- La concessió del títol va ser aprovada per unanimitat de tots els grups pel ple municipal, en reconeixement a la trajectòria de la popular actriu i locutora manresana, nascuda fa 100 anys. L’acte d’incorporació del retrat tindrà lloc dilluns a partir de les 7 de la tarda i serà presidit per la consellera Tània Verge Mestre.
L’Ajuntament de Manresa incorporarà dilluns vinent el retrat de l’actriu i locutora de ràdio Maria Matilde Almendros Carcasona a la Galeria de Manresans i Manresanes Il·lustres del consistori. Ho farà en el transcurs d’un acte solemne que serà presidit per la consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, Tània Verge Mestre.
El nomenament d’Almendros com a manresana il·lustra va ser aprovat per unanimitat de tots els grups pel ple municipal del passat mes de juny, coincidint amb l’any de la commemoració del centenari del naixement d’Almendros. La distinció es va concedir en reconeixement a la seva trajectòria i la seva actuació en benefici de la ciutat.
Es tracta de la màxima distinció de l’Ajuntament de Manresa. Almendros serà la 25a persona que forma part de la Galeria de Manresans Il·lustres, i, en concret, en serà la segona dona. La primera és Àngela Margarida Prat de Serafí, “Mare Serafina”. Per tant, Almendros serà la primera dona laica manresana il·lustra.
L’acte de dilluns, que serà retransmès per la web municipal, tindrà lloc a partir de les 7 de la tarda al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa. A banda de la consellera Verge, hi intervindran l’alcalde de la ciutat, Marc Aloy Guàrdia; la regidora de Cultura, Anna Crespo Obiols, i un representant de la família d’Almendros, Francesc Gasol Pujol.
També hi estan previstes les intervencions de la historiadora Conxita Parcerisas Estruch, que glossarà la figura d’Almendros, i de la periodista Pilar Goñi Garriga, que parlarà en representació de la Comissió Any M. Matilde Almendros Carcasona, integrada per la demarcació de la Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Ràdio Manresa i l’associació El Galliner.
La consellera Verge, l’alcalde Aloy i representants de la família i de la Comissió seran els encarregats de col·locar formalment el retrat. L’acte finalitzarà amb la sardana “Les quatre veus”, de Joan Lluís Moraleda Perxachs, que ballaran sis dones sardanistes del grup Dintre el Bosc.
La incorporació del retrat d’Almendros a la Galeria de Manresans i Manresanes Il·lustres ha estat promoguda per l’Ajuntament de Manresa i per la Comissió, i forma part del programa d’actes de l’Any Maria Matilde Almendros, commemoració aprovada enguany pel Govern de la Generalitat. Els actes, que se celebren al llarg d’aquest 2022, són organitzats conjuntament per l’Ajuntament, les entitats de la Comissió, l’Institut Català de les Dones i l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
Una vida intensa vinculada al teatre, a la ràdio i a la promoció de la cultura i llengua catalanes
Nascuda el 1922 a Manresa, Maria Matilde Almendros Carcasona va ser una de les locutores més populars de Catalunya, pionera en l’ús del català en el franquisme, i una actriu reconeguda a l’època. Al llarg de la seva vida professional, va saber sempre compaginar les seves dues grans passions: el teatre i la ràdio.
Va ser emprenedora com a dona de ràdio que va tenir un programa propi i també com a directora i promotora teatral. Va contribuir a la popularització del teatre català, sobretot de Guimerà, Pitarra i Sagarra, entre altres. Va ser una comunicadora excel·lent, que va transmetre la cultura i la tradició catalana a través de Ràdio Manresa, de Radio Nacional de España i de Ràdio 4, així com amb les obres que interpretava als escenaris d’arreu de Catalunya. El programa de ràdio “De España para los españoles” la va fer popular internacionalment, sobretot en els països d’Europa on vivien emigrants catalans i espanyols.
A més, va treballar com a actriu de doblatge i esdevingué molt popular per la seva participació en la sèrie televisiva Doctor Caparrós. Fou guardonada, entre d’altres, amb el Premi Ondas a la millor locutora de ràdio (1969) i amb la Creu de Sant Jordi (1990) en reconeixement a la seva carrera.