És la puntuació més elevada que ha obtingut el consistori en la historia dels indicadors ITA i la tercera del rànquing que avui ha fet públic l’organització Transparència Internacional.
L’Ajuntament de Manresa ha fregat la màxima puntuació en la nova edició de l’Índex de Transparència dels Ajuntaments (ITA) que avalua la transparència dels 110 ajuntament més grans de l’Estat a partir de l’anàlisi de 80 indicadors, en obtenir una puntuació de 97,5 punts, la més important de la seva història i la tercera més elevada del rànquing que avui ha fet públic l’organització Transparència Internacional.
D’aquesta forma, Manresa no només fa un salt important en el rànquing de transparència dels ajuntaments des dels 72,5 punts que va obtenir en l’ITA 2012, sinó que registra la màxima puntuació des de que es va començar a fer públic aquest indicador el 2008, quan va obtenir 51,3 punts. El 2009 van tenir 87,5 punts i el 2010, 85.
Els 80 indicadors que serveixen per avaluar aquest índex global de transparència dels ajuntaments s’agrupen en sis àrees, sobre cadascuna de les quals també s’elabora un rànquing específic de cada ajuntament.
Així, en aquest ITA 2014, Manresa ha obtingut la màxima puntuació possible -100 punts- en quatre de les sis àrees: relacions amb els ciutadans i la societat, transparència econòmica i financera, transparència en les contractacions de serveis i transparència en matèries d’urbanisme i obres públiques. A continuació se situen la informació sobre la corporació municipal, que augmenta dels 76,5 punts del 2012 a 94,4; i sobre els nous indicadors de la llei de transparència, que experimenta un notable increment de 53,3 a 93,8 punts.
En tots sis es registren també les màximes puntuacions de la història de l’Ajuntament de Manresa en relació a aquests indicadors, si bé l’apartat econòmic i financer ja va merèixer també els 100 punts en l’ITA 2012.
Dels dinou Ajuntaments que han obtingut la màxima puntuació possible i que comparteixen la primera posició de l’ITA 2014, cinc són catalans: Barcelona, Lleida, Badalona, Sabadell i Sant Cugat del Vallés. La resta han estat Alcalá de Henares, Alcobendas, Alcorcón, Bilbao, Getxo, Guadalajara, Móstoles, Oviedo, Palma de Mallorca, Sòria, Torrejón de Ardoz, Torrent, Vitòria i Saragossa.
Els segueixen sis ajuntaments amb un 98,8% -Gijón, Lleó, Màlaga, Sant Cristóbal dela Laguna, Sant Sebastià i Zamora- i a continuació se situarien, amb un 97,5%, i un altre grup de vuit municipis que inclouria Manresa, Hospitalet de Llobregat, Mataró, Terrassa , Avilés, Ciudad Real, Gandia i Santander.
La transparència, una forma de govern
El portaveu del govern municipal, Antoni Llobet, ha valorat molt positivament aquests “magnífics resultats” i ha afirmat que “la transparència, més enllà dels indicadors, és un concepte ampli i un element bàsic en la línia d’actuació de l’equip de govern per acostar a la ciutadania les actuacions municipals i aconseguir la proximitat que cal per fer-la partícip de les decisions que es prenen”.
Llobet ha recordat com a màxims exponents d’aquesta línia d’actuació la posada en marxa del Portal del Govern Obert de l’Ajuntament de Manresa el desembre passat, així com el Segell Infoparticipa, la màxima distinció creada pel Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural (LPCCP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per premiar la qualitat i la transparència de la comunicació pública local, que va recollir -també el desembre- l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent.