Les obres seleccionades per la comissió del Premi en aquesta vint-i-sisena edició són Mercè i Joan, d’Eva Comas-Arnal; El rellotge verd, de Julià Guillamon; i Al bosc vermell, un cavall fuig, de Marta Soldado. La presentació de les obres es farà el 21 de gener de 2026, i l’acte de lliurament tindrà lloc el 25 de febrer, en el marc de la Festa de la Llum.
Han estat seleccionades les tres obres finalistes que optaran al vint-i-sisè Premi Joaquim Amat-Piniella, que convoquen conjuntament Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa. El Premi està destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis i, a banda del guardó, obra de Ramon Oms, té una dotació econòmica de 2.000 euros per a l’obra guanyadora.
La cerimònia de lliurament tindrà lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om, el dia 25 de febrer de 2026, a les 19h. Un mes abans, el 21 de gener, es farà la presentació de les obres finalistes en el marc d’una tertúlia amb els autors, a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino.
Les tres obres finalistes de l’Amat-Piniella 2026
(textos de les contracobertes)
1- Mercè i Joan, d’Eva Comas-Arnal (Proa)
Una novel·lista de trenta anys, vital i amb ganes de menjar-se el món. Un articulista extremament culte i mordaç. I un escenari que s’obre com un parèntesi entre dues guerres: els jardins del Château de Roissy-en-Brie, on coincideixen escriptors i intel·lectuals que fugen el 1939, com Joan Oliver, Anna Murià, Francesc Trabal, Pere Calders... Tots els elements semblen diposar-se perquè neixi un dels amors més polèmics, fascinants i tempestuosos de la història literària del país.
Mercè Rodoreda i Armand Obiols es transformen en aquestes pàgines en la Mercè i en Joan —així és com es deien l’un a l’altre—. La seva relació, profunda i empeltada d’amor a la literatura, va ser tan forta que els va allunyar de les seves pròpies famílies i de molts dels seus amics. A cavall de París, Bordeus i Llemotges, la Mercè i en Joan van viure de ple alguns dels episodis més esfereïdors de la història europea del segle XX. Eva Comas-Arnal ha fet d’aquesta història d’amor una novel·la plena de vida.
2- El rellotge verd, de Julià Guillamon (Anagrama)
Un rellotge Benetton by Bulova oblidat en un calaix. L'encarregat indi del basar el fa passar per la «màquina màgica» –un sistema de desbloqueig magnètic– i el temps dels anys vuitanta torna a córrer com si res. És un rellotge verd amb una corretja vermella, que Julià Guillamon combinava amb camises verdes i vermelles, alternades amb corbates vermelles i verdes, de caixmir, com si fos un cantant de la New Wave.
Quins anys tan divertits. S’ha acabat la crisi del petroli, per tot arreu s’obren bars, la gent se’n fot de la política. Els joves volen ser escriptors experimentals, ser artistes, fer vídeos. Per una vegada les portes són obertes i a dins no hi ha res. Nova narrativa, art conceptual, periodisme pop: busca’t la vida.
El rellotge verd és el relat d’iniciació d’un noi d’una família treballadora del Poblenou que descobreix la condició postmoderna, una comèdia sobre uns temps candorosos i accelerats que es van acabar amb els Jocs Olímpics.
3- Al bosc vermell, un cavall fuig, de Marta Soldado (Angle)
En les immediacions de la central de Txernòbil, un soldat rus obsedit pels seus somnis dispara a un cavall de Przewalski -els únics exemplars salvatges al món- i el fereix en una cuixa. Ranquejant, separat de la manada, el cavall aconsegueix fugir. L´Elena i el Sergei treballen a la zona d´exclusió de Txernòbil estudiant la fauna que sobreviu allà sota els efectes de la radiació. Troben el cavall agonitzant i aconsegueixen salvar-lo. Però potser la relació amb els homes i les dones el canviaran per sempre, allunyant-lo de la seva vida salvatge. Potser els homes i les dones que s´hi relacionin –en somnis, en cos i ànima— canviaran també per sempre. Una novel·la singular que explora les connexions profundes entre persones i animals i persegueix l’extraordinari periple d’un cavall per Ucraïna, Bielorússia i Polònia. «He volgut pensar en un cavall que tingués dret a la memòria i a la història de la pròpia espècie, de la llibertat i l’esclavatge, de la manada i la solitud, de la subjecció i el tret, de la carícia i la cura. Que tastés la condemna del cicle i la de l´errant que vaga pel món. Un cavall amb una odissea més enllà d’un sol cotxer. [...] No l´he buidat de raó i tampoc no li he superposat la pròpiament humana.»
