Un muntatge amb llibret de Carlota Gurt i direcció d'Oriol Pla que s'estrenarà al Festival Castell de Peralada aquest estiu
Aquest pròxim dimarts, 7 de juliol (19h), la Sala Petita del Kursaal acollirà l’assaig obert de l’òpera de cambra ‘Estètica i massacre’ de Carles Prat, amb llibret de Carlota Gurt i direcció d’Oriol Pla. El muntatge, produït pel Gran Teatre del Liceu, es podrà veure a Manresa un parell de setmanes abans de la seva estrena oficial en el marc del Festival Castell de Peralada.
Concebuda com una tragicomèdia per a dos personatges -soprano i baríton-, l’obra posa en escena la relació entre identitat i representació en l’era digital. La necessitat de construir una imatge, de sostenir-la i d’ajustar-la als codis de reconeixement social esdevé aquí matèria dramàtica: un espai de tensió entre allò que som i allò que projectem.
La música de Carles Prat articula aquest conflicte amb una escriptura que acompanya i alhora qüestiona l’acció. A partir de materials que evoquen determinats codis estètics -associats, sovint, a rols i convencions-, la partitura evoluciona cap a un terreny més inestable, on les textures es superposen, es desdibuixen i entren en fricció. El resultat no és tant una il·lustració del text com un dispositiu actiu, que tensiona la narració i n’expandeix els límits.
Amb llibret de Carlota Gurt, una de les veus literàries més singulars del panorama actual, i direcció escènica d’Oriol Pla, creador escènic i intèrpret que ha ampliat recentment la seva projecció amb un Emmy internacional com a actor, la proposta es construeix com un treball col·lectiu on la dimensió visual -escenografia, llum, vestuari i projeccions- adquireix un paper central. L’espai escènic no acompanya l’acció: la configura, la distorsiona i la multiplica, en sintonia amb una dramatúrgia que oscil·la entre el reconeixement i l’estranyesa.
Interpretada per Maria Patak i Carlos Varela, amb un ensemble instrumental reduït dirigit pel mateix compositor, ‘Estètica i massacre’ es presenta com una òpera de cambra que, des de la proximitat de formats, interroga amb contundència els mecanismes contemporanis de construcció de la identitat.
