El Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa ha acollit, aquest dissabte al migdia, el Pregó de Festa Major, que ha anat a càrrec de Núria López Bigas, investigadora a l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, on treballa en la lluita contra el càncer. La pregonera ha posat el projecte de la Fàbrica Nova com a exemple d’oportunitat perquè Manresa sigui, en el futur, la ciutat del coneixement. El públic assistent ha aplaudit llargament i dempeus la científica López Bigas.
Monistrolenca de naixement i manresana d'adopció, la científica Núria López Bigas ha pronunciat aquest dissabte al migdia el pregó de la Festa Major de Manresa al Saló de Sessions, una intervenció en la qual ha lloat el treball de la ciència, ha reivindicat el paper de la dona i ha advocat per aprofitar el potencial de la Manresa actual per ser, en el futur, un important pol de recerca i innovació internacional.
Ha obert l’acte la regidora de Cultura i Festes, Tània Infante Martínez, que ha fet un llarg agraïment a totes les persones, entitats i personal municipal que fan possible la Festa Major.
López Bigas ha iniciat el seu parlament manifestant el seu “agraïment” per ser convidada a fer el pregó d’enguany i reconeixent que aquesta petició havia estat una “sorpresa”, perquè “els científics acostumem a passar molt desapercebuts ”. “És una gran responsabilitat”, ha dit, “i ho sento com un reconeixement, no només a la meva persona, sinó com un reconeixement a la ciència i als científics, en particular als científics manresans i bagencs”.
De seguida, la pregonera s’ha endinsat en la història per recordar els èxits científics i en biologia aconseguits en els darrers 500 anys, i ha reivindicat el rol de les dones en aquest món: “s’han fet grans avenços, però el crèdit se l’ha emportat només la meitat de la població”. Ha explicat que al centre de recerca on treballa actualment només hi ha 6 dones dels 28 directors de grup. “Aquestes proporcions malauradament es repeteixen en altres centres de recerca o posicions de lideratge en ciència. I no és que les dones tinguem menys capacitat, en absolut”, ha afegit.
Tot seguit, López Bigas, després de defensar i lloar l’ensenyament públic de qualitat, ha parlat de la seva trajectòria professional. Ha recordat que va estudiar a l’Institut Lluis de Peguera de Manresa abans de fer la carrera de Biologia a la Universitat de Barcelona. Aquells anys “vaig absorbir el coneixement que hi havia sobre la vida, els teixits, les cèl·lules, l’evolució i la genètica, però el que ara faig en el meu dia a dia era inimaginable en aquell moment”. La pregonera ha explicat que ara, gràcies als gran avenços d’Internet, els superordinadors i la intel·ligència artificial, podem “analitzar el genoma de milers de tumors per entendre com s’inicia el càncer, com evoluciona i, sobretot, com aturar-lo”.
Abans d’entrar a la part final del discurs, López Bigas ha fet somriure als assistents quan ha parlat de la intel·ligència artificial i ha explicat, en to de broma, que va demanar a Chat GPT que li elaborés “un discurs de Festa Major escrit per una científica”.
Manresa, ciutat del coneixement
En la part final del seu discurs, la pregonera ha defensat la necessitat d’impulsar una societat amb cultura científica, atès que “els avenços de la ciència ens afecten directament”. I ha reclamat que Manresa agafi “la batuta i es converteixi en una ciutat exemplar que promocioni la cultura científica” per esdevenir “un pol de recerca i innovació de projecció internacional”. En aquest context, ha citat el projecte de la Fàbrica Nova i ha assegurat que la ciutat “té una situació privilegiada per liderar aquesta transformació: no està lluny de Barcelona i té un aeroport internacional relativament a prop. Ja disposa d’un ecosistema universitari i d’innovació interessant, que inclou la UPC Manresa, la UManresa, Eurecat, Althaia, l’IRIS-CC, entre altres. Siguem conscients que les planificacions i decisions de com es desenvolupa aquest pla que es fan avui, poden tenir conseqüències molt importants per a la Manresa del futur, la Manresa de d’aquí a 10, 20 o 30 anys”.
Per acabar, la pregonera ha desitjat a tothom una bona festa major i ha fet una crida a participar-hi “amb alegria, disbauxa, humor, gresca i respecte per tothom”. El seu discurs ha estat llargament aplaudit per un públic que ha acabat dempeus.
Tot seguit, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, li ha fet entrega del diploma de pregonera i d’una petita escultura feta amb roca del riu Cardener i amb el cor de Manresa. En el seu discurs, el batlle ha agafat la proposta que ha llançat López Bigas de fer de Manresa una ciutat referent en recerca i innovació internacional, amb la Fàbrica Nova com a punt original, i ha demanat a la ciutadania que s’hi afegeixi de manera entusiasta: “siguem ambiciosos i pensem en gran. Sumem plegats, treballem en equip, arremanguem-nos cadascú des del seu àmbit per fer-ho possible; no ens posem límits d’entrada a l’ambició”, ha dit Aloy, que ha fet una crida a “mirar la ciutat amb ulls positius; a fer pinya per fer realitat els projectes, grans i petits, que tenim per davant”.
L’acte s’ha clos amb l’actuació de l’Orfeó Manresà. Dirigit per Xavier Pagès Torroja, ha interpretat “Ma volentat amb la raó s’envolpa”, de Jean Brudieu, i Els Segadors, himne nacional de Catalunya. El pregó ha estat traduït de manera simultània per un intèrpret de la llengua dels signes.
