La restauració ha anat a càrrec del Centre de Restauració de Béns Mobles Catalunya (CRBMC) a iniciativa de l'Ajuntament de Manresa i la Generalitat que l’han finançat conjuntament.
Des d’avui dimarts es podrà veure al Museu Comarcal la pintura “l’Assumpció de la Mare de Déu amb tots els sants”, una de les millors creacions de maduresa del pintor per excel·lència de l’època barroca catalana, Antoni Viladomat i Manalt. Temporalment l’obra, propietat de la parròquia de de Santa Maria de Manresa, es quedarà en dipòsit al Museu mentre acaben unes reparacions a la basílica i s’estudia el millor lloc per a col·locar-la, per a la seva conservació i exposició dins de l'església.
Els detalls de la intervenció han estat presentats avui al Museu Comarcal pel regidor de Cultura i Turisme, Joan Calmet; la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), Àngels Solé; i el rector de La Seu de Manresa, Mn. Antoni Boqueras. També hi han intervingut el restaurador de l'obra, David Silvestre i el director del Museu Comarcal de Manresa, Francesc Vilà.
El quadre, una pintura a l’oli sobre tela, de grans dimensions (350 x 200 cm), ha estat restaurada pel Centre de Restauració de Béns Mobles Catalunya (CRBMC). David Silvestre ha explicat que “la intervenció, que ha durat 3 mesos, i s’ha fet seguint el criteri de la mínima intervenció i el màxim respecte per la història de l’obra, amb l’objectiu d’estabilitzar-la i millorar-ne la lectura”.
“Les accions que s’han dut a terme per retornar el quadre al seu aspecte inicial han estat, primer de tot, la neteja, després el canvi de vernís, atès que l’original estava oxidat i finalment, s’han tapat uns estrips que espatllaven la tela”, ha puntualitzat el restaurador.
La iniciativa ha sorgit de l'Ajuntament de Manresa i la Generalitat que l’han finançat en un 50% cadascun i han comptat amb la bona disposició de la parròquia i el bisbat de Vic. En aquest sentit, la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), Àngels Solé, ha manifestat la seva satisfacció pel resultat obtingut i ha emmarcat l’acció "dins el projecte global que el Centre de Restauració realitza en connivència amb les entitats locals per tal de recuperar el bagatge patrimonial del país".
Al seu torn, Mn. Antoni Boqueras ha expressat la seva contentació per haver tornat la magnificència a l’obra “que estava molt ennegrida” i per haver conveniat amb el Museu Comarcal que l’equipament municipal aculli el quadre durant dos anys. En la mateixa línia s’ha manifestat Francesc Vilà, director del Museu.
Per acabar, el regidor Calmet ha manifestat que “des de la regidoria de cultura es referma l’aposta, que ja es va fer el mandat passat, per revitalitzar el Museu Comarcal i atorgar-li el valor que es mereix”. Així, el regidor ha ressaltat altres iniciatives “com la recuperació de la Sala Mestres Cabanes i la Sala Viladomat”.
Informació historicoartística
La pintura de “l’Assumpció de la Mare de Déu amb tots els sants” (c. 1728-1750) procedeix de la Capella de la Confraria de Tots Sants i de la Capella de la Mare de Déu del Pilar, de l’església de Santa Maria de l’Alba, de Manresa.
L’obra es pot considerar, segons paraules de Francesc Miralpeix, doctor i especialista en l’obra d’Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755), una de les millors pintures de maduresa d’aquest gran artista del barroc català. Des del punt de vista estilístic, presenta tots els trets característics de l’art del pintor barceloní, especialment presents en l’amarament gestual de les expressions del conjunt dels personatges representats, amb paraules de Miralpeix.
Seguint amb l’estudi d’aquest historiador, pel que fa a la iconografia, la composició fusiona els temes de les dues advocacions que havia tingut la capella: fins a principis del segle XVIII era dedicada a Maria, Reina de Tots els Sants i, després de la Guerra de Successió, a l’Assumpció de Maria.
