L'equip de govern ha entregat avui a la Taula Municipal de l’Habitatge la proposta del programa que estableix multes equivalents de 12 a 24 mensualitats del preu del lloguer mitjà, en funció de la superfície dels habitatges desocupats, amb la finalitat d'obtenir-ne l’ocupació recuperant la seva funció social.
El govern municipal de l'Ajuntament de Manresa ha entregat avui als membres de la Taula Municipal de l’Habitatge la proposta del programa que han elaborat els serveis tècnics de la regidoria d’Habitatge i Rehabilitació per definir els criteris que permetin tramitar les sancions corresponents en els casos que es detectin pisos que estan desocupats de forma anòmala.
La taula està integrada per la regidora de Serveis Socials, Acollida i Cooperació, Mercè Rosich, el regidor d’Habitatge i Rehabilitació, Miquel Davins; el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Jordi Serracanta; així com per representants de tots els grups municipals, l’empresa municipal Forum, Cambra de la Propietat Urbana, Creu Roja, Caritas, Fundació Rosa Oriol i la PAHC; i tècnics municipals.
El Programa d’Inspecció i Intervenció sobre els Habitatges Desocupats en Situació Anòmala es planteja com a finalitat “obtenir l’ocupació dels habitatges, amb proporcionalitat a les economies familiars disponibles, recuperant la seva funció social” i defineix com ‘habitatge desocupat’ aquell que “ho està permanentment, sense causa justificada, durant un termini de més de dos anys”, segons el que estableix la Llei del Dret a l’Habitatge.
Els membres de la taula han recollit la proposta amb l’objectiu d’estudiar-la i plantejar canvis o suggeriments que considerin necessaris per tal de tancar el redactat definitiu en una reunió posterior.
Prioritat: lloguer social o assequible
El document presentat aposta per prioritzar l’ocupació en règim de lloguer assequible -amb un import que no superi el preu de lloguer mitjà de mercat-; i de lloguer social -per sota del lloguer assequible, proporcional a la renda disponible, amb intervenció dels serveis socials municipals en el marc dels programes socials d’habitatge.
La proposta de programa recull el marc legal bàsic que empara les actuacions plantejades, i recorda que ja s’han fet algunes actuacions prèvies d’inspecció que han permès elaborar un cens municipal d’habitatges desocupats i determinar que a Manresa n’hi ha un tota de 8.366, dels quals estarien inicialment disponibles 7.729, encara que està pendent de verificació el seu nivell d’habitabilitat real.
La primera fase d’intervenció prevista per als anys 2015 i 2016 contempla actuar sobre els habitatges disponibles propietat dels grups bancaris i altres societats que disposin de 50 ó més habitatges, que donarien un total de 693 habitatges. D’aquests es prioritzaran aquells que tinguin les condicions mínimes d’habitabilitat.
La resta de propietaris que tinguin menys de 50 habitatges desocupats disponibles s’integraran en la política municipal de mediació per obtenir habitatges de lloguer social, a l’espera d’una segona fase d’intervenció administrativa; i se’ls notificarà, entre d’altres qüestions, l’obligació de mantenir-los en condicions d’habitabilitat i de destinar-los a l’ús efectiu d’habitatge, així com les mesures de foment disponibles.
El document que s’ha lliurat avui als membres de la Taula municipal de l’Habitatge inclou també els criteris alternatius per considerar que ha finalitzat la condició de desocupació anòmala dels habitatges que s’intervenen en la primera fase. Aquestes serien la venda o lloguer de l’habitatge, la incorporació a un programa públic de lloguer assequible o a lloguer social, l’oferta al mercat lliure en règim de lloguer assequible, la incorporació a un programa públic de lloguer social el 25% del seu parc d’habitatges desocupats situats a Manresa, o fer obres de rehabilitació integral de l’habitatge o de l’edifici, per suspendre el procediment de regularització de l’ocupació durant el termini de sis mesos.
Pel que fa a la quantia de les sancions per desocupació anòmala no regularitzada, s’estableix una multa per cada habitatge desocupat per un import equivalent de 12 a 24 mensualitats de l’últim preu del lloguer mitjà a Manresa per m2 construït publicat per l’IDESCAT.
