Les conferències s'han fet al Museu Comarcal de Manresa dins el programa de Commemoració del Tricentenari de la Guerra de Successió a la ciutat, i han posat de relleu la complexitat i la importància de l'aportació local al conflicte bèl·lic.
Aquest dissabte, 24 de maig, més de mig centenar de persones van assistir a la jornada de conferències “Manresa, de la Guerra dels Segadors a la Guerra Gran” que es van fer en diversos torns al llarg de tot el dia al Museu Comarcal de Manresa. La jornada s'emmarca dins del programació d’actes per commemorar el tricentenari de la Guerra de Successió i els fets de 1714 a Manresa.
L'objectiu de la jornada era ampliar el coneixement que es té dels antecedents, fets i conseqüències de la Guerra de Successió a la ciutat i a la comarca. Manresa, de la mà dels investigadors i les entitats promotores del Tricentenari, ha aprofitat el programa de commemoració dels 300 anys dels fets de 1714 i la Guerra de successió per promoure la recerca històrica i per impulsar la revisió historiogràfica i la difusió del coneixement sobre els fets històrics, la demografia, les institucions, l'economia, la música i l'art, etc. a la ciutat. El conjunt ha de servir per tenir una visió molt més completa de la societat local al llarg dels segles XVII i XVIII.
El 2 de juliol del 2011 es va fer una primera jornada d’estudi, amb el títol “Estat de la recerca històrica a l’entorn de la Guerra de Successió a Manresa i el Bages” en la qual es van exposar línies de recerca i estudis en curs. Aquest dissabte, però, els diferents investigadors han presentat recerques avançades que han anat més enllà, i que en algun cas, es van encarregar per tal d'omplir buits significatius de la història de la ciutat. Els ponents de la jornada, historiadors i especialistes en diversos camps, van donar una imatge calidoscòpica de la societat i la cultura en aquells segles.
Els especialistes expliquen la Manresa de l'època moderna
Francesc Comas va obrir el seguit de conferències donant a conèixer la situació demogràfica a Manresa en el segle XVII i l'impacte que va tenir la pesta, repassant la gestió de l'epidèmia des de les institucions locals. Marc Torras va explicar com s'organitzava l'administració territorial i local en el segle XVII, hereva de les institucions locals medievals, i el canvi que va suposar la nova administració borbònica implantada a partir dels Decrets de la Nova Planta. A continuació, Llorenç Ferrer va detallar el funcionament de les finances locals en aquella època i l'impacte de les despeses que suposava el manteniment de la guerra en les poblacions i a les famílies.
Després d'una pausa, Mireia Vila, investigadora de la història de Santpedor, va llegir un resum de la ponència de Francesc Serra, que no va poder assistir a l’acte. L'historiador, que era a Madrid divulgant la resistència de Cardona, feia un repàs dels principals fets ocorreguts a la comarca al llarg de tot el conflicte. Va tancar les conferències del matí l’historiador bagenc, Adrià Cases, que va situar el conflicte en el marc general dels fets i va enumerar els costos (personals i econòmics) que va suposar la guerra per la població local.
A la tarda, les sessions es van centrar en musicologia i història de l'art amb la participació de Glòria Ballús sobre la música a Manresa en els segles XVII i XVIII i en l’art barroc a la ciutat i els seus principals artistes a càrrec dels professors de la Universitat de Girona Joan Bosch, Teresa Avellí i Francesc Miralpeix. Tots els ponents van destacar la quantitat i qualitat de la vida artística i musical a la ciutat, exemplificada amb l'activitat de la Capella de música de la Seu i dels tallers d'escultors, dauradors i pintors barrocs que van tenir presència a Manresa i, des d'aquí, arreu de Catalunya i de la Catalunya nord. Teresa Avellí va ampliar el coneixement biogràfic de l'escultor barroc manresà Josep Sunyer. Joan Bosch va remarcar l’interès de la col·lecció barroca del Museu Comarcal de Manresa i va reclamar la implicació de les institucions en la seva preservació, posada en valor i difusió, atesa la seva rellevància a nivell nacional. Per acabar, Francesc Miralpeix, comissari de l'exposició que es pot veure ara en cinc museus catalans sobre la figura i l'obra de l'artista més rellevant de l'època, el pintor Antoni Viladomat i Manalt, va narrar la persència a Manresa de l'obra del reconegut pintor.
Una visita a les sales d'art barroc del Museu Comarcal de Manresa guiada pel propi director del museu, Francesc Vilà, va posar el punt i final a la jornada.
El Museu Comarcal de Manresa ha organitzat l'acte juntament amb l'Arxiu Comarcal del Bages i la Comissió promotora dels actes de commemoració del Tricentenari de la Guerra de Successió a Manresa, formada per l'Ajuntament de Manresa, Amics de la Seu de Manresa, Arxiu Comarcal del Bages, Centre d’Estudis del Bages, Fundació Independència i progrés, Museu Comarcal de Manresa, Òmnium Bages i els historiadors Adrià Cases i Francesc Serra.
Els organitzadors de la jornada ara, faran un recull dels treballs d’investigació exposats, amb la col·laboració del Centre d’Estudis del Bages, i que es preveu que es publiqui a la tardor per tal de tenir una monografia de Manresa en l'època moderna.