Les lectures de Teresa Colom, el recital de Joan Margarit i David Castillo i l’actuació coral de sis poeteses de diferents generacions, són els actes que s’oferiran els propers dies.
El Tocats de Lletra reemprèn les seves activitats demà, dimecres 7 d’octubre, amb actes poètics on les dones agafen el paper protagonista. Així, Teresa Colom interpretarà els seus poemes i parlarà sobre la seva obra a les 7 de la tarda a la Biblioteca Ateneu Les Bases.
L’endemà, dijous 8 d’octubre, serà el torn dels poetes Joan Margarit i David Castillo. Amics des de fa anys els dos autors portaran la funció “Feliços i difícils” a la Sala d’Actes de la Casa Lluvià per acostar la seva obra de carrer i intimista al públic assistent. L’acte tindrà lloc a la Sala d’Actes de la Casa Lluvià a les 8 del vespre.
Finalment, per tancar la setmana laboral, sis poetesses de diferents generacions recitaran “Dones 70/20” a l’Espai Memòries del Museu Comarcal del Bages, a partir de les 8 del vespre. Josefa Cantijoch, Montserrat García Ribas, Blanca Llum Vidal, Sònia Moll, Montserrat Rodes i Irene Solà, seran les protagonistes d’aquesta lectura coral que posa en relleu una línia transparent i fluctuant que recorre el temps i l’univers.
Els autors
Teresa Colom: (La Seu d'Urgell, 1973) és una poeta i escriptora andorrana. Llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra. Va formar part del grup Donzelles de l'any 2000. Col·labora habitualment al Diari d'Andorra. Al 2015 va ésser designada com a comissària de la Setmana de la Poesia de Barcelona. L’any 2000 va guanyar el Premi del Concurs de Poesia de la Biblioteca Pública del Govern d'Andorra i el Premi Grandalla de Poesia del Cercle de les Arts i de les Lletres d'Andorra. L’any 2009 va obtenir rl Talent FNAC per On tot és vidre, Pagès Editors.
Joan Margarit: (Sanaüja, 1938) és un poeta, arquitecte i catedràtic jubilat de laUniversitat Politècnica de Catalunya. Margarit es va donar a conèixer com a poeta en castellà els anys 60. Després d'un llarg parèntesi de deu anys, escriu Crónica, publicat pel seu amic Joaquim Marco, director de la col·lecció "Ocnos", de Barral Editores. A partir de 1980, inicia la seva obra poètica en català. L'any 1987, amb motiu del mil·lenari de Sant Just Desvern, l'Orfeó Enric Morera va estrenar la seva Cantata de Sant Just. El juny de 2008 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya per la seva obra Casa de Misericòrdia, i l'octubre del mateix any, per aquest mateix poemari, amb el Premi Nacional de Poesia atorgat pel Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya. Enguany ha guanyat el XV Premi Jaume Fuster
David Castillo: (Barcelona, 1961) és un poeta, escriptor, i crític literari català. Va començar a destacar com a poeta la dècada dels 70 amb publicacions clandestines i contraculturals, tot i que la seva primera obra publicada va ser la biografia de Bob Dylan, l'any 1992. Tres anys abans havia estat l'antòleg de Ser del segle, que va reunir les principals veus de la generació dels 80. Li van seguir una sèrie de poemaris entre els quals destaca Game over, amb què va guanyar el premi Carles Riba. A continuació va iniciar una etapa com a prosista amb novel·les com El cel de l'infern i No miris enrere. La primera va guanyar el premi Crexells a la millor novel·la catalana del 1999 i la segona el premi Sant Jordi del 2001. Ha obtingut tres premis Atlàntida de periodisme i a una antologia de la seva obra poètica a l'italià se li va atorgar el premi Internacional Tratti al millor poeta estranger. Ha sigut organitzador de diferents cicles poètics i fundador i director de la Setmana de la Poesia de Barcelona des del 1997.
