L’acte tindrà lloc dimecres que ve i forma part de la commemoració dels 90 anys del cop d’estat franquista. Al juliol ja es va inaugurar una escultura en record de les víctimes i dimecres vinent se celebrarà un acte en record de la Primera Diada de l’11 de Setembre en llibertat. Els actes es prolongaran fins al desembre i estan oberts a tota la ciutadania
Manresa commemorarà, aquest proper dimecres, el 50è aniversari del primer gran acte de l’Assemblea del Bages. Amb aquest acte Manresa continua la commemoració dels 90 anys del cop d’estat franquista. Sota el títol “Primera Diada en Llibertat. 50 anys de l’acte de l’Assemblea de Bages (1976-2026)”, es portarà a terme una taula rodona que comptarà amb les intervencions d’Isidre Badia, Dolors Estrada, Joan Tatjé i Sebastià Vives i que estarà moderada pel periodista Xavier Domènec Sala. Serà a partir de les 19 h a l’Espai Plana de l’Om.
L’Assemblea del Bages va ser una plataforma política formada per militants antifranquistes de tendències diverses i amb la finalitat de fomentar la lluita unitària per afavorir el desgast de la dictadura franquista i l’assoliment de les llibertats democràtiques. L’experiència va ser similar a d’altres nuclis locals i comarcals de l’Assemblea de Catalunya, però amb un caràcter pioner i diferencial. L’Assemblea de Catalunya es va fundar el 7 de novembre de 1971, mentre que la plataforma bagenca ja havia fet la seva primera sessió plenària el març de 1971, convertint-se així en el primer o un dels primers nuclis de l’entitat. A més, el procés de transició va ser particular, amb la implicació de partits més a l’esquerra com el PSAN i ERC, il·legals fins a finals de 1977 i bandejats del procés a nivell català.
Els primers anys de l’Assemblea del Bages van ser anys de clandestinitat i repressió i el funcionament va recaure sobretot a Manresa, després de la mort del dictador l’activitat es va estendre arreu de la comarca i va afavorir les grans mobilitzacions al carrer. La plataforma va tenir un paper crucial en el procés de transició a la democràcia. Aquells anys previs a les eleccions municipals de 1979 van ser moments de pressió ciutadana a les institucions municipals per a vigilar-ne l’evolució i reivindicar la seva democratització, així com la dels espais públics i la vida cultural.
Més actes fins a finals d’any
La taula rodona de dimecres que ve forma part dels actes que l’Ajuntament de Manresa i les entitats Associació Memòria i Història de Manresa, Centre d'Estudis del Bages i Foment de la Memòria Popular han programat per commemorar els 90 anys de l’aixecament feixista que va desembocar en la Guerra Civil i va culminar amb la dictadura franquista. De fet, el 18 de juliol passat, data del cop d’estat, es va inaugurar l’escultura “Metralla” de l’artista Marc Sellarès. Es tracta d’un monument en reconeixement i memòria permanent a les víctimes de la Guerra Civil i del règim franquista. A la plaça també s’hi han instal·lat plafons amb els noms de totes les víctimes mortals identificades pels historiadors de l’Associació Memòria i Història de Manresa perquè tothom pugui consultar-los i aportar nova informació.
Més enllà de l’acte del proper dimecres, fins a final d’any també s’han programat més activitats. Així, el dimecres 14 d’octubre, la vigília del Dia Nacional en memòria de les de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura franquista es farà un acte de reconeixement al monument “Metralla” i també la conferència “El cost humà de la Guerra Civil i el franquisme a Manresa”. Durant el novembre i l’octubre també estan previstos actes en els quals es recordarà Josep Irla, que va ser president de la Generalitat a l’exili.
(*) Peu de foto: acte de l'Assemblea del Bages al Congost ara fa mig segle