El film retrata la vida de tres generacions de refugiats palestins a un camp al sud del Líban. Després hi haurà un col·loqui a càrrec de Txell Bragulat, directora de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya que organitza Sodepau, ONG que treballa pels drets humans, la solidaritat i el Desenvolupament al Mediterrani. L’entrada és gratuïta.
Aquest dimarts, 16 de juny a les 19.30 h, tindrà lloc a l’Espai Plana de l’Om el cinefòrum “Un món que no és el nostre”. Es tracta d’un documental palestí-libanès dirigit per Mahdi Fleifel que explica la vida a l’exili de tres generacions de refugiats al camp d’Ein El-Helweh, al sud del Líban. El llargmetratge mostra una realitat sovint molt desconeguda dels refugiats palestins al Líban.
“Un món que no és el nostre” és una pel·lícula en forma de retrat íntim i sovint humorístic que va ser enregistrada durant més de vint anys per diferents membres de la mateixa família mitjançant el recull de documents personals, arxius familiars i gravacions històriques. L’obra palesa un intent de preservar el què s’està oblidant i subratllar el que no hauria de ser mai esborrat de la memòria col·lectiva.
El film forma part del cicle “Cinemes àrabs en ruta. Projeccions itinerants de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya” i està organitzat per la Federació Catalana de Cineclubs i Sodepau (ONG que treballa pels drets humans, la solidaritat i el Desenvolupament al Mediterrani), amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació.
Després de la projecció s’ha organitzat un col·loqui a càrrec de Txell Bragulat, Directora de la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya que organitza Sodepau.
L’entrada al cinefòrum és gratuïta i és una molt bona oportunitat per conèixer millor el món àrab.
El director, Mahdi Fleifel
El director Mahdi Fleifel, encara que nascut a Dubai i criat a Dinamarca, sempre ha sentit que Ein el-Helweh era casa seva. Quan tornava després de passar-hi les vacances d’estiu, es veia incapaç d’explicar als seus companys a quina mena de lloc havia anat. Això li va generar una necessitat compulsiva d’explicar històries sobre la família i amics que havia deixat al camp.
Amb els anys va heretar del seu pare l’obsessió per a gravar-ho tot. A través de la càmera, Mahdi troba que pot posar el camp en el seu context, i entendre millor les vides d’aquells que hi viuen. Filmar és assegurar la seva identitat i la memòria del lloc d’on prové.
Un documental amb més de 30 premis
Aquest documental s’ha presentat en 63 festivals i mostres de cinema, entre d’altres la Berlinale 2013, el Festival de Documentals de Munich 2013, Edinburgh International Film Festival 2013, Toronto International Film Festival, 2013, Montreal International Documentary Festival, 2014, Cambridge Film Festival 2013, Tokyo Docs 2013 i ha rebut més de 30 premis.
L’acte està coorganitzat per Cine Club Manresa, Bages per a Tothom, el Consell Municipal de Solidaritat i l’Ajuntament de Manresa, i compta amb el suport de la Diputació de Barcelona. El Consell Municipal de Solidaritat vetlla per donar a conèixer altres realitats i d’aquesta manera generar empatia amb altres pobles d’arreu del món.