Josefa Cantijoch: (Manlleu, 1940) és una escriptora catalana. Entre 1963 i 1967 va formar part del grup literari Cau Faluga de Manlleu, Des de l'any de la seva creació (1992, per iniciativa de Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal) forma part del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN Club; és de l'equip fundador del col·lectiu Quark Poesia de la UAB. Les seves primeres obres poètiques són dels anys 60 i les escriu en castellà, serà més tard quan comença a publicar en català: Quadern de vacances (una lectura d'El segon sexe,1983); Premi Miquel Martí i Pol de poesia de Comissions Obreres (1981), Ales intactes (1996); Premi de Poesia Salvador Espriu (1994); Les lentes il·lusions (2001); Premi Màrius Torres (2000) i Congesta (2007). De narrativa ha escrit novel·les com Potala (1986), La dona liquada (1990), etc. El 2013 va guanyar el premi Crexells de narrativa atorgat per l'Ateneu Barcelonès.
Montserrat García Ribas: (Castellbell i el Vilar, 1964). Escriu poesia des de finals dels anys noranta. Ha publicat els poemaris: Com l’últim joc de mai (Palma, Moll, 2010, XXV Premi de Poesia Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí) i Luz fue (Girona, Curbet Edicions, 2014, Premi Vila de Martorell de Poesia en castellà 2013). Properament publicarà el tercer llibre, Les harmonies fràgils, a l’editorial gironina Llibres del Segle. Col·labora en la revista digital de cultura Núvol amb articles de crítica literària, sobretot de poesia. És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada (UB) i en Psicologia (UAB), i diplomada en Magisteri (UAB). Viu a Manresa des del 1972.
La seva poesia s’inscriu dins la tradició poètica del silenci. Cada llibre és un sol poema en fragments breus, concisos, amb imatges poètiques que no expliquen cap història, sinó que tan sols suggereixen, i amb molts silencis, els espais en blanc de la pàgina, on hi hauria tot allò no dit explícitament però que el lector pot intuir, imaginar, sentir que hi és present. L’autora, Imagina cada fragment, cada petit poema, com un fotograma d’una pel·lícula. El repte és arribar a expressar una doble mirada, que participa de l’escena i, al mateix temps, la contempla des de fora posant-hi una distància necessària. Els seus poemes parlen de desig i d’amor, i volen un lector participatiu que es deixi emportar per les paraules i els silencis, i acabi configurant el seu propi món amorós amb la lectura.
Blanca Llum Vidal: (Barcelona, 1986) és poeta, editora i traductora catalana. Ha publicat La cabra que hi havia (2009); Nosaltres i tu (2011); Homes i ocells (2012); i Visca! (2013). Ha editat la poesia d'Àngel Guimerà i les Dues Catalunyes d'Àngel Carmona. Ha participat en uns quants llibres col·lectius, entre els quals Pedra foguera, antologia de poesia jove dels Països Catalans (2008), etc.
Sònia Moll: (Barcelona, 1974) és una filòloga, poeta i traductora catalana. Ha treballat com a professora de català per a adults i com a correctora i assessora lingüística. Va guanyar el premi Jalpí i Julià de Narrativa en la categoria juvenil l'any 1992. Ha publicat un llibre juvenil L'últim estrip d'aire (1998), dos llibres de poemes, Non si male nunc (2008) i I Déu en algun lloc (2014),i un recull de proses poètiques, Creixen malgrat tot les tulipes (2013).Des del 10 d'abril de 2008 publica posts regularment al blog La vida té vida pròpia.
Montserrat Rodes: (Barcelona, 1951). Redactora editorial i professora de tècniques editorials. Ha publicat diversos llibres de poemes, els més recents són: Deleàtur (2002); Immunitats (2005); Alarma (2008); i D'incerteses certeses (2013). La seva obra és present en diverses antologies de poesia catalana contemporània, i alguns dels seus poemes s'han traduït a altres llengües. És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Irene Solà: (Malla,1990) és una poeta i artista catalana. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, en la investigació artística transdisciplinària en què treballa conflueixen els estudis universitaris i la inquietud per la literatura, que ha estat premiada en diversos certamens des del 2004, entre els quals destaquen la publicació del conte “L'Ahir es diu Júlia, i l'endemà també”, en el recull Aprenents i altres contes, accèssit al XXVI Premi Antoni Bofarull de narrativa i en el 21è Premi Miquel Martí i Pol. El 2012 va guanyar el 48è Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits, amb l'obra Bèstia (Galerada).