Aquest matí s’ha fet balanç del Pla Estratègic per a la Llengua Catalana, que va néixer el setembre del 2024 amb l’objectiu de fer front a la situació regressiva del català i de fomentar-ne l’ús social. En quinze mesos, s’han aconseguit impactes rellevants en la retolació comercial i en l’ús del català a comerços, entre joves i infants i a l’administració.
L’Ajuntament de Manresa ha fet balanç, aquest matí, de les actuacions de política lingüística que ha desenvolupat en els darrers quinze mesos, quan va començar a caminar el Pla Estratègic per a la Llengua Catalana amb l’objectiu de fer front a la situació regressiva del català i de fomentar-ne l’ús social. Els resultats obtinguts fins ara els han detallat l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante Martínez, i l’Assessor per la Llengua Catalana, Marc Orriols Gol, en una roda de premsa que ha servit per evidenciar que, en el darrer any i mig, s’han aconseguit impactes rellevants en la retolació comercial i en l’ús del català a comerços, entre joves i infants i a l’administració.
Entre les dades més significatives, destaquen les que fan referència a la retolació comercial. Durant el darrer trimestre del 2024 i tot el 2025 es van dur a terme prospeccions oculars dels principals eixos comercials de la ciutat, que han permès constatar que el 89% dels establiments de Manresa compleix la normativa lingüística de tenir els negocis identificats, com a mínim, en català. En total, es van observar 783 establiments comercials de planta baixa i amb retolació exterior, dels quals 86 incomplien la normativa, suposant un 11% del total. Les prospeccions es van fer al Barri Antic, a Vic-Remei, Passeig i Rodalies, al carrer Barcelona, a l’avinguda de les Bases, a la Carretera de Santpedor i a la Carretera de Vic. I, aquest 2026, continuaran a altres zones comercials de Manresa, com el barri de la Sagrada Família.
Els resultats milloren encara més quan s’explica la feina posterior a aquesta detecció. De moment, ja s’han pogut inspeccionar més a fons 52 dels 86 comerços que no complien amb la normativa i s’ha aconseguit que 34 hagin corregit ja l’incompliment, mentre que la resta estan en la fase final d’aquest procés de correcció i dos han cessat l’activitat. De moment, doncs, no s’ha hagut d’interposar cap sanció. Les inspeccions les porta a terme la Diputació de Barcelona, que actua de manera coordinada amb l’Ajuntament de Manresa que, en cas que fos necessari, elevaria les sancions a l’Agència Catalana de Consum.
La campanya d’inspeccions s’ha combinat amb una estratègia de prevenció i una altra de formativa i informativa. Dins l’apartat de prevenció i per tal d’evitar l’incompliment de la normativa lingüística en els comerços nous, es va establir una modificació en el formulari de nova llicència d’activitat explicitant l’obligatorietat de la retolació en llengua catalana i demanant el contingut de la retolació exterior. D’aquesta manera, en el moment que es comunica l’inici d’activitat econòmica, l’Ajuntament pot tenir la informació del què contindrà el rètol i comprovar, de manera ràpida, que compleixi amb la normativa. Mirant les dades del darrer any tancat en aquest àmbit, es pot observar que en el 80% dels casos (66) la proposta feta pels comerços per a la seva retolació s’adequava a la normativa. Pel que fa al 20% restant (17), ja se’ls ha entregat la informació legal i ja estan en seguiment perquè compleixin els deures lingüístics que estableix el codi de consum.
En paral·lel a les actuacions preventives, al llarg dels últims 15 mesos s’han dut a terme dues campanyes informatives i formatives. Per una banda, es van unir les forces de diversos agents: el Consorci per a la Normalització Lingüística, el Consell Comarcal del Bages, el Col·legi d’Enginyers Graduats i d’Enginyers Tècnics Industrials de la Catalunya Central, els Gestors Administratius Col·legiats, la UBiC Manresa i el Gremi d’Hoteleria i Turisme del Bages. En conjunt, es va fer una campanya informativa a gestories i empreses d’enginyeria per impulsar la conscienciació lingüística i el compliment dels deures lingüístics a l’hora d’obrir nous establiments comercials. La campanya va ser dirigida a tots els associats, col·legiats o referents d’aquestes entitats i institucions.
També s’ha dut a terme una important campanya de captació de comerços per al programa de Comerços Aprenents del Consorci per a la Normalització Lingüística, que ofereix al comerç local una formació essencial en llengua catalana per a les persones que fan atenció al públic i parlen molt poc en català, desplaçant la formació a la botiga. El suport de l’Ajuntament en aquest programa ha permès passar de captar 4 comerços aprenents el 2024 als 55 actuals, 17 dels quals ja han fet la formació.
Generar vincles en català entre els joves
El Pla Estratègic per a la Llengua Catalana també posa l’ull en els infants, els joves i les famílies. Amb l’objectiu de fomentar el català com a llengua de cohesió, l’any passat es va estrenar un cicle de cinema a la fresca en català a diversos barris (el Xup, la Balconada, la Mion i Vic Remei), amb una assistència mitjana de 120 espectadors i col·laborat amb les associacions de veïns. També es va establir una programació de contacontes, amb 8 esdeveniments repartits en 4 places descentralitzades (Plaça Catalunya, Plaça 8 de març, Plaça Fius i Palà i Plaça Simeó i Selga), amb també una mitjana de 120 espectadors per dia i plaça. I, finalment, es van programar jocs tradicionals al carrer.
