La regidora de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme, Sílvia Gratacós, ha assegurat que voluntat de les actuacions ha estat facilitar i agilitar la implantació de noves activitats a la ciutat, així com promoure la seva atractivitat de cara a la implantació de noves indústries i serveis, millorar la competitivitat de les empreses existents, i fomentar la creació de nous llocs de treball.
La regidora de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Manresa, Sílvia Gratacós, ha presentat ha presentat avui un balanç de les activitats de promoció econòmica realitzades pel govern municipal al llarg del mandat 2011-2015 amb la voluntat de facilitar i agilitar la implantació de noves activitats a la ciutat, així com promoure la seva atractivitat de cara a la implantació de noves indústries, millorar la competitivitat de les empreses existents i fomentar la creació de nous llocs de treball.
Facilitar i agilitar la implantació de noves activitats
La regidora ha iniciat la seva intervenció assegurant que la creació de l’Oficina d’Activitat Econòmica (OAE), el setembre de 2011, va ser la primera decisió econòmica del nou govern i que “ha estat l’eina a través de la qual hem treballat aquest objectiu de facilitar i agilitar la implantació de noves activitats a la ciutat”. L’oficina, ha dit, s’ha convertir en una referència bàsica i imprescindible en la informació prèvia, la gestió i l’obtenció de llicències.
Així, ha anat assumint al llarg d’aquests anys tant la gestió de les cites prèvies amb usuaris i professionals per reduir al màxim les deficiències més habituals en les tramitacions de llicències, com en la gestió unificada d’obres i activitats.
En total, el 2012 es van tramitar 2.244 expedients i atencions i el 2014 aquesta xifra s’ha situat en 3.209 atencions tant d’obres com d’activitats.
Recentment, l’OAE ha obtingut una de les valoracions més elevades en un estudi de la Diputació de Barcelona per analitzar la gestió de les anomenades Finestretes Úniques Empresarials (FUE) a diferents poblacions de la província.
Parc Tecnològic de la Catalunya Central i CTM
Gratacós ha destacat que “una de les actuacions fonamentals que s’han portat a terme al llarg d’aquests quatre anys ha estat, per una banda donar continuïtat a una sèrie d’actuacions previstes al Parc Tecnològic de la Catalunya central com el trasllat del CTM o la segons fase de l’edifici Impuls, que tenien dificultats de finançament; i, de l’altra, desencallar tota la urbanització d’aquest sector que, per les mateixes raons, estava pendent de realització”.
L’any 2012 es van reiniciar la primera fase de les obres d’urbanització del Parc Tecnològic i dels accessos, que es van acabar durant l’any 2013. A més s’ha traslladat al parc el CTM i s’ha iniciat l’activitat a l’edifici Impuls. D’aquesta forma, ha assenyalat, “es completa la part pública del Parc”.
Actualment s’està treballant per a poder acabar la urbanització i col·laborar en la implantació d’altres empreses en la resta del Parc Tecnològic, per aquest motiu s’ha modificat els usos permesos en el parc per tal de flexibilitzar-los, però mantenint el caràcter tecnològic del parc.
Durant l’any 2013 es va traslladar el CTM de l’antiga seu de la Plaça Bages a la nova ubicació situada al Parc Tecnològic. Amb aquest trasllat el centre disposa d’unes instal·lacions amplies i modernes que li permetran desenvolupar la seva tasca de futur.
Després de garantir el finançament per pagar el nou edifici, el CTM està en condicions immillorables per convertir-se en un pol d’atracció pel altres empreses que es puguin ubicar en el parc, així com per col·laborar en la modernització i a fer més competitives les empreses de la comarca oferint els seus serveis d’innovació i desenvolupament.
Una perspectiva que es reforça per la participació del CTM en el procés d’integració dels principals centres tecnològics del país impulsada per la Generalitat de Catalunya. Amb la integració, els centres tecnològics incrementaran les seves capacitats, guanyaran massa crítica, milloraran la seva oferta i generaran més activitat.
Per al govern de la Generalitat, es tracta d’una aposta de país a llarg termini que respon a l’oportunitat d’augmentar la capacitat en recerca industrial i de serveis tecnològics a Catalunya per tal que el país recuperi una posició de lideratge en dinàmiques d’innovació industrial.
Implantació de la fibra òptica a tots els polígons d’activitat econòmica
La implantació de la fibra òptica als polígons ha estat una altra de les actuacions significatives impulsades al llarg d’aquests anys i que, segons la regidora, “és un avantatge competitiu per a les empreses que estan instal·lades i també per atraure l’arribada de noves activitats”.
El resultat és que actualment tant el Parc Tecnològic de la Catalunya Central com el Polígon dels Dolors disposen de fibra òptica i la possibilitat de contractar mes d’un operador, entre els quals es troba una empresa manresana que ha estat pionera en aquest terreny com és Fibracat.
