El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Bisbat de Vic i l'Ajuntament de Manresa dedicaran de forma conjunta, aquest any 2015, 240.000 euros a restaurar la part més erosionada de la façana sud, a tocar del baptisteri.
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Bisbat de Vic i l'Ajuntament de Manresa han acordat la realització de noves intervencions per a la rehabilitació de la Basílica de Santa Maria de l'Alba de Manresa. L’acord per aquest 2015 té la voluntat de continuar resolent els problemes estructurals i de seguretat pels vianants i de la seva façana sud, la qual pateix seriosos problemes d’erosió de la pedra que obliguen a restringir el pas de vianants a la zona per motius de seguretat.
L’actuació forma part del acords del quart conveni de col·laboració entre les quatre institucions per a la Consolidació i Restauració de la Basílica de Santa Maria per als anys 2014-2016, que ara s’ha complementat amb la signatura d’una addenda per aquest 2015 que estableix que es restauraran dos contraforts i un arc boterell de l’edifici, uns treballs que tindran un cost global de 240.000 euros, dels quals cada part assumeix el 25% del c ost.
Les quatre institucions signants del conveni han valorat molt positivament el que suposa per al temple i per a la ciutat de Manresa la recuperació d’aquesta part de la façana sud. A poc a poc, la Seu de Manresa va recuperant l’esplendor d’aquest edifici tan emblemàtic de la Catalunya Central i, alhora, suposa una millora substancial del monument, així com per a la seguretat per als vianants.
Aquest interès ve demostrant-se des de l’any 2002, quan després de redactar-se un Pla Director es va començar a restaurar la Basílica, amb l’aportació econòmica de les quatre institucions, portant fins a data d’avui una inversió de 4.286.449,26€.
Restauració de dos contraforts i un arc boterell
Els treballs de restauració d’aquest 2015 aniran adreçats als següents punts:
• Dos contraforts (a esquerra i dreta de la Capella de la Puríssima) fins a l’alçada del terrat de les naus laterals.
• El contrafort de davant i el contrafort de darrera que va del terrat de les capelles laterals fins al terrat de la nau central, amb els dos arcs boterells, del costat esquerre de la Capella de la Puríssima. L’arc boterell té com a funció descarregar el pes de les voltes de la Basílica sobre els contraforts. Aquest conjunt està en molt mal estat: caldrà refer les gàrgoles i “macoies” en la pràctica totalitat, així com l’ornamentació dels quatre pinacles de remat que tenen els contraforts.
• La part inferior dels paraments existents entre els contraforts.
Els contraforts tenen una alçada d’uns 20 metres i el contrafort superior arriba a una cota aproximada de 30 metres. Es tà prevista tant la restauració de les dovelles com de les cornises que s’aixequen a les diferents alçades, punts especialment sensibles a l’erosió, la fragilitat de les quals posa en perill la seva estabilitat.
Per a fer aquestes intervencions caldrà instal·lar dues bastides que permetran fer amb seguretat i eficàcia la intervenció als contraforts primers i una tercera per al contrafort superior i els arcs boterells.
Treballs realitzats el 2014
L’any passat, el primer del conveni vigent, es van dur a terme de forma satisfactòria les obres de la fase primera de restauració de la façana sud, que tenia per objecte restaurar els dos primers panys de mur més propers al baptisteri, amb els paraments i els corresponents vitralls i finestrals, és a dir, la pedra que sosté el vitrall. Tots els elements estaven en un estat molt precari.
Durant l’execució de les obres es va descobrir que els mainells (peça d’ornamentació que sosté la traceria i el vitrall) i la traceria dels dos finestrals, es trobaven en un estat molt deficient. L’arquitecte director de les obres, Francisco Javier Asarta, creu que durant la guerra de Successió, quan es va cremar el cor, el fum i flames varen sortir per aquests finestrals; i, durant la guerra civil, l’ona expansiva devia afectar seriosament aquesta estructura. La precarietat del moment post bèl·lic va fer que només apedacessin els desperfectes, que no eren visibles fins que no s’ha accedit a l’indret.
La intervenció de consolidació va obligar a substituir els pèssims materials dels mainells per pedra de Talamanca, que s’assembla a la de Manresa però té millors qualitats de cara a la consistència del finestral i la seva perdurabilitat en el temps. Aquest imprevist va fer desviar el pressupost en 11.000 euros, fet que va provocar que no es pogués restaurar la part inferior de les dues façanes, més propers al terra, i que finalment es restauraran enguany. Aquestes dificultats han fet evident la necessitat de la intervenció, ja que s’ha vist que les estructures dels finestrals s’aguantaven gràcies a uns ferros subjectadors. També estava en molt mal estat, degut a l’erosió de la pedra, la motllura guardapols que envolta l’arc del finestral de la Capella més propera al Baptisteri.