L’àguila negra, de Joan Carreras; Sense nostàlgia, de Feliu Formosa; i Matar de Gaulle, de Joan-Daniel Bezsonoff, opten al premi de la 16a edició
El jurat del Premi Joaquim Amat-Piniella ha seleccionat les tres obres finalistes que optaran a la setzena edició del Premi, destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis. La cerimònia de lliurament tindrà lloc a l'Auditori de la Plana de l'Om, de Manresa, el dia 25 de febrer de2016, a les vuit del vespre.
La presentació de les obres finalistes tindrà lloc el dia 20 de gener, en el marc d’una tertúlia amb els autors, amb tast de vins d’un celler dela DO Pla de Bages, a la sala d’actes del Casino.
Obres finalistes
1- L’àguila negra, de Joan Carreras (Ed. Proa)
A punt de fer setanta anys, privat de les rutines de la feina i la família, Marià Solvell decideix saldar el deute que té amb el passat. Per això se’n va uns quants dies a un poble nudista. Vol alliberar-se de totes les noses que ha anat acumulant i recuperar el que quedi, dins d’ell, d’aquell dentista consagrat a restituir peces malmeses, del jove atrapat en una relació sexual tumultuosa i del nen que no podia endevinar quins canvis li tocaria viure, a les dècades dels 60 i els 70, en una Barcelona que tot just obria els ulls.
L’àguila negra no és una epopeia d’herois que s’oposen a la dictadura de Franco, sinó una novel·la que retrata la gent normal: la novel·la dels que van provar de viure amb entusiasme i plenitud en un país com ells, de tarannà acomodatici. Joan Carreras ens proposa un recorregut emotiu que ens porta, de sorpresa en sorpresa, des de la vaga de tramvies del 1951 fins més enllà de la gran manifestació independentista del 2012. (Text de la contracoberta).
2- Sense nostàlgia, de Feliu Formosa (Ed. Proa)
Feliu Formosa ha escrit una amena història d’infantesa en una antiga família sabadellenca que es trasllada a la Barcelona dels primers anys del franquisme. L’infant que protagonitza la història viu la confusió de la guerra civil, la penúria educativa de l’època i, sobretot, el conflicte de tenir un pare compromès amb les idees republicanes del POUM en un entorn familiar devotament franquista. (Text de la contracoberta)
3- Matar de Gaulle, de Joan-Daniel Bezsonoff (Ed. Empúries)
Bezsonoff recrea el complot d’un grup d’activistes que, ressentits per la independència d’Algèria, van decidir matar el general De Gaulle. Els francesos que vivien a l’antiga colònia, coneguts com a pied-noirs, no van perdonar mai al mític De Gaulle la independència algeriana, que els va deixar de sobte sense pàtria: havien d’optar per una Algèria esdevinguda hostil o per una França que ja no era el seu país i que els mirava indiferent.
A partir del nucli familiar del comandant Vidal, un militar d’origen català instal·lat a Alger, la novel·la presenta la gestació difícil de la independència algeriana, la lluita terrorista d’un bàndol i de l’altre i els detalls del complot contra la màxima autoritat francesa dels anys seixanta.
Brillant, irònic i sentimental, Joan Daniel Bezsonoff torna a les seves passions més fecundes: la història contemporània, la casta militar i llengües tan variades com l’afrikaans i l’occità.
(Text de la contracoberta)
El jurat d’enguany
·Llorenç Capdevila, escriptor.
·Montserrat Caus, bibliotecària de la Biblioteca del Casino.
·Jordi Estrada, escriptor.
·Toni Mata, periodista de Regió7.
·Genís Sinca, escriptor i periodista.
Presentació de les obres finalistes
Com ja es va fer l’any passat, es concentren les tres presentacions en un únic acte a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino.
L’acte tindrà lloc el dimecres 20 de gener de2016, a les 19h, en el marc del Club de Lectura de la Biblioteca del Casino, i comptarà amb la presència de Daniel Bezsonoff, Joan Carreras i Feliu Formosa, els tres autors finalistes.