El jurat d’enguany
El jurat que decidirà quina de les obres és la guanyadora està format per:
·Montserrat Caus, bibliotecària de la Biblioteca del Casino.
·Antònia Maria Gorgas, mestra.
·Jordi Estrada, escriptor.
·Toni Mata, periodista de Regió7.
·Genís Sinca, escriptor i periodista.
·Teresa Torra, filòloga.
Requisits de les obres finalistes
·Les obres que participen en el Premi Amat Piniella han de ser novel·les, llibres de memòries o dietaris, han de ser originalment escrites en llengua catalana, s’han d’haver publicat, en el cas d’aquesta convocatòria, entre l’1 de setembre del 2024 i el 31 d’agost del 2025 (ambdós inclosos), i han de centrar-se o reflectir algun dels moviments socials contemporanis.
Procés de selecció
Una comissió assessora, formada per representants de les diferents entitats i institucions implicades en l’organització del Premi (Ajuntament de Manresa, Òmnium Bages-Moianès, Biblioteca del Casino, Gremi de Llibreters, Associació Memòria i Història, Associació Misteriosa Llum) selecciona, entre els mesos de juny i setembre, les millors obres que s’adapten als requisits i n’acaba triant les finalistes.
Història del premi
L’any 2000, a Manresa, es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.
El premi va néixer per iniciativa d’Òmnium Bages-Moianès (aleshores Òmnium Cultural del Bages) i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa i l’editorial Columna.
Els guanyadors de les primeres sis convocatòries, en què es premiava una obra inèdita, van ser:
2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà.
2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames.
A partir de l’any 2006, el premi ha tingut com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani, i que hagi estat publicat durant la temporada anterior. Aquest és el format que, finalment, s’ha acabat consolidant. Des de l’any 2019, a més, el premi té una dotació de 2.000€.
Els guanyadors, en aquesta segona etapa, han estat els següents:
2007: Antoni Pladevall, per Terres de Lloguer (Columna).
2008: Joan Garrabou, per Confessió general (Proa).
2009: Jordi Coca, per La noia del ball (Proa).
2010: Sílvia Alcàntara, per Olor de colònia (1984).
2011: Jordi Puntí, per Maletes perdudes (Empúries).
2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels (L’Albí).
2013: Rafel Nadal, per Quan érem feliços (Destino).
2014: Monika Zgustova, per La nit de Vàlia (Proa).
2015: Pep Coll, per Dos taüts negres i dos de blancs (Proa)
2016: Joan-Daniel Bezsonoff, per Matar De Gaulle (Empúries)
2017: Martí Domínguez, per La sega (Proa)
2018: Ramon Solsona, per Allò que va passar a Cardós (Proa)
2019: Joan-Lluís Lluís, per Jo soc aquell que va matar Franco (Proa)
2020: Marta Marín-Dòmine, per Fugir era el més bell que teníem (Club Editor)
2021: Àlvar Valls, per Entre l’infern i la glòria (1984)
2022: Vicenç Villatoro, per La casa dels avis (Proa)
2023: Maite Salord, per El país de l’altra riba (Proa)
2024: Imma Monsó, per La mestra i la bèstia (Anagrama)
2025: Xavi Coral, per Aprendre a esquivar les bales (La Campana)
Concurs Amat-Piniella 2026 a la Biblioteca del Casino
Com cada any, la Biblioteca del Casino organitza el concurs Joaquim Amat-Piniella. Per participar-hi, només cal que es resolguin tres preguntes, una per a cadascuna de les obres finalistes, i dipositar, abans del 18 de febrer, una butlleta amb les respostes a l’urna que hi haurà a la biblioteca.
El nom del guanyador/a es donarà a conèixer en el transcurs de l’acte de lliurament del Premi.