L’esdeveniment ha començat avui i s’allarga fins demà al Teatre Kursaal i al Casino de Manresa, sota el lema ‘Trànsits de vida, xarxes que sostenen’. La trobada, que aplega centenars de professionals, compta amb un programa exhaustiu per reflexionar sobre l’habitatge, la salut mental, l’ètica de les cures, les migracions i l’impacte de la intel·ligència artificial. Com a símbol de l’arrelament al territori, el logotip d’aquesta edició representa el Pont Vell de la ciutat, un disseny elaborat per l’Escola Municipal d’Art. Es tracta d’una iniciativa intercol·legial impulsada pel CEESC, el COPEC, el COPC i el TSCAT, amb l’objectiu de construir pensament col·lectiu i propiciar una reflexió crítica del sistema.
Avui i demà la ciutat de Manresa és el punt de trobada de referència per a centenars de professionals dels serveis socials, la psicologia, l’educació social, la pedagogia i el treball social de tot Catalunya. El Teatre Kursaal i el Casino de Manresa acullen el sisè Congrés de Serveis Socials Bàsics i Especialitzats, una cita biennal. L’Ajuntament de Manresa celebra l’aposta per la ciutat com a seu d’aquest gran esdeveniment, una decisió que respon a la voluntat de l’organització de descentralitzar el debat, aprofitar la centralitat i accessibilitat del municipi i apropar la reflexió als recursos de la comunitat de la Catalunya central. La tinenta d’alcalde de la Presidència i Drets socials i Persones grans, Mariona Homs, ha participat en l’obertura institucional de l’acte d’aquest matí, mentre que l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, intervindrà en la clausura que tindrà lloc demà dijous a la tarda, acompanyat de les màximes representants dels col·legis professionals i autoritats com l’honorable conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno Montaña.
Aquest congrés és una iniciativa intercol·legial impulsada conjuntament pel Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, el Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya i el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. A més de potenciar l’intercanvi d’experiències i donar visibilitat a les iniciatives del territori, el congrés té com a objectiu elaborar unes conclusions que aportin una mirada crítica i de futur sobre les necessitats del sistema d’atenció social. A més, l’esdeveniment reivindica la necessitat d’oferir un espai i un temps de pausa per al pensament generatiu, l’autocura, la innovació i la recerca sobre la pràctica professional.
El programa s’estructura al voltant del concepte del trànsit com a realitat intrínseca de l’acompanyament, articulant-se en quatre grans eixos temàtics d’alta complexitat. S’hi tracten qüestions com les transicions en el cicle vital, amb un focus especial en la infància en risc, l’impacte de la crisi de l’habitatge i l’ètica en el final de la vida. També s’hi aborden les identitats en construcció, posant atenció al trauma, les neurodivergències i les noves masculinitats, així com els trànsits migratoris, analitzant la salut mental, el racisme institucional i els reptes de les persones que viuen entre dos mons. Finalment, es reflexiona sobre les transicions professionals, el benestar dels equips d’intervenció i els reptes ètics que suposa la intel·ligència artificial generativa.
Figures destacades i representació institucional
El programa del congrés compta amb ponents de primer nivell. El doctor en filosofia i lletres Joan-Carles Mèlich ha ofert la conferència inaugural sobre la importància de l’ètica en les relacions humanes. Per la seva banda, el debat central ‘Serveis Socials en transformació, veus en directe’ és conduït per la periodista especialitzada en desigualtats socials, Elisenda Colell. La conferència de cloenda anirà a càrrec de Núria Becerra, doctora en Psicologia Social i especialista en violències masclistes, i estarà centrada en el compromís de les cures.
L’acte inaugural d’aquest dimecres ha comptat amb les deganes i presidentes dels quatre col·legis organitzadors (Dolors Liria, Olga Giner, M. Victòria Gómez, Laura Morro), la comissionada del Congrés, Conxita Luna Tarrés, i la regidora de Drets Socials de l’Ajuntament de Manresa, Mariona Homs Alsina. La cloenda institucional de demà dijous sumarà també la participació de l’honorable Sr. Raúl Moreno Montaña i l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia.