Aquesta programació es mantindrà enguany i incorporarà, també, activitats específiques per a joves i adolescents. L’objectiu és convertir l'espai públic en un punt de trobada, fomentant l'ús del català i enfortint els llaços comunitaris.
Accions dirigides a l’administració
Al llarg d’aquests 15 mesos, també s’han tirat endavant accions dirigides a l’administració local. El passat mes de desembre es va aprovar per àmplia majoria la moció, proposada per Fem, per a la inclusió de criteris lingüístics en la contractació pública i l’atorgament de subvencions. Aquesta mesura, pretén assegurar el compliment estricte de la normativa vigent en tota la contractació pública, serveis externalitzats i activitats subvencionades per l’Ajuntament de Manresa. Les clàusules estableixen el català com a llengua d’atenció, retolació i documentació, exigeixen competència lingüística al personal d’atenció al públic i incorporen la formació lingüística com a criteri de qualitat en les licitacions i subvencions municipals.
A banda d’aquesta acció, enguany es duran a terme formacions que farà tot el personal de l’Ajuntament de Manresa que faci atenció a la ciutadania, amb l’objectiu de reforçar encara més el coneixement de la llengua i d’activar la consciència lingüística de parlar, d’entrada, en català. Estan previstes 15 sessions, amb la participació d’un centenar de professionals públics.
Una bústia ciutadana, la creació d’una taula amb entitats i un llibre sobre el parlar local
Altres mesures que s’han portat a terme dins el Pla Estratègic per a la Llengua Catalana han estat la creació de la Bústia Ciutadana per la Llengua i de la Taula per al Foment de l’Ús Social del Català, i la publicació d’un llibre sobre el parlar de Manresa. Pel que fa a la bústia, es tracta d’un canal directe de comunicació amb la ciutadania que ha recollit una trentena de consultes, principalment relacionades amb el paisatge lingüístic i la formació lingüística de nous parlants.
Respecte a la Taula per al Foment de l’Ús Social del Català, presentada públicament el 27 de novembre amb la participació de 66 entitats i agents de la ciutat, s’ha configurat com un espai estable de treball conjunt entre administració i teixit social. Ha permès compartir diagnosi, eines d’empoderament lingüístic i definir un full de ruta col·lectiu que tindrà continuïtat durant aquest 2026. Fins ara, s’han fet quatre trobades en les quals s’ha debatut quines estratègies té o pot tenir cada agent participant per fomentar que no es canviï de llengua a la vida quotidiana de la ciutadania.
Finalment, aquest passat setembre es va presentar el llibre ‘El parlar de Manresa’, de Jaume Puig Ibáñez, amb l’objectiu de normalitzar paraules “nostrades” i connotar positivament la llengua catalana.
“Una prioritat per al govern municipal”
L’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, ha assegurat que el foment de la llengua catalana i del seu ús social és “una prioritat política per al govern local, perquè la llengua és cohesió, és convivència i és oportunitat”. Ha explicat que, tradicionalment, les polítiques lingüístiques s’han impulsat des de les administracions d’àmbit nacional, però que a Manresa “hem fet un pas endavant i les hem situat també en l’àmbit municipal, amb eines pròpies i amb capacitat real d’intervenció”.
Aloy s’ha mostrat satisfet perquè en només 15 mesos el Pla ja està donant “resultats visibles i mesurables” i ha destacat el fet que els objectius s’estan aconseguint amb polítiques de prevenció, informació i formació: “la llengua no pot ser una imposició, sinó una invitació compartida; els resultats en la retolació comercial demostren que quan s’acompanya i s’explica bé la normativa, el comerç respon positivament i no cal multar ningú”. La feina feta amb els comerços, ha afegit, “és un bon exemple de com es poden obtenir bons resultats combinant inspecció, pedagogia i col·laboració amb el teixit econòmic”.
Al seu torn, la regidora Tània Infante Martínez ha subratllat que “el valor d’aquest Pla és que baixa al detall, a la formació, a la contractació, al comerç i a la transversalitat” i que també posa la mirada en el foment del català en infants i joves: “si volem una llengua viva, cal que sigui present al carrer, a l’espai públic i en les relacions quotidianes”.
Infante també ha destacat “la necessitat i la importància de poder tenir una figura tècnica que pugui dedicar exclusivament la jornada laboral a implementar el Pla Estratègic i poder passar del paper a l’acció” i ha afirmat que “aquest Pla no és una acció puntual, sinó una estratègia de ciutat a mitjà i llarg termini, que entén la llengua com un element central de la ciutat que estem construint”.
Finalment, l’assessor Marc Orriols Gol ha ressaltat que “el valor d’aquest Pla és que neix del consens i que compta amb la participació de molts actors”. Ha recordat que a Manresa hi ha un ampli acord polític al Ple sobre la necessitat de protegir, promoure i normalitzar l’ús del català i ha posat en valor “el treball en xarxa i la proximitat entre administracions, entitats i ciutadania”.
(*) Podeu trobar informació detallada sobre el balanç de la política lingüística municipal en aquest document
(**) Peu de foto: l'assessor per la Llengua Catalana, Marc Orriols Gol, l'alcalde, Marc Aloy Guàrdia i la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante Martínez