutat per a una nova centralitat a Manresa
Construir un pol de concentració de tecnologia per atraure i retenir talent local i internacional; que ofereixi un itinerari formatiu tecnològic complet; que desenvolupi activitat de recerca i transferència de tecnologia; que contribueixi a la regeneració urbana, social i econòmica de Manresa i l’entorn de la Catalunya Central. Un espai de creació de noves empreses i de serveis avançats per a les ja existents.
Aquests són els trets principals del projecte que lideren i impulsen, en l’escenari de la Fàbrica Nova, l’Ajuntament de Manresa i la UPC, a través de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM). La iniciativa compta també amb la participació del Centre de Formació Pràctica, i aliances amb la Cambra de Comerç de Manresa, les patronals PIMEC, Unió Patronal Metal·lúrgica i associacions d’empresaris del territori.
Dissenyat en un procés conjunt amb els principals agents econòmics del territori, el projecte es posa en marxa després que el 5 de novembre passat l’Ajuntament de Manresa anunciés l’acord amb la propietat de la Fàbrica Nova (Criteria Caixa) per a l’adquisició de totes les propietats que té en aquest antic complex fabril. En total, 65.000 m2 adquirits per un valor de 12,3 milions d’euros sobre els quals el consistori manresà i la UPC crearan nou motor de transformació econòmica basat en el coneixement, la formació, la recerca, la innovació i la tecnologia.
La iniciativa està alineada amb els eixos i polítiques palanca del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) de les convocatòries Next Generation de la Unió Europea, i amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Es preveu que pugui involucrar més de 3.000 persones.