Als Dolors inicialment només hi havia infraestructura del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI) i operava únicament Orange. Una situació en la que es troben actualment els polígons de Bulfalvent i Pont Nou, però s’ha demanat al CTTI que pugui oferir la seva infraestructura a altres operadors.
Pel que fa als Trullols, es previst que el desplegament comenci properament.
A banda dels polígons, els principals centres d’activitat industrial de la ciutat, hi ha altres punts d’interès on també s’ha fet desplegament de fibra òptica durant el període 2013-1014 com la FUB, la Residència d’Estudiants, el CTM, centres escolars com el Lacetània, La Salle o l’Escola Joviat, el Palau Firal, la Policia Local, El Casino, o el CIO.
Durant els anys 2013 i 2014 s’ha fet un desplegament important per al terme municipal i, paral·lelament,la Generalitatde Catalunya està duent a terme desplegament de fibra als centres públics d’ensenyament i altres edificis públics de l’àmbit sanitari.
Altres actuacions en els polígons
La regidora Gratacós ha apuntat també que existeixen convenis entre l’Ajuntament i els polígons de la ciutat mitjançant en els quals el consistori va augmentar la seva aportació fins el 60% del finançament de les actuacions que es proposen, amb un límit total de 15.000 euros anuals.
Ha afegit que recentment, s’han iniciat les obres del Camí Vell de Rajadell que amb un pressupost de 299.998 euros millorarà l’accés al polígon del Pont Nou des de l’eix transversal.
També ha recordat que l’any 2013 es va posar en funcionament una llar d’infants de titularitat pública construïda per l’Ajuntament de Manresa amb la col·laboració de l’Associació d’empresaris dels polígon Industrial de Bufalvent, que millora substancialment els serveis a les empreses i els treballadors del polígon.
Igualment, s’han fet actuacions per millorar la mobilitat del Polígon dels Trullols, especialment el cap de setmana.
El comerç i la Trama Urbana Consolidada
Gratacós ha parlat també de la trama urbana consolidada (TUC) com l’element normatiu central de la preservació del model comercial català, amb unes ciutats compactes, urbanísticament cohesionades i on els establiments comercials donen vida i dinamisme als carrers del centre urbà i els barris residencials.
La TUCes pot definir, a grans trets, com l’àmbit urbà més dens en el qual la població resideix en edificis plurifamiliars, principalment, i on els locals de planta baixa aglutinen la major part d’oferta comercial i de serveis. Segons l’actual llei d’equipaments comercials dela Generalitat, les noves implantacions comercials s’han de materialitzar dins dels límits dela TUC(cal entendre aquest principi de forma genèrica; existeixen excepcions substancials).
En la pràctica, la norma implica que els espais de la ciutat que resten fora dela TUC―fins i tot en el cas que disposin d’un ús urbanístic comercial― veuen molt restringides les possibilitats de materialització d’aquest ús comercial. Inicialment, en el moment d’entrada en vigor de la llei (desembre de 2009), es varen veure afectats per aquesta situació els polígons Els Dolors i, en part, Els Trullols.
La regidora ha ressenyat que, per iniciativa de les associacions empresarials representatives dels dos polígons, i amb el suport de l’equip de govern municipal i en compliment de l’acord del Ple de l’abril de 2011, es varen iniciar els tràmits corresponents davantla DireccióGeneralde Comerç amb la finalitat d’aconseguir que aquests àmbits fossin reconeguts, en la seva integritat, com a concentracions comercials (fet que, d’acord amb la llei, els equipararia ala TUCals efectes d’implantació de nous establiments).
Per resolució de 19 de juny de 2012 del Director general de Comerç dela Generalitat, es va aprovar la revisió de la delimitació de la concentració comercial Els Trullols.
Finalment, per resolució del 21 de febrer de 2013 del Director general de Comerç, es va aprovar la identificació i delimitació de la concentració comercial anomenada “Els Dolors”, la qual inclou una bona part del polígon, si bé encara en resten excloses les parcel·les situades al nord de l’àmbit.
Des de l’Ajuntament, al llarg d’aquest procés, s’ha defensat el criteri possibilista segons el qual, donada la pràctica inexistència de locals de dimensió suficient en la trama urbana, l’opció més factible i ordenada per facilitar la implantació de formats comercials grans i mitjans són els àmbits d’Els Dolors i Els Trullols.
Altres activitats de suport al Comerç
En el terreny comercial han estat també diverses les activitats que s’han posat en marxa per afavorir el sector, com el trasllat de la fira ExpoBages al centre de la ciutat, la modificació de l’Ordenança Municipal d’Activitats per tal de facilitar la seva implantació, l’impuls a altres activitats al centre de la ciutat com la Shopping nigth o fires artesans.
