El premi, convocat per Òmnium Bages i l’Ajuntament de Manresa, vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2013 i la tardor de 2014. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde Valentí Junyent
L’obra Dos taüts negres i dos de blancs (Proa, 2013), de Pep Coll, ha resultat guanyadora de la quinzena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per novè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada. El premi l’organitzen Òmnium Cultural del Bages i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l’Associació Misteriosa Llum i l’Associació Memòria i Història de Manresa.
L’acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om, i s’ha comptat amb la presència de diverses autoritats, entre els quals hi havia l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, que ha tancat l’acte; i del regidor deCultura, Joan Calmet. El lliurament del guardó ha estat precedit per una lectura de textos de Manuel de Pedrolo, en motiu del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort, a càrrec d’un grup d’actors del Casal Familiar Recreatiu dels Carlins.
Acte seguit s’ha fet públic el veredicte del jurat format per Jordi Finestres, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, que ha fallat, per majoria, a favor de l’obra Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll.
L’escriptor de Pessonada, que viu a Lleida des de fa molts anys, s’ha endut el guardó que consisteix en una escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les tres finalistes d’enguany on, a més de la guanyadora, hi havia Les llavors del silenci, d’Àlvar Caixal, i El nét del pirata, de Manuel Cuyàs.
EL GUANYADOR
Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949) és un dels escriptors més reconeguts i amb una obra més personal de la literatura catalana actual. En les nombroses novel·les i reculls de narracions que ha publicat, ha recreat el Pirineu físic, social, llegendari i mitològic. Des de reculls de llegendes pirinenques com Quan Judes era fadrí i sa mare festejava (1986) o, sobretot, Muntanyes maleïdes (1993), fins a novel·les juvenils que han gaudit de força popularitat, com Què farem, què direm? (Premi Gran Angular 1991), ha destacat i ha estat premiat també com a novel·lista amb obres com El salvatge dels Pirineus (Premi Sant Joan 2005), Les senyoretes de Lourdes (Premi Sant Jordi 2007) o Dos taüts negres i dos de blancs, que ja havia merescut el premi Creixells d’enguany. També ha publicat guies sobre indrets mítics i llegendaris del Pirineu, i col·labora en diversos mitjans, com ara Segre, El Periódico o Descobrir Catalunya.
DOS TAÜTS NEGRES I DOS DE BLANCS
La novel·la guanyadora recrea els crims que el 1953 van tenir lloc a Carreu, al Pallars. Un matrimoni i les seves filles van ser cruelment assassinats a mans d’una parella de masovers veïns. La investigació d’aquelles morts, però, va tapar-se per evitar mostrar una mala imatge de la plàcida, pacífica i victoriosa Espanya de Franco. La interferència política i la desídia judicial van ser tan grans, que el crim va quedar impune malgrat que tothom sabia qui eren els autors. Coll, que coneixia els fets des de sempre, fa una reconstrucció minuciosa i absorbent d’aquesta esfereïdora història real, que va més enllà de la simple crònica negra novel·lada. Vol ser també –i sobretot— una agra metàfora de l’ambient d’enveges, traïcions i venjances que, durant els primers anys de la postguerra, va dominar el país. Pep Coll demostra una vegada més, amb Dos taüts negres i dos de blancs, que la millor manera de tractar temes universals és a partir de l’experiència més propera i més local.