Les obres de millora d’aquesta joia de l’arquitectura medieval s’han dividit en tres fases i durant els propers vuit mesos se’n faran les dues primeres, amb un pressupost de 600.121,78 euros, finançats principalment pel Pla Únic de D’Obres i Serveis de la Generalitatde Catalunya (PUOSC) i per la Xarxa de la Diputació de Barcelona.
Les obres de rehabilitació del Pont Nou s'acaben de posar marxa amb els primers treballs preparatoris i tenen com a objectiu solucionar les importants afectacions i patologies estructurals que presenta el pont, i que havien posat en perill el futur del que es considera una de les joies de l’arquitectura de la ciutat i que des del 2013 ha estat declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
Les obres de rehabilitació i reforç estructural del Pont Nou s’han dividit en tres fases. Durant els propers vuit mesos se’n faran les dues primeres amb un pressupost de 600.121,78 euros, finançats principalment per Pla Únic de D’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya (PUOSC) i la Xarxa de la Diputació de Barcelona. Aquests treballs estaran adreçats a:
- Fase 1: Reparar i protegir la base de les piles
- Fase 2: La nova pavimentació, l’enllumenat públic, xarxes de serveis
- Fase 3: Reparació de fissures i esquerdes.
El cost total dels treballs al Pont Nou quan finalitzi la tercera i darrera fase serà de 1.156.033,59 euros (Iva Inclòs).
Durant els vuit mesos que durin aquestes primeres fases de treball, es prohibirà el pas de vianants pel Pont i tothom que vulgui travessar a l’altra banda del riu Cardener ho haurà de fer pel pont de la plaça Mil·lenari.
Deteriorat per causes naturals i per les guerres
El Pont Nou és un dels ponts medievals millor conservats de Catalunya, construït a principis del segle XIV –entre 1318 i 1323- sota la direcció de l'arquitecte barceloní Berernguer de Montagut, que també va projectar a Manresa les esglésies de la Seu i del Carme. Des de seva construcció va representar una millora important per a les comunicacions de la Catalunya central, quan Manresa era un punt de creuament entre els camins de Berga, Solsona, Cervera i Martorell.
Al llarg del temps ha sofert diversos episodis de reconstrucció, demolicions i reparacions. Les primeres actuacions documentades daten ja del segle XVII, a les que segueixen tot un seguit de reparacions tant per causes naturals (principalment avingudes del Cardener), com causades per l’home durant les diverses guerres que ha sofert.
Durant el segle XX concretament l’any 1957 i 1962, s’hi van fer algunes intervencions per resoldre afectacions. Els darrers anys, diferents estudis i informes realitzats han evidenciat que el Pont Nou presenta punts de debilitat estructural que es concentren a la base de les piles, amb excessiva càrrega que es transmet al terreny de fonamentació; presencia de fissures generalitzades en els paraments del pont; i la possibilitat que algunes voltes puguin sofrir increments de les dimensiones de les fissures per efecte de càrregues concentrades.
Davant aquests problemes i tenint en compte les conclusions dels informes, el l juny del 2001 es tanca el pont al trànsit rodat, i des de aleshores s’han fet una sèrie de treballs d’anàlisis de l’estabilitat del pont. L’abril de 2011, l’Ajuntament de Manresa va encarregar un informe per tal d’avaluar l’estat de conservació i determinar les futures actuacions a realitzar. Finalment, a principis de 2013, s’encarrega el projecte per a dissenyar les actuacions de reparació de les diverses patologies detectades en informes anteriors.
1a Fase: Reparació i protecció de la base de les piles
La primera actuació projectada és la reposició urgent de les porcions de piles mancants per tal d’evitar que qualsevol increment de càrrega afecti només a la zona de contacte.
Per realitzar aquesta operació es necessari un adequat condicionament de la llera del riu i desviar el riu construint un terraplè provisional per evitar que l’aigua del riu estigui en contacte amb la base de les piles durant l’execució de les obres de reparació.
L’operació de reparació de la base de les esmentades piles inclou les següents fases: Excavació parcial del terraplè provisional i del terreny natural fins al contacte amb la roca on es recolza la pila; neteja de materials que puguin perjudicar l’adherència amb el material de nova col·locació, eliminació de la capa superficial del terreny de recolzament i del morter degradat; desmuntatge de pedres i blocs de maçoneria no cimentades; neteja amb aigua a baixa pressió de les juntes i dels paraments de maçoneria, per eliminar eventuals eflorescències i sals solubles; reposició de la maçoneria amb material semblant a l’existent i segellat de juntes amb morter hidràulic de calç.
2a Fase: Impermeabilització, drenatge i substitució del paviment i reposició de serveis existents
Una vegada que s’hagin solucionat les altres patologies s’han de minimitzar les causes que les han provocades i evitar que es tornin a presentar. Per aquesta raó en aquesta segona fase s’impermeabilitzarà i drenarà adequadament el paviment del pont, ja que es tracta de la via preferencial a traves de la qual es filtren les aigües de pluja que malmeten la resta de l’estructura. Al mateix temps que s’actua sobre aquest element del pont s’efectuarà la substitució o reposició de serveis actualment allotjats en aquest element.
La solució per resoldre les patologies del Pont Nou consisteix en el desmuntatge i/o demolició del actual paviment format per una capa de formigó en massa, fins arribar a la cota dels paviments més antics que tenen valors històric i artístic. Això implica també la retirada de l’actual xarxa d’enllumenat públic que discorre pel paviment del pont així com la demolició de pilons de formigó situats a les vores del paviment i posterior execució del paviment amb peces de pedra natural amb característiques semblants a aquella emprada en la resta del pont.
3a Fase: Reparació de fissures i esquerdes en els paraments vistos
La tercera fase dels treballs preveu reparar també totes les fissures i esquerdes detectades en els paraments del pont. Això inclou també el sanejament dels paraments exteriors amb la neteja amb raig d’àrids de silicats d’alumini i un tractament hidrofugant per reduir la humitat de l’interior del replè del pont.
Atès que s’han detectat patologies com eflorescències, vegetació arrelada, degradació de la pedra, taques d’humitat, fissures o esvorancs, la solució per resoldre aquestes patologies passa pel rejuntat de les peces i, en el cas de les esquerdes de major dimensions, per afegir blocs de pedra del mateix material de l’existent.
Les fissures vertical dels blocs de pedra són habitualment indicadors d’una compressió excessiva. Aquestes pedres haurien de ser substituïdes per altres pedres de dimensions i característiques similars. En el cas que això no fos possible es proposa segellar la fissura amb beurada de calç.
D’acord amb els informes ja elaborats per l’UPC i l’Ajuntament de Manresa es tracta de patologies que s’han de tractar amb morter de calç ja que aquest material és molt menys agressiu que el formigó de ciment Portland. A més a més el tractament hidrofugant ha de ser incolor per evitar transformar la actual aparença del pont.
La darrera fase d’actuacions inclourà també la instal·lació d’enllumenat ornamental i altres millores paisatgístiques situades a l’entorn del Pont Nou.