La sessió ha comptat amb les intervencions de responsables dels Mossos d’Esquadra, de la Guàrdia Urbana, de Justícia Juvenil de la Generalitat de Catalunya i del Servei de Drets Socials de l’Ajuntament de Manresa, que han exposat un fenomen creixent al país i a Europa i han posat en valor el model d’abordatge de la conflictivitat i la delinqüència juvenil establert a la ciutat des del 2024.
El Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa ha acollit aquest dijous a la tarda la 13a Taula per la Seguretat, el Civisme i la Convivència, que ha comptat amb la presència de representants del consistori, cossos policials, institucions i entitats de la ciutat. Ha estat encapçalada per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, pel regidor de Seguretat Ciutadana, Anjo Valentí Moll, i per la regidora de Drets Socials, Mariona Homs Alsina. També hi ha assistit la directora dels Serveis Territorials d’Interior a la Catalunya Central, Elena Roca Rosés, així com altres membres del govern i del conjunt de la corporació.
Després dels fets de l’1 de setembre —amb l’assassinat de Carles Vilajosana— i dels darrers episodis de violència juvenil que s’han viscut en ciutats com Barcelona o París, el debat s’ha centrat en el creixement de la delinqüència perpetrada per grups de joves de fins a 21 anys, molts d’ells menors d’edat. La sessió ha comptat amb les intervencions de responsables dels Mossos d’Esquadra, de la Guàrdia Urbana de Manresa, de Justícia Juvenil de la Generalitat de Catalunya i del Servei de Drets Socials de l’Ajuntament de Manresa. Tots ells han exposat, des dels seus àmbits, un fenomen amb moltes arestes que creix al país i a Europa, i que se centra sobretot a les ciutats.
L’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, ha obert la sessió exposant la seva “preocupació” per l’augment de la delinqüència juvenil, també a Manresa, i ha fet èmfasi en el fet que calen mesures de reforç i més recursos d’altres administracions malgrat que les dades delinqüencials globals de la ciutat continuen consolidant una tendència a la baixa. La capital del Bages ha registrat un descens del 14,6% dels fets criminals —el doble que a Catalunya (7,6%)— durant el primer semestre del 2026 en comparació amb el mateix període de l'any anterior, segons dades del Ministeri de l’Interior. Tot i això, els robatoris amb violència protagonitzats per menors —sobretot de 15 i 16 anys— i per joves de fins a 21 anys han crescut significativament.
En aquest sentit, el regidor de Seguretat Ciutadana, Anjo Valentí Moll, ha fet un repàs del reforç en polítiques de seguretat que ha tirat endavant el govern manresà en aquest mandat, les darreres de les quals anunciades just aquest octubre, amb el creixement del cos de la Guàrdia Urbana fins als 120 agents com a una de les màximes prioritats. Al seu torn, l’inspector cap de la Guàrdia Urbana ha aportat les darreres dades de sancions relacionades amb l’Ordenança de Civisme i amb la nova Ordenança de Vehicles de Mobilitat Personal, entre les quals destaquen precisament les denúncies interposades a conductors de patinets, que han augmentat un 64% respecte de l’any passat, amb un total de 434 els darrers 12 mesos, i un total de 215 vehicles retirats des de l’entrada en vigor de l’ordenança, aquest mes de maig.
Treball en xarxa
La sessió ha continuat amb la intervenció del cap de l’Àrea Policial Bàsica del Bages dels Mossos d’Esquadra, l’inspector Enric Gerónimo de la Asunción, que en la mateixa línia que l’alcalde ha exposat que, mentre el global de delictes decreix a la ciutat, els robatoris amb violència i intimidació han augmentat un 46% des de l’1 de gener de 2026, un percentatge que s’ha vist impulsat aquest any per l’activitat delinqüencial de joves.
Gerónimo ha recordat i ha posat en valor que des del 2024 a Manresa es treballa de manera coordinada i en xarxa amb diferents institucions per fer un seguiment exhaustiu de tots els joves que mostren conductes delinqüencials. Es tracta d’una gestora de casos, que s’ha batejat com a Projecte Nucli, i que està integrada pels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana i per tècnics de Justícia Juvenil, dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA), del Departament d’Educació i dels Serveis Socials municipals.
Seguint el mateix fil, el cap de Servei de Drets Socials de l’Ajuntament de Manresa ha explicat que el projecte va néixer fa dos anys, després de la baralla multitudinària que hi va haver al Passeig Pere III, i que, fins ara, havia donat bons resultats. El 2024 es va treballar amb 39 joves que havien estat detinguts —sobretot per robatoris amb violència i intimidació— i el 2025 amb 55. Presentaven situacions d’absentisme escolar i problemàtiques multidimensionals.
Fruit del treball en xarxa, la situació es va aconseguir estabilitzar i en un nombre significatiu no van tornar a delinquir. Cas per cas, es van analitzar les seves circumstàncies personals, familiars, socials i comunitàries i es va posar el focus en el binomi “límits i atenció”. És a dir, per una banda, es va advertir als joves i a les famílies de les conseqüències que tenen els actes delictius, i es van aplicar quan va fer falta. De l’altra, també se’ls va acompanyar amb plans de treball específics perquè abandonessin les conductes delinqüencials i de risc.
En el seu torn d’intervenció, la regidora de Drets Socials, Mariona Homs Alsina, ha explicat que “quan un jove agredeix, intimida, roba o transgredeix les normes de convivència, cal una resposta davant dels fets. Però també cal preguntar-nos què ha passat, quins factors hi intervenen, com evitem que es repeteixi i com aconseguim que el jove es desvinculi d’aquella dinàmica”. Per això, el model “incorpora la responsabilització individual, la prevenció, l’acompanyament socioeducatiu i una actuació determinada i ferma amb tolerància zero als comportaments delinqüencials per molt incipients que siguin”.
El 2026 arriba el salt negatiu
El 2026 va arrencar amb 29 casos en seguiment, però a l’abril van saltar fins a la seixantena i, en aquests moments, ja hi ha registrats 94 joves que han estat detinguts, que acumulen un total de 197 detencions i 222 delictes imputats, segons les dades que els Mossos d’Esquadra han aportat a la Taula, que també han informat que s’ha passat de 4 reincidències el 2024 a 17 el 2026, i que el 71,6% dels detinguts són menors, sobretot de 15 i 16 anys.
Malgrat les 94 detencions, l’inspector Gerónimo ha detallat que “el nucli dur són 35 joves” i que la resta actuen com a “satèl·lits”. Són “més reincidents” i, tal com han detallat des de tots els àmbits que integren el Projecte Nucli, mostren un “menyspreu per l’autoritat” i una “gran desconnexió amb la societat”. També s’observa una acceleració molt ràpida dels processos de vinculació a grups i casos de consum de substàncies estupefaents. Nous factors i noves dinàmiques que requeriran de nous abordatges que ja s’han començat a treballar dins el mateix Projecte Nucli.