La presentació de cadascuna de les obres finalistes, a més, anirà acompanyada d’un tast dels vins d’un celler dela DO Plade Bages.
Concurs Amat-Piniella 2016 a la Biblioteca del Casino
Com cada any, la Biblioteca del Casino organitza un concurs al voltant de les obres finalistes. Enguany es tracta del Concurs Joc de Pistes.
Una de les obres guanyadores del Premi Joaquim Amat-Piniella amaga l’enigma que has de resoldre correctament per poder participar en el Concurs i guanyar un Lot de llibres. Segueix la pista, participa i guanya! El nom del guanyador/a es donarà a conèixer en el transcurs de l’acte de liurament del Premi Amat-Piniella.
El guardó
És una escultura de bronze, obra del reconegut artista manresà Ramon Oms.
Acte de lliurament
El lliurament del premi tindrà lloc el dia 25 de febrer de2016 a l’Auditori dela Planade l’Om, a Manresa, en el marc de les activitats al voltant de la Festa de la Llum.
En el transcurs de l’acte, hi haurà la representació d’un interessant diàleg entre l’escriptor Joaquim Amat-Piniella i el compositor Hans Krása, que va fer d’introducció per a l’adaptació que va fer Ada Andrés de l’òpera Brundibár, i que van interpretar més de 800 alumnes de diferents instituts, l’any 2013, al teatre Kursaal de Manresa, dins el cicle Fem Òpera!.
Requisits de les obres finalistes
· Poden ser novel·les, llibres de memòries o dietaris.
· Han de ser originalment escrites en llengua catalana.
· S’han d’haver publicat, en el cas d’aquesta convocatòria, entre l’1 de setembre del 2014 i el 31 d’agost del 2015 (ambdós inclosos).
· Han de centrar-se o reflectir algun dels moviments socials contemporanis.
Procés de selecció
Una comissió assessora, formada per representants de les diferents entitats i institucions implicades en l’organització del Premi (Ajuntament de Manresa, Òmnium Bages, Biblioteca del Casino, Gremi de Llibreters, Associació Memòria i Història, Associació Misteriosa Llum) selecciona, entre els mesos de juny i setembre, les millors obres que s’adapten als requisits i n’acaba triant quatre que han de ser les finalistes.
Història del premi
L’any 2000, a Manresa, es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.
El premi va néixer per iniciativa d’Òmnium Cultural del Bages i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa i l’editorial Columna.
Els guanyadors de les primeres sis convocatòries van ser:
2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà.
2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames.
Diverses circumstàncies (la baixa qualitat i quantitat d’exemplars presentats en algunes de les convocatòries, la retirada de l’editorial i, per tant, de la dotació i publicació de l’obra premiada) van anar deixant el premi en una situació delicada fins a fer-lo inviable.
Tot i la decepció pel fet que el premi Amat-Piniella, tal com havia estat plantejat, no pogués tenir continuïtat, es va considerar que hi havia raons per continuar convocant-lo (sobretot pel que té d’homenatge a un manresà que va ser un dels principals escriptors catalans de la postguerra), si bé es va considerar que cal sotmetre’l a una radical reorientació.
Així, a partir de l’any 2006, el premi ha tingut com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani, i que hagi estat publicat durant la temporada anterior.
Els guanyadors, en aquesta segona etapa, han estat els següents:
2007: Antoni Pladevall, per Terres de Lloguer (Columna).
2008: Joan Garrabou, per Confessió general (Proa).
2009: Jordi Coca, per La noia del ball (Proa).
2010: Sílvia Alcàntara, per Olor de colònia (1984).
2011: Jordi Puntí, per Maletes Perdudes (Empúries).
2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels (L’Albí).
2013: Rafel Nadal, per Quan érem feliços (Destino).
2014: Monika Zgustova, per La nit de Vàlia (Proa).
2015: Pep Coll, per Dos taüts negres i dos de blancs (Proa)