Amb motiu del 25è aniversari de la mort del pintor i escenògraf manresà, el Centre Cultural el Casino acull, del 18 d’abril al 21 de juny, una exposició que recull una mostra significativa del seu treball artístic. Així mateix, es reobrirà una sala al Museu Comarcal de Manresa que encabirà el gruix d’obres que l’artista va donar a la ciutat.
Manresa estrena demà, a les vuit del vespre, un gran exposició que ret homenatge a un dels gran artistes que ha tingut la ciutat durant el segle XX, Josep Mestre Cabanes (Manresa 1898, Barcelona, 1990). Amb motiu del 25è aniversari de la seva mort, el Centre Cultural el Casino de Manresa acollirà una gran exposició que, amb el nom “Josep Mestres Cabanes. Escenaris i perspectives”, recordarà l’artista i la seva obra. L’exposició es complementa amb l’estrena de la nova sala Josep Mestres Cabanes al Museu Comarcal de Manresa i un seguit d’activitats paral·leles dedicades a l’artista.
Els detalls de l’exposició, que estarà oberta al públic del 18 d’abril al 21 de juny, els han donat a conèixer avui el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, Joan Calmet; la presidenta de la Fundació Josep Mestres Cabanes i filla de l’artista, Isabel Mestres; el director del Museu Comarcal de Manresa, Francesc Vilà; i la tècnica de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, Maria Camp. Els han acompanyat també Joan Ribera Mestres, Mireia Barbé i Jaume Mestres que, juntament amb Marcel Sellas i Jordi Mestres, han format part de l’equip assessor que ha fet possible aquesta exposició.
Joan Calmet ha fet una valoració molt positiva d’aquesta mostra “que fa justícia a un gran artista i també a un gran manresà” i ha agraït “l’absoluta implicació de moltes persones que han posat el seu gra de sorra per fer possible aquesta exposició que contribuirà a donar a conèixer molt més un dels millors artistes que ha donat la ciutat”.
Isabel Mestres ha manifestat la seva satisfacció per la mostra que es farà a Manresa “perquè tot i que Josep Mestres tenia una obra tan extensa aquí veurem obres molt representatives de la seva trajectòria". En el mateix sentit, s’ha expressat Francesc Vilà que ha assegurat que "l’exposició ha tingut en compte totes les mostres que s’havien fet fins ara i aquesta té la virtut que permet un acostament global a l’artista i al seu procés creactiu”.
Al seu torn, Maria Camp ha explicat que l’exposició seguirà el fil biogràfic amb la presentació de la seva producció artística global remarcant allò més essencial tant en la seva obra com en la seva concepció del treball artístic. La mostra posarà de relleu els moments claus de la seva formació i la seva aportació principal al món de l’escenografia per al teatre musical, ja que cal tenir present que tot i que el seu relleu com a autor li ve del treball ingent fet al Gran Teatre del Liceu (dedicant-se especialment a les obres wagnerianes) les dècades de 1940 – 1950. L’autor manresà va ser un productor incansable de decorats per a la sarsuela i la comèdia musical des dels anys 30 del segle passat.
En total hi haurà unes 130 obres (olis, aquarel·les, dibuixos, esbossos, teatrins, pintures sobre fusta, cartrons que feia a les classes, fotografies colorejades.). Les obres han estat cedides de forma expressa per aquesta exposició i procedeixen de col·leccions particulars, del Museu d’Arts Escèniques (MAE-Institut del Teatre), Fundació Mestres Cabanes, Museu Comarcal de Manresa i Fundació Catalunya – La Pedrera.
Reobertura de la Sala dedicada a l’artista al Museu Comarcal
L’exposició al Casino es complementa amb una m ostra a la sala de la Fundació Josep Mestres Cabanes, al carrer Sobrerroca, 17 i amb la reobertura de la sala dedicada a l’artista al Museu Comarcal de Manresa, l’espai que acollirà de manera permanent el gruix de la donació d’obres que l’autor havia fet a la ciutat.
Aquesta nova sala està a la segona planta de l’edifici de l’Antic Col·legi de Sant Ignasi, seu del Museu Comarcal. Disposa d’una superfície d’uns 130 m2 i s’hi accedeix amb ascensor des del nivell del carrer. Es troba a l’ala nord de l’edifici (la contigua a la Via de Sant Ignasi) i té una sèrie d’obertures (encarades a sud) que donen al claustre.
Amb la nova sala, el Museu Comarcal de Manresa té l’objectiu d’exposar el gruix de l’obra donada a la ciutat per Josep Mestres Cabanes; mostrar el seu lloc dins l’escola catalana d’esc enografia i la importància de la seva aportació; destacar la seva aportació com a investigador i professor d’escenografia i perspectiva; presentar la seva faceta de pintor de cavallet amb la variada temàtica que afrontà i la diversitat de tècniques pictòriques i de dibuix amb que va treballar; donar compte de la diversitat del seu treball en altres àmbits com el disseny gràfic i la para escenografia; i per avinent la seva relació amb la ciutat de Manresa i els seus artistes.
Activitats complementàries
L’exposició al Centre Cultural el Casino i la reobertura de la Sala al Meseu Comarcal es reforçarà també amb diverses activitats complementàries dedicades a l’artista.
Així, el diumenge 10 de maig, a les 6 de la tarda, al teatre Kursaal, hi haurà el concert “ De l’ò pera al vodevil. Homenatge a Mestres Cabanes” a càrrec de la banda Simfònica del Conservatori de Música de Manresa.
El dissabte 16 de maig, a les 7 de la tarda, hi ha haurà una visita dinamitzada a l’exposició al Casino, en la qual es demana que hi hagi una inscripció prèvia.
