El consistori prioritza posar nom a places i espais urbans innominats en comptes de canviar l’actual nomenclàtor, enriquint el mapa de la ciutat. La iniciativa és el resultat d’un procés participatiu impulsat per l’ajuntament i que ha comptat amb la participació activa de set escoles de la ciutat per redefinir qui mereix ser recordat a l’espai públic. L’acció busca corregir el buit estructural d’un nomenclàtor històricament masculinitzat, convertint els carrers en llibres d’història que visibilitzen dones que han estat tant referents globals com de la memòria local.
L’Ajuntament de Manresa ha aprovat l’inici dels expedients per incorporar set nous noms de dones rellevants científiques al nomenclàtor de la ciutat. Aquesta acció històrica és el resultat d’un procés participatiu directe on les escoles de primària del municipi han tingut un paper protagonista en la tria de les figures homenatjades.
El procés de recerca i selecció ha comptat amb la implicació directa de l’alumnat de 5è de primària de les escoles Bages, FEDAC Manresa, l’Espill, Les Bases, La Renaixença, Valldaura i La Flama.
Des de la Comissió de Treball de Nomenclàtor es va proposar escollir noms de dones científiques de rellevància local i internacional de manera participativa amb alumnat de les escoles de la ciutat per tal de promoure entre l’alumnat trencar els estereotips de gènere en relació a les professions i alhora fomentar la seva implicació el els afers col·lectius en qualitat de ciutadans. Així, es va proposar als alumnes de 5è de primària fer un treball de recerca de diverses biografies de dones científiques i que, a través d’un procés participatiu, seleccionessin alguns dels seus noms per posar a diferents carrers de la ciutat. El procés realitzat a les escoles ha inclòs un treball intens sobre estereotips de gènere, sobre la invisibilitat de les dones, i sobre com les ciutadanes i els ciutadans tenim el poder de participar per transformar la realitat.
Aquest treball previ es va materialitzar en l’exposició ‘Dones científiques als carrers’, que es va poder visitar a l’Espai Plana de l’Om del 27 de maig al 15 de juny de 2025. La mostra recollia les biografies de deu candidates proposades per l’alumnat. A banda de les set científiques que ara s’incorporen al nomenclàtor, la llista també incloïa les astrònomes Maria Winkelmann i Caroline Herschel, i la química María Teresa Toral Peñaranda.
Durant el període de l’exposició, la ciutadania va poder votar mitjançant la plataforma ‘Manresa Decidim’ per decidir prioritat la prelació en què s’assignarien aquests noms als espais públics. Hi van participar un total de 376 persones. Com a reconeixement a aquesta fase, l’Ajuntament va organitzar un acte institucional el 29 de maig al Teatre Conservatori per agrair als infants i al professorat la seva tasca imprescindible per ajudar a convertir Manresa en una ciutat més justa i igualitària.
La voluntat principal de l’equip de govern municipal i de la Comissió de Treball del Nomenclàtor amb aquesta acció ha estat la de buscar i denominar nous espais que fins ara no tenien una denominació oficial (com ara rotondes, passatges o places interiors d’illa). D’aquesta manera, s’evita el canvi de noms de carrers o places ja existents, enriquint el mapa de la ciutat sense esborrar-ne el passat històric. De fet, només en un cas s’ha canviant el nom d’un passatge a causa d’una duplicitat ja existent a la ciutat (el passatge de Bernat Oller).
Els 7 nous espais: referents globals i memòria local
La tria de les set dones homenatjades respon a una doble lògica molt clara. D’una banda, es rescaten dones referents globals per corregir un buit estructural i visibilitzar les dones en el coneixement (ciència, cinema, tecnologia). D’altra banda, s’incorporen dones locals, introduint memòria pròpia al mapa urbà.
Els nous espais aprovats dibuixen un mapa simbòlic de reconeixement i memòria que travessa la ciutat amb noms de dones que han deixat empremta en la història del coneixement, la ciència i la cultura, tant a escala global com local. En l’àmbit dels referents internacionals, el passatge situat entre els carrers del Bruc, de la Renaixença i Canonge Muntanyà —conegut popularment com a Passatge Renaixença— passarà a anomenar-se Passatge d’Alice Guy, pionera del cinema. La rotonda ubicada al final de l’Avinguda Universitària, al costat de l’escola Les Bases, adoptarà el nom de Rosalind Franklin, figura clau en la descoberta de l’estructura de l’ADN, mentre que l’espai públic interior d’illa entre el carrer del Cós i la Carretera de Cardona esdevindrà el Parc Hedy Lamarr, en reconeixement a la seva contribució a la tecnologia.