La pintura representa l’Assumpció de Maria, amb els apòstols que observen el miracle al voltant de la seva tomba, i, simultàniament, en el plànol superior, la Cort Celestial amb la Santíssima Trinitat que l’esperen per rebre-la amb honors.
Breu descripció de l’estat de conservació
El quadre, de gran format (3,50 x 2 m), és una pintura a l’oli sobre tela de lli de molt bona factura. Durant l’examen amb tècniques fotogràfiques amb llum infraroja s’han pogut veure algunes modificacions, a partir de les quals s’intueix com va ser el procés d’elaboració de la pintura.
La tela de suport ja s’havia intervingut amb anterioritat, com es pot constatar pels pedaços de tela aplicats en el revers i per les dues repintades que s’han detectat amb l’observació de l’obra amb llum ultraviolada. Es tracta d’un teixit de tipus tafetà senzill, que presentava alguns estrips verticals, el més llarg situat a la zona inferior, concretament a la tomba de la Verge.
La tela del perímetre estava molt degradada i fràgil, motiu pel qual hi havia un gran nombre d’esquinçaments. El bastidor presentava un atac d’insectes xilòfags i algunes zones estaven trencades.
El vernís envellit donava a l’obra una tonalitat fosca i esgrogueïda que desvirtuava la visió dels colors i la composició original de l’obra. A més, tota la superfície del quadre, tant per l’anvers com pel revers, presentava gran quantitat de brutícia molt adherida. En el revers, entre la tela i el bastidor, destacava una gran quantitat de partícules sòlides.
Procés de conservació i restauració
El quadre es va despenjar del mur de la parròquia de la Seu on es trobava, i un cop fet el seu condicionament, es va traslladar al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya per a intervenir-lo.
A partir de les anàlisis fisicoquímiques prèvies, s’ha iniciat el tractament del suport. L’operació ha consistit a suturar els estrips de la tela, i a reforçar-la amb teixit sintètic fi i fils de lli.
El perímetre s’ha reforçat puntualment, sense desclavar la tela del seu bastidor, per tal de conservar així la tensió i els gavarrots originals que subjecten la tela amb el bastidor. A les zones en les quals la tensió havia cedit s’han aplicat unes tires de tela sintètica per tornar-les a tensar.
La neteja de la superfície pictòrica s’ha fet amb un sistema aquós de pH neutre. Per a l’eliminació del vernís engroguit i les repintades, s’ha utilitzat una barreja de dissolvents aplicada en gel, per evitar la seva penetració, principalment tenint en compte la fragilitat d’alguns pigments.
La presentació final del quadre s’ha fet amb criteri il·lusionista, amb l’anivellament de les zones de pèrdues i amb la reintegració pictòrica amb pigments purs aglutinats amb vernís. L’envernissada final s’ha fet a base d’una resina de baix pes molecular, estable i de gran reversibilitat.
Com a mesura de conservació preventiva, a causa d’un lleuger enfosquiment localitzat a les zones de la capa pictòrica en què la tela es trobava en contacte directe amb la fusta del creuer interior del bastidor, s’ha aïllat la tela de la fusta per evitar el contacte. Per a això, s’ha interposat entre la tela de suport i el bastidor un teixit no teixit de polietilè d’alta densitat.
Finalment, per protegir tot el revers de la pols i minimitzar les oscil·lacions climàtiques, s’ha i protegit el revers amb una segona capa exterior de la mateixa tela de polietilè.
La intervenció de conservació i restauració s’ha fet seguint les directrius i protocols del CRBMC. S’ha basat en el criteri de la mínima intervenció, amb la finalitat d’aportar la màxima estabilitat i retornar la llegibilitat a l’obra.
Amb aquesta actuació, s’ha fet possible, un cop més, la preservació d’una obra del nostre patrimoni historicoartístic per al gaudi de les generacions actuals i futures.
El procés de conservació i de restauració l’ha dut a terme David Silvestre, amb la col·laboració de Maria Sala i Irene Panadés, i l’ha dirigida Maite Toneu, coordinadora de l’especialitat de Pintura sobre tela, i el suport de l’equip tècnic i científic del CRBMC.