Aquesta iniciativa es fa conjuntament amb els serveis territorials de Cultura a la Catalunya Central amb motiu de la festa de Sant Jordi
Els serveis territorials de Cultura a la Catalunya Central i l’Ajuntament de Manresa tornen a impulsar, per tercer any consecutiu, una iniciativa literària conjunta per enriquir la diada de Sant Jordi. Amb aquest objectiu, des d’aquest migdia i fins al 28 d’abril, s’ha penjat a la façana de la Biblioteca del Casino un microconte inèdit de l’escriptor Joan Pinyol, escrit en una pancarta cedida pels serveis territorials de Cultura de la Catalunya Central.
La diada de Sant Jordi és una de les festes més assenyalades de Catalunya. Els protagonistes són els llibres, les roses i les senyeres que ocupen els carrers i les places d’arreu del país. És una festa molt esperada i participativa que es gaudeix i es viu al carrer. En definitiva, una diada festiva símbol de la cultura catalana.
En aquest marc, el Departament de Cultura exposa quatre microcontes inèdits a Vic, Manresa, Berga i Taradell amb l’objectiu de contribuir a la creació literària d’aquest gènere i aprofitar per retre un homenatge a les figures de Pere Calders gènere en el qual va excel·lir, i a la p oesia urbana de Joan Brossa, a través del qual la poesia arribà al carrer.
Amb aquesta acció es pretén sorprendre al lector, jugar amb l’ambigüitat i deixar que cadascú interpreti de manera lliure el conte. En aquest sentit, es podrà gaudir d’una lectura breu però alhora intensa.
Enguany, la lona de 3 m x 3 m que ja es pot veure a la façana de la Biblioteca del Casino, recull un microconte de Joan Pinyol, que ja l'any passat es va poder veure a la seu dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura, a Vic.
El text del microconte és el següent:
“El drac confessa a Sant Jordi que no suporta més la cremor d’estómac i el cavaller li suggereix que, en lloc de guspires roents, llenci paraules d’amor a través dels queixals. Quan el sent, la princesa se n’enamora i li regala u na rosa. Gelós i abatut, el sant patró galopa fins que es fon a l’horitzó. Per Sant Drac, bèstia i princesa festegen l’amor al Llac Ness, amb la il·lusió d’una retrobada familiar.”
L’escriptor Joan Pinyol
Joan Pinyol Colom va néixer a Capellades el 1966, és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’Ensenyament Secundari i escriptor. Fins avui ha publicat setze llibres, entre altres, Avinguda Capri (Columna, 1999 –finalista del IV Premi Pere Calders de Literatura Catalana), Ningú ve fet a mida (Res Publica, 2001 –finalista del IX Premi Ciutat d'Eivissa de Narrativa–, Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (Setimig, 2001 –I Premi Vila d'Almassora de Narrativa–), Stòitxkov i Sofia (Brosquil, 2003 -Premi Ciutat de Vila-real de Narrativa), Dorotea i la joia gegantina (Brosquil, 2005), Micromèxics (Brosquil, 2007 -Premi de Narrativa Vila de Puçol), Pilota de Set, (Proa, 2008 - XLIII Premi Recull de Narrativa-), Fi de curs a Bucarest (Baula, 2008), Glops (Petropolis, 2009), Planeta Lluç (Aire, 2012), Perquè som poble (Llangardaix, 2013), Ningú no mor (Onada, 2013) i Aventures i pintures. Josep Costa Solé -1913-2003- (Ajuntament de Capellades, 2014).
També és autor de diferents dossiers didàctics a partir d’obres d’altres autors, com K.L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella i Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders i col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació escrits, radiofònics i audiovisuals.
L’escriptor Joan Pinyol reconeix que la passi&oacut e; pels microcontes –que l’ha portat a publicar-ne fins al moment tres reculls i a dur a terme diverses iniciatives al voltant del gènere, a més de múltiples xerrades i tallers arreu del territori- li ve de la passió per l’obra de Pere Calders, el veritable estímul de la seva activitat literària després dels deu anys en què va tenir la sort de compartir-hi una relació epistolar.
Així mateix, es mostra agraït que des dels Serveis Territorials de la Catalunya Central del Departament de Cultura se li hagi confiat l’elaboració d’un microconte dins la celebració de Sant Jordi pel que té de difusió d’un gènere narratiu que mica a mica va guanyant el seu terreny entre la població i que només té de menor la seva extensió. Com deia Heinrich Heine després d’escriure un microcont e “No he estat més breu perquè no he tingut temps”.