Després de reiterats vessaments en el terme municipal de la ciutat, els expedients oberts per l'Ajuntament de Manresa a l'empresa gestora del col·lector i a l'Agència Catalana de l’Aigua culminen amb l'engegada dels treballs de restauració dels espais naturals afectats
Ja han començat els treballs de restauració de les zones de ribera que van quedar afectades per vessaments del col·lector de salmorres del riu Cardener que s'han estat produint de manera periòdica entre els anys 2010 i 2014. Ara, i després de que l'Ajuntament de Manresa hagi obert cinc expedients ordenant la restitució a l'estat anterior dels terrenys afectats, l'empresa gestora del col·lector (UTE Col·lector de Salmorres) i l'Agència Catalana de l'Aigua han començat els treballs per recompondre la vegetació de ribera afectada.
Els expedients s'han anat obrint des del 2013 acausa de les afectacions dels vessaments de salmorres a les següents zones:
1. Meandre de Miralpeix (franja afectada el 2010, d'uns 4.000m2, entre la C-25 i la resclosa de la Pirelli amb la mortaldat d'uns 50 arbres).
2. Sota el viaducte de la C-55 a Can Poc Oli (zona afectada el 2010, d'uns 400 m2, amb la mortaldat d'uns 4 arbres).
3. Zona de ribera a la zona de la torre medieval dels Comtals (zona afectada el 2013, d’uns 6.000 m2, amb la mortaldat d'uns 12 arbres).
4. Passeig del Riu, zona entre “La Carpa” i el pont de Sant Francesc (afectada el 2013, d’uns 600 m2, amb una mortaldat de 3 arbres d'alineació i 2 de ribera). En aquesta zona del passeig del Riu ja només hi restaven 5 arbres d'alineació, ja que la resta havien estat afectats pel col·lector de salmorres anys enrere.
5. Zona sud del meandre de Miralpeix (franja afectada el 2014, d'uns 2.000 m2, amb una mortaldat d'uns 22 arbres).
El total de superfície afectada és de 12.000m2.
Es replantaran un centenar d’arbres
Les actuacions de restauració previstes són les següents:
1. Presa de mostres del terreny per tal d'establir el nivell de salinitat de la zona en l'estat actual.
2. Substitució de les terres d'una de les àrees més afectades.
3. Realització de la remoció d'una capa de 20 cm de terres de les zones afectades juntament amb la fusta esmicolada, amb l'objectiu d'aportar matèria vegetal al terreny i afavorir-ne la recuperació.
4. Replantació d'un centenar d'arbres, fonamentalment de les espècies Populus alba (àlbers) i Fraxinus angustifolia (freixes).
5. Segona campanya de presa de mostres del terreny per establir el nivell de salinitat després de les actuacions abans esmentades.
6. Campanyes de reg, durant dos anys, de la zona replantada.
7. Al cap de 6 mesos, es farà una nova presa de mostres del terreny per tal d'actualitzar el nivell de salinitat de la zona en aquell moment.
Tanmateix, i per tal d'assegurar la viabilitat de l'arbrat, hi haurà un període de garantia de 10 anys durant el qual es replantarà cada temporada els exemplars que no sobrevisquin. Segons va quedar fixat en els expedients, l'Agència Catalana de l'Aigua i el gestor de la infraestructura respondran d’aquesta garantia.
Un recorregut d'anys per restaurant els espais naturals
L'any 2013 l'Ajuntament de Manresa va començar l'obertura dels expedients de disciplina urbanística contra els cinc vessaments detectats des de l'any 2010 per tal d'ordenar la restitució al seu estat anterior de les zones afectades.
La UTE Col·lector de Salmorres i l'Agència Catalana de l'Aigua van presentar al·legacions i interposant recursos de reposició, al·legant una falta de relació de causalitat entre els possibles vessaments i els arbres morts detectats. En alguns casos, van interposar recursos contenciós administratius davant dels tribunals de justícia contra l’Ajuntament de Manresa, encara que finalment van presentar el desistiment..
Per la seva banda, l'Ajuntament de Manresa va encarregar el juliol del 2014 un estudi al Departament d'Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia dela Universitat Politècnicade Catalunya. L'estudi havia de determinar els nivells de salinitat que es detectaven i els llindars a partir dels quals era possible la reforestació de les cinc zones afectades.
Un cop es van tenir el resultats, l'Ajuntament de Manresa va continuar amb els expedients oberts, i va ordenar amb més concreció la restauració dels espais naturals afectats.
Finalment, la UTE Col·lector de Salmorres accepta enguany els fets i el febrer presenta les memòries de les actuacions de restauració de cadascuna de les àrees afectades. El mes de març l'Ajuntament dicta la darrera resolució de cada expedient, concretant les actuacions que s'han de dur a terme i fixant a les societats implicades un període de garantia de 10 anys per tal d'assegurar la viabilitat de l'arbrat que es plantarà.
Ara, amb les actuacions que s'han començat a dur a terme es pretén restituir la vegetació de ribera a les cinc àrees afectades al llarg del riu Cardener. Les riberes dels rius són unes de les peces fonamentals que actuen de connectors biològics, garanteixen una part de la biodiversitat al terme municipal de la ciutat, i formen part indispensable de l’Anella Verda.
L’Ajuntament segueix reclamant
L’Ajuntament de Manresa segueix demanant, com ja ha fet en diverses ocasions, la construcció urgent i prioritària del projecte de desdoblament del col·lector de salmorres. La nova infraestructura és imprescindible per tal d’evitar nous episodis de vessaments com els que hi ha hagut els darrers anys, que han perjudicat seriosament l’entorn natural de municipi.