Finalment, el diumenge 17 de maig, a dos quarts de 12, tindrà lloc una activitat familiar al Centre Cultural el Casino que està vinculada a l’exposició.
Així mateix, el Servei Educatiu dóna la possibilitat de fer visites dinamitzades per visitar l’exposició al Casino i la sala Josep Mestre Cabanes al Museu Comarcal.
La història de les obres cedides per Josep Mestres al Museu Comarcal
Al llarg de la segona meitat del segle XX el Museu Comarcal de Manresa ha anat rebent diverses obres d’aquest artista, d onades a la ciutat de Manresa, fins a configurar la que actualment és una col·lecció important, probablement única, per la quantitat i la varietat. Aquesta voluntat de Josep Mestres Cabanes, a grans trets, es pot resumir en diferents moments i etapes:
• L’any 1960, el mateix artista fa donació a la ciutat dels teatrins escenogràfics i els dibuixos preparatoris (de 1937) de l’òpera Aïda que Mestres va fer per al Liceu on s’havia estrenat el 1945. Amb aquesta donació s’inaugura la primera sala estable que el museu dedica a aquest autor.
• El 1977 amb motiu de la reobertura del Museu, que a partir d’aleshores va rebre el nom de “Museu Comarcal de Manresa” s’obre altra vegada una sala monogràfica dedicada a aquest artista que s’enriqueix amb l’aportació d’altres obres seves (especialment 2 olis de la Catedr al de Burgos i 6 lliçons d’escenografia).
• Finalment s’estableix la Fundació Josep Mestres Cabanes, de la qual l’artista en va ser el primer president, amb l’objectiu de vetllar per la seva obra i la seva conservació. Aquesta fundació s’havia d’ocupar, també, de vetllar pel llegat que l’artista volia fer a la ciutat d’un conjunt important d’obres (establert a partir d’una exposició que l’artista va fer a l’Ajuntament a finals dels anys 70) amb la condició que hom disposés d’una sala suficient al Museu per a exposar-les. Aquesta sala es va inaugurar el febrer de 1993 essent alcalde Juli Sanclimens i regidor de Cultura Marcel·lí Llobet. La presidència de la Fundació corresponia aleshores a Isabel Mestres ja que el seu pare havia mort el 1990. Aquesta sala era annexa a l’anterior que ja tenia al museu i ocupava uns 120 m2. en un espai unitari dedicat a Josep Mestres Cabanes. Incorporava, al sostre, una pintura mural de gran format cedida per la Generalitat de Catalunya. Amb aquest motiu es va publicar un llibre-catàleg que recollia totes les obres d’aquest conjunt.
• Uns anys més tard, amb motiu de les obres del nou Arxiu Comarcal del Bages una part de la sala es va cedir per a la construcció d’aquest nou equipament (actualment és la sala de consulta de l’Arxiu, on es manté la notable decoració mural wagneriana al sostre) i això va comportar el seu tancament i el trasllat de les obres a les reserves del Museu, amb el compromís expressat per l’Ajuntament de tornar ha habilitar una sala en el futur per a recuperar la situació anterior.
Des d’aleshores el museu ha mantingut una sala monogràfica sobre l’artista pràcticament an&ag rave;loga a la que s’havia inaugurat el 1977, on s’exposa una mostra essencial del seu treball escenogràfic i de perspectiva. Ara, amb la nova sala s’inicia una nova etapa.
Josep Mestres Cabanes
Josep Mestres Cabanes neix a Manresa el 13 de juny de 1898. Estudiarà a l’Ateneo Obrero Manresano i, després, a l’Escola d’Arts i Oficis on tindrà com a professors Ignasi Oms i Ponsa i Francesc Cuixart entre d’altres. Com a aprenent treballarà a l’estudi de decoració de Bonaventura Corrons.
El 1919 es trasllada a Barcelona. Entra al taller de l’escenògraf Salvador Alarma i ingressa a l’Escola de Belles Arts de Llotja on rep classes de Josep Calvo Verdonces.
Amb Salvador Alarma treballarà formant societat. A la mort d’aquest, el 1941, es fa càrrec del taller del Gran Teatre del Liceu on, fins e l 1956 realitzarà les seves produccions operístiques del cicle wagnerià i estrenarà l’Aïda de Verdi. Com a escenògraf treballarà també en altres produccions per a sarsueles i revistes musicals.
Hom el considera el darrer representant de l’escola realista de l’escenografia catalana, hereva de la tradició de Soler Rovirosa, Vilomara, Alarma... Els seus llibres de perspectiva encara són estudiats i comentats.
La seva activitat docent comença el 1927 com a professor substitut de Perspectiva i Escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona, que ocuparà com a titular des de 1936 fins a 1970. Des de 1956, és, també, catedràtic de perspectiva a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Fruit d’aquesta activitat docent i de recerca serà el seu “Tratado de Perspectiva”, publicat en dos volums l’any 1 964.
En paral·lel a la seva activitat escenogràfica desenvolupa la seva producció com a pintor de cavallet. Fa la seva primera exposició el 1935 a Ripoll i des de 1940 anirà fent aquesta obra entre la què destaca la seva pintura d’interiors de catedrals on pot aplicar les seves recerques en el terreny de la perspectiva. És coneguda la seva llarga sèrie sobre la catedral de Burgos, però també les de Lleó, Toledo, Sant Benet de Bages, entre d’altres edificis.
La seva carrera ha estat reconeguda amb diversos guardons com el Premi Nacional d’Escenografia (1985), o les Medalles d’Or de l’Ajuntament de Manresa (1989) i del Gran Teatre del Liceu (1989), entre d’altres. Mor a Barcelona el 17 de setembre de 1990.