Al carrer Sèquia, al final del carrer de Sant Ramon, la placeta existent serà batejada com a Plaça de Mary Anning, pionera de la paleontologia. I el passatge de Bernat Oller canviarà de nom per convertir-se en el Passatge de Cecilia Payne, astrònoma que va revolucionar la comprensió de la composició de les estrelles, en una decisió motivada també per la duplicació existent del nom de Bernat Oller a la ciutat.
Pel que fa als referents locals, el nomenclàtor incorpora dues figures destacades de la medicina. D’una banda, l’espai interior d’illa entre el carrer Sant Llàtzer i el carrer Maria Aurèlia Capmany passarà a dir-se Plaça d’Ignàsia Salvans Casas. De l’altra, l’espai entre el carrer Sant Magí i el carrer d’Oms i de Prat serà la nova Plaça de Montserrat Bobé i Marsal, les dues referents per ser de les primeres dones a estudiar medicina i exercir com a metgesses. Ambdues denominacions reforcen el vincle entre la ciutat i les seves pròpies referents, tot teixint una memòria col·lectiva que posa en valor el talent i el llegat de les dones en àmbits tradicionalment invisibilitzats.
Una política de reparació simbòlica
El nomenclàtor de Manresa —com el de gairebé totes les ciutats catalanes— ha mantingut històricament una estructura claríssima amb un predomini aclaparador de noms masculins. Els carrers han estat tradicionalment dedicats a homes (polítics, religiosos, militars), a topònims o a sants. És a dir, fins ara, la ciutat s’ha explicat majoritàriament en masculí.
Amb aquestes set noves incorporacions, l’Ajuntament no busca simplement "equilibrar" estadístiques sumant dones, sinó dur a terme una política activa de reparació simbòlica i compensar una desigualtat històrica acumulada. En un sistema urbanístic que està masculinitzat en un 80-90%, optar per una tanda de noms 100% femenins té sentit precisament per trencar amb la inèrcia.
Aquestes decisions tenen un triple efecte a la ciutat. D’entrada, educatiu, perquè el carrer es converteix en un llibre d’història obert que convida la ciutadania a preguntar-se qui era Rosalind Franklin o Mary Anning. En segon lloc, narratiu, perquè es redefineix el relat de la ciutat i es canvia qui mereix ser recordat. I, finalment, polític, perquè situa el debat sobre la memòria i el gènere al centre de l’espai públic, interpel·lant el veïnatge.
Un pas més en la feminització del nomenclàtor i la participació ciutadana
Aquesta incorporació massiva de noms de dona dóna continuïtat a la ferma voluntat de l’Ajuntament de feminitzar el nomenclàtor de la ciutat per donar visibilitat a les dones a l’espai públic i revertir-ne la desigualtat històrica. Cal recordar que entre el 2023 i el 2025 ja es van incorporar cinc vials i places amb nom de dona, molts d’ells impulsats directament per la mateixa ciutadania.
En anys anteriors ja s’havia començat a obrir camí amb la incorporació al mapa urbà de referents com Pilar Bertran Vallès, que va ser la primera bibliotecària que hi va haver a Manresa, les Ínyigues, Palmira Jaquetti o Irene Polo Roig.
Cal recordar que, més recentment, entre el 2023 i el 2025 es van incorporar cinc vials i places més amb nom de dona, molts d’ells impulsats directament per la mateixa ciutadania. L’any 2023 es va inaugurar la plaça Neus Català i Pallejà (aprovada per unanimitat el maig d’aquell any), i l’abril del 2025 es va afegir el passatge dedicat a Francesca Espinel Mengual, la primera odontòloga que va exercir a Manresa.
Especialment destacable va ser el ple del maig del 2025, on es van aprovar tres nous espais amb nom de dona fruit de processos de decisió popular. D’una banda, el barri de la Carretera de Santpedor va inaugurar dues places dedicades a l’activista republicana i antifranquista Anna Solà Sardans i a la reconeguda actriu Assumpció Balaguer Golobart. Aquestes designacions van ser el resultat del procés participatiu ‘La Plaça és nom de dona’, impulsat per l’Associació de Veïns i Veïnes, el Pla de Desenvolupament Comunitari de la FAVM i amb la col·laboració de l’Ajuntament, on més de 800 persones van votar per escollir les figures homenatjades.
Finalment, en aquell mateix ple, també s’hi va sumar el passatge de la Fadulla, un nou vial al Centre Històric (entre l’Anònima i la plaça Hospital) escollit mitjançant una consulta popular promoguda pel col·lectiu La Raval. Aquest nom ret homenatge a la primera dona rebel i revolucionària documentada a la història de Manresa, executada a la forca el 1688 arran de l’Avalot de les Faves.