L'acte comptarà amb la presència dels tres autors, Joan Daniel Bezsonoff, Feliu Formosa i Joan Carreras, i inclourà un tast del vins del celler Més Que Paraules, de la DO Pla de Bages.
Dimecres vinent, 20 de gener, a les 7 de la tarda, a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino, tindrà lloc la presentació de les tres obres finalistes del setzè Premi Joaquim Amat-Piniella, que organitzen Òmnium Bages i l’Ajuntament de Manresa:
-Matar De Gaulle, de Joan Daniel Bezsonoff
-Sense nostàlgia, de Feliu Formosa
-L’àguila negra, de Joan Carreras.
Com ja es va fer l’any passat, es concentren les tres presentacions en un únic acte, que es fa coincidir amb el Club de Lectura de la Biblioteca del Casino.
Es comptarà amb la presència dels tres autors, i la presentació de cadascuna de les obres finalistes anirà acompanyada d’un tast dels vins del celler Més Que Paraules, de la DO Pla de Bages.
L’acte de lliurament del premi tindrà lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om, el dia 25 de febrer de 2016, a les 20h.
Matar De Gaulle, de Joan Daniel Bezsonoff
El novel·lista de la Catalunya Nord reconstrueix, amb un molt bon pols narratiu, l’origen, el rerefons social i els preparatius de l’atemptat fallit que un grup d’activistes va intentar perpetrar contra el general Charles De Gaulle el 1962. Bezsonoff fa un retrat, físic i sociològic, de l’Algèria francesa dels últims temps a partir, sobretot, de la família del comancant Vidal, un militar d’origen català; repassa la lluita terrorista dels dos bàndols i, sempre amb una bona dosi d’ironia, ens acosta a uns personatges que, sovint, pateixen la condició de ser uns desarrelats.
L’àguila negra, de Joan Carreras
En aquesta novel·la resseguim la vida de Damià Solvell, un home que es mira la història de reüll, impassible, que veu com li passa per davant la vaga dels tramvies del 1951, les inundacions del Vallès del 1962, la mort de Puig Antich i la de Carrero Blanco, fins arribar a la manifestació de l’11 de setembre de 2012 a Barcelona, sense que ell hi tingui cap mena de protagonisme. La seva vida, en canvi, esta profundament marcada per dues relacions amoroses, una d’apassionada i tempestuosa, i una altra de convencional i conjugal. Un text extraordinari sobre el pas del temps, sobre com el passat i el present (o, fins i tot, el futur) formen part d’un tot compacte, intercomunicat, inseparable.
Sense nostàlgia, de Feliu Formosa
Feliu Formosa, un dels poetes i intel·lectuals més respectats de les lletres catalanes, presenta, amb un títol que és tota una declaració d’intencions, les memòries de quan era infant, fins als 17 anys. No es tracta d’un recull d’anècdotes, sinó d’una reflexió a partir dels fets viscuts. Hi apareix el drama familiar d’algú que va ser un nen en una època difícil, amb la guerra i l’exili del pare com a rerefons. Revivim amb l’autor els canvis de domicili, l’escola, les primeres provatures literàries, el primer amor, la relació amb algunes persones que el van marcar... fins que pren una decisió pròpia, quan es posa a caminar al costat dels manifestants durant la vaga dels tramvies del 1951.