Exemple de sanció per habitatge desocupat amb un lloguer mensual mitjà de 4,90/m2 construït (Manresa, 2014).
|
|
Habitatge 70 m2 |
Habitatge 100 m2 |
|
Renda mensual mitjana |
342,88 € |
489,83 € |
|
12 mensualitats |
4.114,56 € |
5.887,94 € |
|
24 mensualitats |
8.229,12 € |
11.755,89 € |
L’import màxim es correspondria amb la valoració econòmica ponderada del termini que causa la infracció, permetent la graduació de la sanció, a raó del temps de desocupació, de les circumstàncies particulars de cada desocupació i del nivell d’incompliment envers a la gestió de tots el habitatges en propietat o disposició.
Finalment, la proposta planteja que l’Ajuntament, amb independència de l’acció sancionadora, pot imposar de forma reiterada i consecutiva multes coercitives, fins a un màxim de tres, quan transcorri el termini de regularització establert.
La recaptació derivada de les sancions i, en el seu cas, de les multes coercitives de regularització, es destinarà a polítiques d’habitatge social.
Paral·lelament, s’obre la porta a vies de mediació i, alternativament, a l’expropiació de l’habitatge, l’exercici del dret de tanteig i retracte o, en el supòsit que provinguin de l’execució hipotecària, l’expropiació temporal del dret de l’usdefruit.
Requeriments a les entitats bancàries
La posada en marxa d’aquest programa d’inspecció i d’intervenció ha estat precedit de l’enviament d’un requeriment a una vintena d’entitats bancàries i als seus grups immobiliaris, que sumen un total de 756 habitatges, amb la petició que justifiquin si tenen pisos buits.
Coincidint amb la presentació d’aquest programa d’inspecció, l’Ajuntament de Manresaha presentat també avui un balanç de les mesures impulsades per facilitar l’accés a l’habitatge a les persones amb pocs recursos, així com per ajudar les famílies afectades per dificultats hipotecàries o que tenen problemes per poder pagar el lloguer.
Entre d’altres mesures, s’ha incrementat el parc d’habitatge social fins a prop d’un centenar de pisos-60 através de l’empresa municipal Forum-, s’han creat i ampliat ajudes econòmiques de caràcter social, com l’ajuda al pagament de l’impost de la plusvàlua o l’IBI i altres relacionades amb l’habitatge; s’ha posat en marxa el Oficina d’Intermediació Hipotecària, s’ha endegat un nou Programa d’ajudes socials per l’habitatge, s’ha impulsat el programa de masoveria urbana i s’ha posat en marxa una taula del dret a l’habitatge integrada pel govern municipal, els partits amb representació al Ple de l’Ajuntament i les entitats i col·lectius de la ciutat que s’ocupen d’aquesta matèria.
A continuació repassem detalladament aquestes actuacions.
BALANÇ DE LES ACTUACIONS MUNICIPALS RELACIONADES AMB EL DRET A L’HABITATGE
Ampliació del parc d’habitatges de lloguer social
L’Ajuntament de Manresa ha estat treballant amb l’objectiu d’ampliar el parc d’habitatges de lloguer social a la ciutat. En aquests moments, ja disposa de 56 pisos d’aquest tipus que gestiona l’empresa municipal Forum, dels quals 47 ja estan llogats a un preu de 150 €/mes, 9 es gestionen a partir d’un nou conveni subscrit entre l‘empresa municipal i el consistori.
Per aconseguir incrementar la xifra d’habitatges de lloguer social, l’Ajuntament ha treballat conjuntament amb Forum a més d’altres entitats de la ciutat com la Cambra de la Propietat Urbana; i ha mantingut contactes amb les entitats financeres presents al municipi, que han respost amb l’aportació de 24 habitatges (19 Catalunya Caixa, 3 La Caixa i 2 Bankia).
Una altra mesura que ha contribuït a augmentar aquestes dades ha estat l’execució a Manresa de l’acord entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) i la Sareb, que gestiona el parc immobiliària de les entitats financeres rescatades per l’Estat. En primer lloc, els 15 pisos ocupats al carrer Girona per activistes de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC) del Bages ja han passat a mans de l’AHC, i n’hi ha altres 14 habitatges de la ciutat pendents de l’acord.
En total, doncs, després de totes aquestes actuacions impulsades per l’Ajuntament i pel govern de la Generalitat, la xifra d’habitatges de lloguer social arribarà properament a Manresa a 109.
Ajudes socials per despeses de l’habitatge
Les ajudes econòmiques de caràcter social que concedeix l’Ajuntament de Manresa a les famílies que pateixen dificultats per conservar l’habitatge o per poder accedir a un habitatge s’han anat ampliant al llarg dels últims anys i van des del programa de préstecs als lloguers fins als ajuts per als deutes de lloguer i de subministraments, passant per les ajudes al pagament d’Impost de Plusvàlues i de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI).
