L’acte innaugural tindrà lloc el dissabte 18 de juliol a la plaça de la Independència, on s'instal·larà l’escultura i plafons amb els noms de les 813 víctimes mortals de la Guerra Civil domiciliades a la ciutat.
L’Ajuntament de Manresa farà un acte de reconeixement i homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista el pròxim dissabte 18 de juliol, a les 11 h, a la plaça de la Independència. En el transcurs de l’acte s’inaugurarà l’escultura ‘Metralla’, una obra de l’artista Marc Sellarès Cots en homenatge a totes les víctimes manresanes de la Guerra Civil. L’esdeveniment comptarà amb la presència de diverses autoritats i personalitats de l’àmbit institucional i social de la ciutat.
Tots aquests actes es duen a terme arran del 18 de juliol, data de l’inici del cop d’estat militar contra el govern de la República i que va provocar l’inici de la Guerra Civil, enguany que fa 90 anys dels fets, i s’han centrat sobretot en el reconeixement a les víctimes.
L’escultura, una peça vertical de 9 metres d’alçada construïda en acer forjat, està inspirada en un fragment de metralla dels projectils llançats per l’artilleria de l’exèrcit franquista que van causar la mort de més de 30 veïns i veïnes de Manresa a finals de la Guerra Civil. L’obra simbolitza l’impacte de mort i ferides que va suposar la guerra civil iniciada arran del cop d’estat militar del juliol de 1936 contra el govern legítim de la República democràtica, colpint Manresa amb centenars de morts i enormes efectes col·laterals de destrucció i una llarga etapa de repressió, persecució i pèrdua de llibertats.
L’escultura es disposarà de manera integrada al paviment de la plaça Independència. A l’interior, s’instal·larà un sistema d’àudio que reproduirà l’enregistrament del so de sirenes antiaèries i la locució dels noms de les 813 víctimes mortals domiciliades a Manresa. Més endavant, i segons les diferents commemoracions de l’any, es podran modificar els àudios que es podran escoltar només acostant-se ben a prop de l’escultura.
El monument s’ha de convertir en un homenatge permanent a totes les víctimes i en un símbol per a preservar la memòria col·lectiva, la dignitat i la justícia i com un espai de reflexió ciutadana.
La inauguració del monument comptarà amb la intervenció de Joan Carrió Grau, fill de Jacint Carrió Vilaseca que va ser un dels manresans deportats i supervivent als camps d'extermini nazis de Mauthausen i Gusen. També hi prendrà part Joaquim Aloy Bosch, en representació de l'Associació Memòria i Història de Manresa, el director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya Jordi Font Agulló, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia i la regidora de Cultura i Llengua Tània Infante Martínez. L'autor de l'obra també farà una explicació de l'escultura.
Marc Sellarès, artista visual manresà ha estat guardonat amb el Premi Lacetània a la Projecció Artística en Escultura, ha realitzat més de 150 instal·lacions i exposicions arreu del món i és autor d’obres reconegudes com la instal·lació ‘El bosc de les Creus’. Els seus treballs aborden temes com la desigualtat, la solidaritat, el territori, la història i la memòria. Sellarès compagina la seva trajectòria artística amb la professió de sergent del cos de Bombers de Barcelona, un fet que nodreix la seva visió de l’art social i el seu lligam amb el territori.
La creació de l’escultura ha estat promoguda per l’Ajuntament de Manresa amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya.
La llista de totes les víctimes manresanes
Paral·lelament a la creació artística, l’Associació Memòria i Història de Manresa ha treballat intensament per actualitzar la llista de les persones vinculades amb la ciutat que van perdre la vida a causa de la Guerra Civil, la repressió franquista, els primers anys d’exili i la deportació als camps nazis. L’associació ja va publicar una llista l’any 1992, però amb noves recerques i nous coneixements calia actualitzar-la.
Es tracta d’una llista provisional de 813 víctimes mortals domiciliades a Manresa. A causa de la manca de registres acurats, de la dispersió i dels buits documentals, aquestes llistes difícilment seran mai completes ni del tot exactes. La mobilitat forçada de moltes víctimes –refugiats, soldats, presoners i exiliats– ha agreujat encara més les dificultats.
Per això s’han imprès els 813 noms en uns plafons que estaran exposats a l’exterior del refugi de la Renaixença durant uns mesos i s’apel·la a la participació de la ciutadania per a que qui detecti errors o mancances en les llistes o pugui aportar més informació sobre alguna de les persones que hi apareixen, es posi en contacte amb l’Associació Memòria i Història de Manresa a través del correu memoria@memoria.cat.
Hi ha més informació sobre les víctimes dels llistats i de la recerca duta a terme al web www.memoria.cat/morts
Recuperar els seus noms, un per un, és una manera de dignificar la memòria d’homes, dones i infants que van morir a causa d’una guerra que no havien provocat i lluitar contra l’oblit, fer visible l’elevat cost humà d’aquells fets tràgics i afavorir una reflexió crítica sobre les causes que els van provocar.
Tres vides, una guerra
El dia 15 de juliol a les 19h a la sala petita del Kursaal es farà un acte amb el títol Tres vides, una guerra, en el qual es presentarà les trajectòries de guerra i d’exili de tres manresans: Lluís Rodó, Antonio Fernández i Ramon Lluch. S’exposarà el context històric del moment i es comptarà amb la participació del familiars i investigadors.
Durant l’acte també es parlarà de la transmissió de la memòria històrica a les noves generacions explicant l’experiència del viatge al camp nazi de Mauthausen d’estudiants de Manresa.
L’acte és obert a tota la ciutadania.
Aquests actes són organitzats per l’Ajuntament de Manresa i l’Associació Memòria i Història de Manresa i compten amb el suport del Memorial Democràtic i la Diputació de Barcelona.
(*) Peu de foto: l'esctultura que s'instal·larà a la plaça Independència