La subvenció —gestionada pel Departament de Drets Socials de la Generalitat— està destinada al barri del Xup, al grup d’habitatges de Francesc Cots, a les Cases de Xocolata, al grup d’habitatges de Sant Rafael i a les Cases de la Culla. Manresa és la segona ciutat del país que ha rebut més diners d’aquest programa. De fet, es tracta de l’ajut més gran dels fons europeus que arriba a la ciutat, que amb aquest nou ajut ja suma una inversió de 16,1 milions d’euros.
Manresa rebrà un total de 8.223.753 euros dels fons europeus Next Generation per rehabilitar amb criteris d’eficiència energètica 443 habitatges de la ciutat. Es tracta d’habitatges del barri del Xup, del grup d’habitatges de Francesc Cots, de les Cases de Xocolata, del grup d’habitatges de Sant Rafael i de les Cases de la Culla. Així ho ha anunciat el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, que gestionarà aquests ajuts europeus a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
Tal com es va explicar el 15 de juny en una nota de premsa, es tracta d’uns ajuts pensats per millorar l’eficiència energètica de barris o grups d’habitatges que han de complir unes característiques específiques: han de ser zones delimitades, residencials, amb blocs d’igual característiques i han de tenir la possibilitat que la rehabilitació permeti com a mínim un 30% d’estalvi energètic.
A Manresa, el barri del Xup —construït als anys 60— compleix els requisits predeterminats per Europa. També els compleixen el grup d’habitatges de Francesc Cots —construït també als 60— al barri de la Carretera de Santpedor; les anomenades Cases de Xocolata —del 1948— al barri del Vic-Remei, sobre la Fàbrica Nova; el grup d’habitatges de Sant Rafael, del 1964, al barri de la Sagrada Família, i les Cases de la Culla, també a la Sagrada Família, construïdes el 1956. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Manresa va presentar candidatura per totes aquestes àrees, que han estat acceptades i que rebran un total de 8,2 milions.
Les obres subvencionables estan destinades als blocs de pisos, amb la voluntat de fer-los energèticament més eficients, amb l’aïllament de façanes, cobertes i terres de planta baixa, i canvis de finestres, persianes i tendals. Les subvencions cobriran fins a un 65% de la despesa, amb la possibilitat d’arribar fins al 100% en els casos de famílies vulnerables, i amb l’opció de poder fraccionar el pagament que pertoqui a cada veí o veïna a curt, mitjà o llarg termini.
A banda dels edificis, part de la subvenció atorgada també servirà per millorar l’accessibilitat a l’espai públic, amb urbanitzacions i reurbanitzacions dels entorns, i per obrir un servei d’oficina de barri que facilitirà la gestió de les actuacions programades, establint un contacte directe amb els veïns i veïnes. Després de rebre la notícia, els serveis tècnics de l’Ajuntament de Manresa ja han començat a treballar amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. En els propers dies es faran reunions amb veïns i veïnes i s’informarà del funcionament dels ajuts.
Cal tenir en compte que el treball que ja s’està fent al Xup a través del projecte ‘Barris i Comunitat’ de la Diputació de Barcelona —que hi destina 173.000 euros anuals durant tres anys— ha permès que l’Ajuntament de Manresa tingui ja molt avançats els estudis previs en matèria d’eficiència energètica que es requereixen.
Es doblen els fons Next Generation que arriben a Manresa
La injecció de 8,2 milions d’euros dobla amb escreix els diners que fins ara la ciutat havia rebut dels fons europeus per diferents conceptes i situa la xifra total en 16.100.134,4, que es reparteixen de la següent manera:
-Subvenció per recuperar el patrimoni històric d’ús turístic del Camí Ignasià (2.713.851,73 euros).
-Subvenció per millorar la qualitat i l’atractiu turístic de la ciutat a partir del seu paper com a destinació final del Camí Ignasià (2.500.000 euros).
-Subvenció per promoure el transport públic i la mobilitat sostenible (2.366.050,15 euros).
-Subvenció per projectes de modernització i digitalització de l’administració municipal (291.079,54 euros).
-Subvenció per rehabilitar habitatges amb criteris d’eficiència energètica (8.223.753 euros).