La Unitat de Parcs i Jardins de l’Ajuntament sembrarà 750 escocells de la ciutat amb plantes autòctones amb l’objectiu de millorar la imatge d’aquests espais i reduir l’ús de tractaments químics per les males herbes i l’arbrat.
La regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Manresa, a través de la unitat de Parcs i Jardins, engega a partir d’avui un projecte innovador i molt ambiciós per convertir els escocells de la ciutat en petits jardins florits i, alhora, aconseguir augmentar la biodiversitat en la lluita contra els plagues que afecten a l’arbrat.
Els detalls del projecte han estat presentats aquest matí, al carrer Ramon Iglesias, pel regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Manresa, Jordi Serracanta, el qual ha destacat els avantatges d’aquesta prova “que té molts ingredients perquè s’hi pugui consolidar, ja que per una banda té beneficis mediambientals i, per l’altra, suposarà una millora de l’espai públic”.
El regidor de Medi Ambient ha explicat que el projecte preveu la sembra de plantes de flors autòctones i adaptades al nostre clima en els escocells. La idea d'aquesta prova “és la sembra d’uns 75 0 escocells de diferents punts de la ciutat, establint per a la selecció dels escocells als arbres que tenen problemes reiterats de plagues i que obliguem a fer-hi tractaments químics; així com escocells situats prop d'escoles o llars d'infants on s'ha de tenir especial cura en l'aplicació de fitosanitaris”.
A banda de millorar la imatge i reduir la utilització de tractaments químics, aquest projecte té l’objectiu d’optimitzar la gestió dels escocells. Tot i que hi ha una primera intervenció d’aquest projecte –la sembra- cal destinar-hi recursos, a la llarga, el manteniment d'aquests escocells ha de ser més econòmic, ja que les flors que es plantaran tenen la capacitat de regenerar per elles mateixes. Per això aquestes flors es deixaran créixer fins a la seva completa maduració que és quan fan llavor i després es desbrossar an deixant les restes dins del mateix escocell.
La sembra d'aquests escocells amb una diferents plantes autòctones es farà amb terres esmenades amb compost de la planta de compostatge del Consorci del Bages per a la gestió de Residus. Amb això també es pretén tancar el cicle del reciclatge dels residus orgànics.
L’Ajuntament farà una campanya de conscienciació amb cartells penjats als arbres on s'explicarà a grans trets aquest procés de sembra i els seus objectius.
Un projecte que preveu canviar la filosofia dels escocells
Tradicionalment els escocells dels arbres han estat considerats un espai de la via pública que serveix per tenir-hi arbres plantats com si d'una jardinera es tractés. També s'ha considerat que és un espai que cal mantenir “net” sense “males herbes”. La realita t, no obstant, és que aquest espai s'ha acabat convertint en un espai mort que sovint serveix de paperera o de pipi-can improvisat.
El manteniment dels escocells sempre ha estat una tasca costosa perquè, malgrat tot, en la majoria d'ells hi surten herbes. Per mirar de mantenir “nets” aquests espais sovint s'ha de recórrer a l'ús d'herbicides, ja que els seu manteniment manual ( escatar les herbes ) és poc viable, sobretot ara que en les ciutats hi ha tants milers d'escocells.
Per altra part els arbres que han de viure en aquests escocells sovint presenten problemes de plagues i malalties. Això és degut sobretot a les mateixes condicions vida que significa per a l'arbre haver de viure en un espai reduït, tant diferent de l'hàbitat natural de l'arbre. Sovint no s'han triat les espècies més adequades per viure a la ciutat.
Per això, en alguns casos c al fer algunes tasques de manteniment, com ara les podes, que acaben de debilitar l'arbre. Tot això ens obliga en molts casos a haver de fer tractaments químics per aturar les plagues més molestes per la ciutadania.
La filosofia de la unitat de Parcs i Jardins és la de fer servir el mínim de plaguicides i herbicides, en tant que, tot i estar permesos per la llei, són productes tòxics . En aquest mateix sentit apunta el RD 1311/2012 de regulació de l'ús de fitosanitaris, on s'indica que s'ha d'apostar per la lluita integrada i per realitzar el mínim de tractaments possible.
Un dels eixos de la lluita integrada de plagues és l'afavoriment de la biodiversitat, per el control biològic de les plagues: és a dir, afavorir la presència d'insectes amb capacitat de regular algunes plagues del arbres