En la recta final de la campanya informativa de la consulta ciutadana que es farà aquest cap de setmana, tres ponents defensors del “Sí” i tres defensors del “No” han protagonitzat un debat a l’entorn de tres eixos fonamentals: urbanisme, història i funcionalitat.
El debat públic que s’ha fet per informar els manresans de cara a la consulta ciutadana que se celebrarà aquest cap de setmana per decidir el futur de l’edifici del teatre Conservatori ha omplert l’auditori de la Plana de l’Om. Tres ponents favorables a l’ampliació de la plaça Sant Domènec amb l’enderroc de l’edifici del Teatre Conservatori i tres contraris a aquesta opció han donat els seus arguments i punts de vista en torn dels tres eixos més rellevants alhora de prendre una decisió: urbanisme, història i patrimoni i funcionalitat.
Enric Masana, delegat del Bages i Berguedà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC); Ramon Sanllehí, director de la Fundació La Cova; i Josep Rueda, històric dirigent veïnal han estat els encarregats de defensar el ‘Sí’ en front de Joan Morros, professor d'animació sociocultural i coordinador de l'associació El Galliner; Jaume Espinal, arquitecte, i Marc Borrós, botiguer del barri Antic, arquitecte tècnic i també membre d'El Galliner, partidaris del ‘No’. La periodista Pilar Goñi, directora general del Grup Taelus, ha estat l’encarregada de moderar el debat, que ha estat emès en directe per internet a través del web de l’Ajuntament de Manresa per tal de fer-ne màxima difusió.
En el primer bloc del debat, que s'ha centrat en els aspectes urbanístics, han intervingut els arquitectes Jaume Espinalt i Enric Masana. Espinalt en el primer torn ha qüestionat la idea que una plaça hagi de ser buida apel•lant que “les places no sempre són netes d’elements arquitectònics” i ho ha il·lustrat amb places europees que contenen dins seu edificis històrics. A més, ha aprofitat per plantejar el debat de la circulació alhora d’explicar que el problema de continuïtat entre el Passeig i el centre històric de Manresa no és el Conservatori sinó les carreteres que passen pel mig de Manresa: “No es normal que en ple segle XXI pel centre d’una capital hi passin carreteres d’aquestes característiques” ja que tallen la fluïdesa de pas dels vianants.
Per la seva banda, Masana, ha comparat el centre històric de Manresa amb un “malalt gairebé terminal” a qui cal auxiliar: “El Conservatori és un tap per al casc Antic, i enderrocant-lo, es faria lloc a les dues vies que el poden fer reviure, el Passeig i l’Àngel Guimerà”. A més ha apuntat que “no és un caprici tenir una plaça gran, necessitem un espai de referència tenint en compte que fins ara ho era la Plaça Major, però és difícil que ho torni a ser mai més”. “Hem de reconduir el punt de trobada de la ciutat a la Plaça Sant Domènec”, ha afegit, ja que és el punt d’unió entre la ciutat nova i el centre històric.
Pel que fa al segon bloc, ‘Patrimoni i història’, Morros ha explicat tota l’activitat històrica que s’ha fet al Teatre, “des de Rubianes a Serrat” i ha assenyalat el valor patrimonial “d’un dels pocs teatres amb més de 136 anys d’històrica que queden a Catalunya”. Ha defensat que el teatre és lleig de fora, “perquè fa 80 anys que està afectat pel pla especial però de dins és una joia”.
Sanllehí, ha respost fent notar que “no es pot votar en funció de les actuacions que ha tingut el teatre, per molt rellevants que siguin” ja que Manresa no es quedarà sense teatre: “No parlem d’enderrocar-lo, parlem de traslladar-lo, i aquestes actuacions se seguiran fent”, ha conclòs. A més, s’ha mostrat sorprès pel fet que els partidaris de mantenir el teatre “vulguin restaurar el teatre a mitges, només 300 places de les 800 que té de capacitat”.
Per últim, en el bloc dedicat a la funcionalitat del teatre, Borrós ha apuntat que “hi ha gent de fora que admira Manresa per la gran activitat cultural que hi ha en contrast amb la dimensió de la ciutat”.
Rueda, al seu torn, ha posat l’accent en la valentia: “A tots ens sap greu que tirin el Conservatori, però a vegades cal deixar la història enrere en favor d’una ciutat més oberta en tots els sentits”. Ha finalitzat amb la següent reflexió “El Kursaal és un teatre nou, i és un teatre de referència de qui tots n’estem molt contents tot i que en aquell cas no se’ns va consultar pas. Perquè no pot passar el mateix amb el Tori?”.
L’acte, organitzat pel Col·legi d'Advocats de Manresa amb el suport de l'Ajuntament de Manresa, s’ha tancat amb les preguntes dels assistents.