Manresa hi té un paper rellevant
L’Ajuntament de Manresa reafirma el seu compromís amb la innovació i l’atenció de qualitat compartint experiències d’èxit desenvolupades al municipi, tenint un pes destacat en el congrés amb la presentació de tres comunicacions de bones pràctiques i tres pòsters.
En l’àmbit de les comunicacions, es presenta primerament el projecte ‘Atenció Integrada a Manresa: Completant el puzle per arribar a tothom’, una resposta a les taxes de sobreenvelliment i dependència de la ciutat. Aquesta integració, fruit de l’Agenda Compartida i del treball conjunt de l’Ajuntament, la Fundació Althaia, Sant Andreu Salut, l’ICS i el Consell Comarcal del Bages, ha permès dissenyar diversos models domiciliaris. Destaquen el model SISS Manresa, basat en equips multidisciplinaris que elaboren plans de vida individualitzats, aconseguint millores en l’autonomia i reduint la sobrecàrrega de les persones cuidadores; el model SAISSED, que facilita la transició en les altes hospitalàries i situacions sobrevingudes amb una reserva de més de 2.500 hores de servei; i el projecte en prova pilot SAISSED-SUD per a l’atenció intensiva de persones en situació d’últims dies, a més d’un projecte d’atenció integrada de sensellarisme i salut mental.
La segona comunicació, ‘Cap a una garantia de drets: La creació i l’impacte de l’Oficina de Drets Socials’, exposa com aquest nou servei s’ha creat per desburocratitzar l’atenció i donar resposta a les noves formes d’exclusió. El model garanteix una atenció integral des de la defensa de drets, combinant una valoració social experta a càrrec de professionals del treball social amb l’acompanyament personalitzat en gestions i prestacions mitjançant la figura de l’agent ODS. Amb un accés directe que pot ser presencial o telefònic, i amb cita prèvia o sense, el model trenca la rigidesa administrativa per retornar el temps i la centralitat a les persones.
La tercera comunicació, ‘La Mirada que Cura’, tracta sobre l’acompanyament socioeducatiu des de la traumateràpia sistèmica als Serveis d’Atenció Diürna, que intervenen amb infants i famílies en realitats complexes marcades per la pobresa severa, l’estrès crònic o experiències de negligència i maltractament. Aquesta transformació metodològica, basada en el model de Jorge Barudy i Maryorie
Dantagnan, converteix els serveis d'atenció diurna en una base segura. Permet que l'equip educatiu esdevingui un tutor de resiliència entenent tant les respostes disruptives com les actituds inhibides o de retraïment com a senyals d’alerta i dolor. Així, es dota l’equip d'eines per calmar prèviament el sistema nerviós de l'infant i enfortir les seves funcions executives i la gestió emocional i vetllant en tot moment per una mirada del bon tracte que situa l'interès superior de l'infant al centre de la intervenció.
Per complementar aquestes intervencions, els professionals del municipi també hi exposen tres pòsters sobre projectes específics. El primer, titulat ‘L’art d’acompanyar a casa’, analitza com l’Atenció Centrada en la Persona transforma els equips d’atenció a la dependència per afavorir que la gent gran romangui al seu domicili amb la millor qualitat de vida possible. La intervenció s’estructura a través d’un triangle de consens basat en l’escolta i el respecte que connecta la persona, l’entorn i els professionals, sortint dels despatxos per fer un treball multidisciplinari que redueix les duplicitats.
El segon, denominat ‘MOU-TEATRE’, és una iniciativa transversal impulsada conjuntament amb el Teatre Els Carlins i ciasargantana que utilitza les arts escèniques com a eina terapèutica i agent de canvi social mitjançant una metodologia participativa. Aquest projecte aborda temàtiques d’alta complexitat com el dret al refugi, la violència de gènere, l’aïllament social, la mort digna i l’impacte de les pantalles, perseguint la cohesió social i l’empoderament dels participants.
Finalment, s’hi exposa un pòster sobre el projecte SAISSED Manresa, que detalla aquest servei d’atenció integrada en l’entorn domiciliari dissenyat per oferir intervencions temporals de màxim tres mesos i d’activació ràpida en menys de 48 hores davant de situacions de salut agudes o sobrevingudes. Les dades del pilotatge demostren que el servei actua com un factor de rehabilitació precoç que evita institucionalitzacions innecessàries, millorant clarament l’autonomia personal i la percepció de qualitat de vida.