El quadre, elaborat amb carbonet i grafit sobre paper, és obra de Kasia Uminska. Ha estat descobert aquesta tarda en un acte solemne al Saló de Sessions, presidit per la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, i l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia. La concessió a Almendros del títol de manresana il·lustra va ser aprovada per unanimitat de tots els grups municipals, en reconeixement a la trajectòria de la popular actriu i locutora de ràdio manresana, nascuda fa 100 anys.
L’Ajuntament de Manresa ha incorporat aquesta tarda el retrat de l’actriu i locutora de ràdio Maria Matilde Almendros Carcasona a la Galeria de Manresans i Manresanes Il·lustres del consistori. Ho ha fet en un acte solemne després que el ple municipal del passat juny aprovés per unanimitat el nomenament d’Almendros com a manresana il·lustra, coincidint amb l’any de la commemoració del centenari del seu naixement. Es tracta de la màxima distinció de l’Ajuntament de Manresa, i s’ha atorgat a Almendros en reconeixement a la seva trajectòria i la seva actuació en benefici de la ciutat.
L’acte ha estat presidit per la consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, Tània Verge Mestre, i per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, que han estat acompanyats de representants de tots els grups municipals, de familiars d’Almendros i de membres de la Comissió Any M. Matilde Almendros Carcasona (integrada per la demarcació de la Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Ràdio Manresa i l’associació El Galliner), que han fet la descoberta del quadre, abans de ser col·locat a la Galeria.
El retrat és un dibuix de Maria Matilde Almendros, amb tècnica realista, elaborat amb carbonet i grafit sobre paper, i que juga amb tons blancs, negres i grisos. Ha estat creat per l’artista polonesa Kasia Uminska, resident actualment a Eivissa i que va estudiar el Màster en Estudis Avançats en Història de l’Art a la Universitat de Barcelona.
L’obra d’Uminska mostra una mirada especial cap a la figura femenina, tot utilitzant una representació realista. L’Ajuntament de Manresa li va fer l’encàrrec d’elaborar el retrat després de descobrir la seva obra en una exposició col·lectiva recent al Museu Europeu d'Art Modern de Barcelona, ‘Women Painting’, que estava dedicada als retrats femenins.
Almendros és la 25a persona que forma part de la Galeria de Manresans i Manresanes Il·lustres i, en concret, n’és la segona dona. La primera és Àngela Margarida Prat de Serafí, Mare Serafina (1543-1608), títol concedit l’any 1896. Per tant, Almendros és la primera dona no religiosa il·lustra de la ciutat. El darrer títol de manresà il·lustre es va concedir el 2017, en aquest cas al periodista Josep Maria Planas.
L’acte d’avui ha tingut lloc al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa. A banda de la consellera Verge, hi ha intervingut l’alcalde de la ciutat, Marc Aloy Guàrdia, la regidora de Cultura, Anna Crespo Obiols, i un representant de la família d’Almendros, Francesc Gasol Pujol. També hi ha parlat la historiadora Conxita Parcerisas Estruch, que ha glossat la figura d’Almendros, i la periodista Pilar Goñi Garriga, en representació de la Comissió Any M. Matilde Almendros Carcasona.
L’alcalde Aloy ha agraït l’esforç i la dedicació de totes les persones que han fet possible el reconeixement. Ha fet esment a la “manresanitat militant” d’Almendros i al “paper pioner” que va tenir: “es va obrir camí en una època en què la presència de la dona en llocs destacats era absolutament escàs”. Seguint aquest mateix fil, ha evidenciat amb les seves paraules que encara queden molts passos per assolir la igualtat: “Almendros és just la segona dona d’un total de 25 il·lustres, i la primera laica. La Mare Serafina va ser distingida el 1896, i això vol dir que hem tardat 126 anys a reconèixer una altra dona. Sent la meitat de la població, es fa difícil acceptar que durant més d’un segle no hi hagi hagut cap manresana que hagi excel·lit en algun camp, contribuint al creixement de la nostra ciutat. Hi eren, hi són, però com a societat ens hem entestat durant massa temps a deixar-les al marge”. L’alcalde de Manresa, que també ha subratllat el fet que per primera vegada el quadre ha estat encarregat a una dona, s’ha compromès a treballar per revertir la desigualtat existent, també en el camp de les distincions.
També ho ha fet la consellera d’Igualtat i Feminismes, que ha clos l’acte. En el seu parlament ha ressaltat que “el reconeixement de Maria Matilde Almendros com a manresana il·lustre és un acte de justícia, per a Maria Matilde Almendros, però també per a totes les manresanes i totes les catalanes”. Verge ha assegurat que actes com el d’avui “són actes també de reparació, de reparació d'aquest furt que el cànon històric oficial ha fet a les dones. No és que no haguem existit, és que se'ns ha esborrat”. Per això ha reivindicat que des de “la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, i també l’Institut Català de les Dones, sumem esforços per revisar el cànon històric, les genealogies i les referents: ajudem a què les dones siguin visibles, a difondre les seves aportacions, a reconèixer el seu llegat i a situar-lo on pertoca, tal i com estem fent amb els actes públics de l’Any Maria Matilde Almendros”.
Retrat penjat al Saló de Sessions
La consellera Verge, l’alcalde Aloy i representants de la família i de la Comissió han estat els encarregats de col·locar formalment el retrat. L’acte ha finalitzat amb la sardana ‘Les quatre veus’, de Joan Lluís Moraleda Perxachs, que han ballat sis dones sardanistes del grup Dintre el Bosc. Sis dones mares i emprenedores, en una altra mostra de talent femení.
La incorporació del retrat d’Almendros a la Galeria de Manresans i Manresanes Il·lustres ha estat promoguda per l’Ajuntament de Manresa i per la Comissió, i forma part del programa d’actes de l’Any Maria Matilde Almendros, commemoració aprovada enguany pel Govern de la Generalitat. Els actes, que se celebren al llarg d’aquest 2022, són organitzats conjuntament per l’Ajuntament, les entitats de la Comissió, l’Institut Català de les Dones i l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
Una vida dedicada al teatre, a la ràdio i a la promoció de la cultura i llengua catalanes
Nascuda el 1922 a Manresa, Maria Matilde Almendros Carcasona va ser una de les locutores més populars de Catalunya, pionera en l’ús del català en el franquisme, i una actriu reconeguda a l’època. Al llarg de la seva vida professional, va saber sempre compaginar les seves dues grans passions: el teatre i la ràdio.
Va ser emprenedora com a dona de ràdio que va tenir un programa propi i també com a directora i promotora teatral. Va contribuir a la popularització del teatre català, sobretot de Guimerà, Pitarra i Sagarra, entre altres. Va ser una comunicadora excel·lent, que va transmetre la cultura i la tradició catalana a través de Ràdio Manresa, de Radio Nacional de España i de Ràdio 4, així com amb les obres que interpretava als escenaris d’arreu de Catalunya. El programa de ràdio “De España para los españoles” la va fer popular internacionalment, sobretot en els països d’Europa on vivien emigrants catalans i espanyols.
A més, va treballar com a actriu de doblatge i esdevingué molt popular per la seva participació en la sèrie televisiva Doctor Caparrós. Fou guardonada, entre d’altres, amb el Premi Ondas a la millor locutora de ràdio (1969) i amb la Creu de Sant Jordi (1990) en reconeixement a la seva carrera.