S’han fet també o intervencions concretes per afavorir el comerç del Centre Històric com poden ser les bonificacions de taxes de llicència d’obres i noves activitats en aquest àmbit (amb 48 concedides el 2013 i 32, el 2014) o la posada en marxa del BaHiMa, que ha tingut una bona acollida tant entre els participants com en bona part dels comerciants.
En aquest àmbit també s’han fet diverses accions de suport organitzatiu, logístic i econòmic a altres accions d’animació comercial (Forastocks a l’Abat Oliva, Fira del Carrrer Barcelona, activitats nadalenques al Centre Històric, Festes de Sant Ignasi amb els comerços de Sobrerroca, Sant Miquel i rodalies,...).
En la mateixa línia, s’han fet iniciatives de promoció de l’oferta de la restauració de la ciutat amb la participació dels establiments: Festapes al Carrer del Balç, Jornades del Bacallà, Guia d’enoturisme, Guia de restaurants amb DO Pla de Bages,...
Programa de microcrèdits
En el terreny de l’emprenedoria s’han mantingut les actuacions que es desenvolupaven des del CEDEM en aquest terreny i s’ha posat en marxa un programa de microcrèdits que en la primera convocatòria de 2013 va afavorir 24 projectes d’emprenedors i noves línies de negoci, amb un màxim de 5.000 euros cada un.
Per al 2014, hi ha una nova convocatòria de microcrèdits que va tancar el termini de recepció el 20 de febrer passat.
La difusió i la potenciació de l’esperit emprenedor entre estudiants universitaris es concreta en els programes Universitat Emprèn i FUB+i, però també es persegueix aquest objectiu al segon cicle de primària, amb el programa Cultura emprenedora a l’escola, amb 125 alumnes aquest curs; i entre els joves de cicles formatius i batxillerat, amb Idees Joves, amb 230 alumnes participants els curs passat que van presentar 125 projectes.
A banda d’aquest aspecte concret, la convocatòria de microcrèdits tenen dos apartats més per a actuacions de modernització d’activitats econòmiques o de millora de l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda.
En relació a les activitats del CEDEM, han continuat les accions formatives -que en el període 2013-2014 van arribar a uns 400 alumnes-, les actuacions per promoure el viver d’empreses del Palau Firal, amb 11 espais ocupats a març de 2015 (8 vivers i 3 co-workings).
Foment de l’ocupació
Les accions impulsades per l’Ajuntament de Manresa per al foment de l’ocupació s’han canalitzat a través del CIO amb programes com el Club de la Feina, amb uns 430 usuaris i 1.523 assistències el 2014, o els Espais de Recerca Activa de Feina, amb més de 300 usuaris l’any passat.
Una altra via ha estat la contractació directa a través de plans d’ocupació finançats per altres administracions com la Generalitat i Diputació, amb 141 persones contractades entre 2013 i 2014, i amb 52 noves contractacions confirmades per aquest any.
Pel que fa a la formació orientada a la inserció laboral, s’han mantingut programes com Laboràlia, amb 78 participants el curs 2014-2015; o els Programes de Qualificació Professional (PQPI) per a joves d’entre 16 i 21 anys sense l’ESO, amb 45 participants.
Projecció turística i Manresa 2022
Les actuacions en aquesta línia han estat diverses, però amb un denominador comú: implicar al màxim tots els agents de la ciutat relacionats amb la promoció turística i que es concreta en la creació de la Taula de Treball de Turisme. L’objectiu ha estat coordinar activitats i propostes i impulsar la creació de nous productes i serveis turístics que millorin l’oferta existent.
En aquesta línia s’han reforçat i potenciat la Fira de l’Aixada i la Fira Mediterrània per generar imatge de ciutat, una actuació que s’ha completat amb el llançament de la nova marca de ciutat Manresa, cor de Catalunya, una actuació que també estava prevista en el Pacte de Ciutat.
Però sens dubte, l’element clau per a la dinamització turística de la ciutat –i també econòmica i social- és el projecte Manresa 2022, coincidint amb la commemoració dels 500 anys de la visita de Sant Ignasi a la ciutat.
El projecte té un pla director, vinculat a un pla d’inversions, que s’està seguint i que ja s’ha començat a concretar en actuacions diverses, tant de tipus constructiu com en l’organització d’esdeveniments culturals o socials. Manresa 2022 és, a més a més, un projecte que té suficient capacitat per implicar el territori –com s’ha demostrat per exemple en la propera Marxa del Pelegrí del 19 d’abril- i aquesta és una línia que es considera fonamental per a totes les actuacions relacionades amb la promoció de l’activitat econòmica a la ciutat.