Aquesta setmana han començat els treballs previs d’implantació i muntatge per poder afrontar la tercera i última fase d’obres, que consistiran en la reparació de fissures i esquerdes. Les obres tenen un pressupost de 275.000 euros, 97.559 euros dels quals provenen d’una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat i la resta dels fons Next Generation.
Aquesta setmana han arrencat els treballs per afrontar la tercera i última fase del projecte de rehabilitació i reforç estructural del Pont Nou de Manresa, una joia medieval d’estil gòtica construïda entre el 1318 i el 1323 sota la direcció de Berenguer de Montagut. El pressupost de l’obra és de 275.000 euros (IVA inclòs) i servirà per reparar les fissures i esquerdes en els paraments vistos dels arcs 1, 2, 3 i 4. Els treballs es finançaran amb una subvenció de 97.559 euros provinent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i —com ja es va anunciar— amb part dels diners provinents dels fons Next Generation per a la millora d’elements patrimonials de la ciutat vinculats al Camí Ignasià.
L’actuació al Pont Nou permetrà resoldre les patologies detectades als arcs, com la vegetació arrelada, la degradació de la pedra, les taques d’humitat, les fissures i els esvorancs. Els treballs consistiran en el rejuntat de les peces. En el cas de les esquerdes de major dimensions, caldrà afegir blocs de pedra del mateix material que l’existent.
Des de l’inici de la seva construcció el 1318, aquesta infraestructura ha sofert diversos episodis de reconstrucció, demolicions i reparacions. Les primeres actuacions documentades daten ja del segle XVII, a les que segueixen tot un seguit de reparacions tant per causes naturals (principalment avingudes del riu Cardener), com causades per l’home durant les diverses guerres que ha sofert.
Durant el segle XX, concretament els anys 1957 i 1962, s’hi van fer algunes intervencions per resoldre afectacions. Els darrers anys, diferents estudis i informes realitzats han evidenciat que el Pont Nou presentava punts de debilitat estructural que es concentraven a la base de les piles, amb excessiva càrrega que es transmet al terreny de fonamentació; presència de fissures generalitzades en els paraments del pont; i la possibilitat que algunes voltes puguin sofrir increments de les dimensiones de les fissures per efecte de càrregues concentrades.
Davant d’això, el juny del 2001 es va decidir tancar el pont al trànsit rodat i es van iniciar una sèrie de treballs d’anàlisis per a la seva estabilitat. El 2011 l’Ajuntament de Manresa va encarregar un informe a una empresa especialitzada per tal d’avaluar l’estat de conservació de l’estructura del pont, així com determinar les futures actuacions a realitzar per a assegurar la seva conservació. El 2013 —any en què és declarat Bé Cultural d’Interès Nacional— es va encarregar el projecte, que es va dividir en tres fases.
El 2015 es van iniciar les obres de les dues primeres fases, amb una inversió de 600.000 euros, finançada principalment pel Pla Únic de D’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya (PUOSC) i la Xarxa de la Diputació de Barcelona. Els treballs van permetre reforçar l’estructura —reparant i protegint la base de les piles—, posar un nou paviment i instal·lar xarxes de serveis i una nova il·luminació per tal d’embellir el pont. Les millores es van estrenar el març del 2016. Va quedar pendent, però, la darrera fase, que és la que s’ha iniciat aquesta setmana i que és previst que finalitzi abans d’acabar l’any.
Amb aquesta darrera fase, una de les icones de la ciutat —i porta d’entrada per la carretera de Cardona— quedarà rehabilitada i estabilitzada del tot, i podrà lluir amb tota la seva esplendor.
Una joia de l’arquitectura medieval
Medieval i d’estil gòtic, el Pont Nou de Manresa va ser construït entre el 1318 i el 1323 sota la direcció de Berenguer de Montagut, qui va ser mestre d’obres de l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona, de la Seu de Manresa i de l’església del Carme, entre altres, i que es pot considerar un dels mestres d’obres més importants de la Catalunya del segle XIV. El Pont Nou va representar una millora important per les comunicacions de la Catalunya Central, quan Manresa era un punt de creuament entre els camins de Berga, Solsona, Cervera i Martorell.