Al programa de préstecs a lloguers, que ha afavorit 35 famílies en el període 2012-2014 té una dotació de 25.000 euros inicials. Aquest programa ajuda a mantenir l’habitatge i garanteix que les persones que tenen un lloguer social municipal o de Forum no perdin l’habitatge encara que tinguin deutes i que la seva situació econòmica empitjori.
Pel que fa a l’Impost de Plusvàlues, el 2013 es van tramitar 67 expedients, 49 dels quals es van declarar exempts de l’impost i 11 van rebre ajuts, mentre que la resta es van desestimar per no complir els requisits. El cost d’aquesta actuació va ser de 15.000 euros.
L’any 2014, es van obrir 70 expedients en relació a aquest impost. D’aquests 28 ja han estat declarats exempts i la resta encarà estan pendents de tramitació o de resolució. L’actuació tenia un pressupost de 20.000 euros anuals.
L’ajuda a l’Impost sobre béns immobles (IBI) en els casos d’afectacions hipotecàries també s’han tramitat una setantena d’expedients, 26 dels quals estan pendents de resolució.
En aquest mateix capítol d’ajudes a l’habitatge, les ajudes per pagar deutes de lloguer van ser de 11.240 euros el 2013, afavorint 31 famílies; i van pujar fins als 15.452 euros al 2014, amb 44 famílies beneficiades.
Per últim, el 2013 es van destinar 13.853,59 euros a ajuts per subministraments (llum, aigua i gas) repartits entre 153 famílies, mentre que el 2014 l’import va augmentar fins el 26.166,06 euros per arribar a 259 famílies.
Els ajuts socials per conceptes d’habitatge representen actualment un 42% del nombre total dels ajuts concedits, el que suposa un increment del 10% en relació al 2012 i al 2013. Per aquesta raó es va decidir crear una partida específica d’ajuts a l’habitatge al pressupost municipal del 2015 dotada amb 70.000 euros.
Les ajudes realitzades i import destinat a temes de pobresa energètica i habitatge durant els anys 2013 i 2014 dels serveis socials municipals han estat :
Les ajudes destinades a la pobresa energètica i l'habitatge durant el 2013 van beneficiar 402 famílies i van sumar un import de 93.679,29 euros; mentre que al 2014 des dels serveis socials municipals s'han destinat 120.799,02 euros en ajuts per aquests conceptes a 567 famílies.
La intervenció dels serveis socials municipals al 2015 ha permès aturar els tallaments de llum a 124 famílies, d’aigua a 104 i de gas a 51.
L’Oficina d’Intermediació Hipotecària
Manresa va ser pionera en ser la segona ciutat que va posar en marxa, el juny del 2012, l’Oficina d’Intermediació Hipotecària juntament amb el Col·legi d’Advocats de Manresa.
L’Oficina, que ha ampliat les funcions també als casos de desnonaments per impagaments de lloguers, es va posar en funcionament el setembre de 2012 i, des d’aleshores, hi ha hagut 71 casos d’intermediació al 2013 i 47 casos al 2014. En aquest període ha gestionat també 21 dacions en pagament.
Masoveria urbana i altres actuacions
L’Ajuntament de Manresa ha treballat també per avançar en la implantació de la masoveria urbana a la ciutat. Així, ja s’ha signat un conveni marc amb Caritas, que serà l’entitat que gestionarà aquesta nova activitat orientada a la rehabilitació d’edificis.
També s’està elaborant el model de contracte entre el propietari del pis destinat a la masoveria i el masover; i es continuen buscant pisos per sotmetre’ls a aquesta nova modalitat en col·laboració amb Caritas i amb la Cambra de la Propietat Urbana.
Una altra de les novetats en l’àmbit de l’habitatge ha estat la creació de la Taula municipal per a l’Habitatge, amb la participació del govern municipal, els partits amb representació al Ple de l’Ajuntament i entitats i col·lectius de la ciutat que també treballen per garantir l’accés de l’habitatge.
Actuacions de futur
Les mesures que estan en marxa se sumaran a altres en la mateixa línia de poder garantir el dret a l’habitatge dels ciutadans de Manresa, com són l’elaboració d’un projecte per oferir assessorament sobre el consum de subministraments (aigua, llum i gas) a persones amb dificultats per fer front al pagament; la creació d’una borsa de demandants d’habitatge social per conèixer amb més detall les necessitats reals de la població o l’obertura de la borsa d’habitatge de lloguer social als propietaris particulars.