L’acte consistirà en la presentació del llibre “Entre 4 murs”, de Victoire Ingabire Umuhoza, a càrrec de Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de Catalunya i mediador en processos de pau; i amb Lin Muyizere, el marit de l’autora. Ingabire està empresonada a Ruanda per alçar la veu a favor de la democràcia i el respecte als Drets Humans.
Aquest divendres, 22 de gener, en commemoració del 19è aniversari de la mort de la cooperant manresana Flors Sirera, i sota el lema “Sense por per la Defensa dels Drets Humans”, la Casa per la Solidaritat i la Pau, Flors Sirera celebra el “Memorial pels Conflictes Oblidats i a favor de la Justícia” que té per objectiu posar en valor la valentia de lluitar pels drets humans i la democràcia.
L’acte començarà a les 20 h i comptarà amb Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic de Catalunya i mediador en processos de pau; i amb Lin Muyizere, el marit de Victoire Ingabire, empresonada a Ruanda per alçar la veu a favor de la democràcia i el respecte als Drets Humans.
Loverdos i Muyizere presentaran el llibre de Victoire Ingabire “Entre 4 murs”, una obra profundament humana i commovedora, escrita durant aquest anys d’empresonament.
La cloenda de la trobada serà a càrrec d’alumnat de 4t d’ESO de FEDAC-Dominiques que, amb la seva música, donarà suport a una activitat que té la finalitat de ser un clam per la justícia als Grans Llacs i que, a més, emfatitza la tasca que aquest grup de nois i noies està fent per conèixer de prop què significa la defensa dels Drets Humans.
Els alumnes participen en un programa amb altres socis europeus on el jovent analitza la situació dels drets humans i els recursos que les diferents societats tenen per defensar-los i fer que el seu compliment sigui cada vegada més proper.
Per acabar, es recolliran signatures per tal d’avalar la candidatura de la Victoire Ingabire a rebre el Premi Internacional Catalunya 2016 que atorga el Parlament Català. Aquesta candidatura, promoguda pel Memorial Democràtic de Catalunya, té un valor especial, ja que el fet que la Comunitat Internacional conegui el cas de la Victoire és un important atenuant a les represàlies que el seu treball de denúncia pugui comportar.
L’acte es desenvolupa gràcies al treball que l’ONGD manresana Inshuti està desenvolupant durant anys per aportar informació contrastada de la situació als Grans Llacs i el seu suport a xarxes internacionals per a la defensa dels Drets Humans. També es compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, ja que l’activitat s’organitza en el marc del Pla de Sensibilització i Educació en valors del Programa de Cooperació de l’Ajuntament de Manresa.
El cas de Victoire Ingabire
Després de 16 anys d'exili als Països Baixos, Victoire Ingabire, va tornar al seu país l’any 2010 amb la voluntat de presentar-se a unes eleccions suposadament democràtiques amb l’objectiu de construir un país basat en la reconciliació i el perdó després de patir un dels conflictes més sagnants del s. XX. Va ser escollida presidenta de les Forces Democràtiques Unificades (FDU-Inkingi), una coalició de partits de l'oposició de Rwanda.
Aquell mateix any, va ser arrestada després de setmanes d'assetjament policial, intimidació i linxament dels mitjans de comunicació, acusada d'ideologia del genocidi, negació del genocidi, i conspiració contra el règim. Càrrecs utilitzats habitualment per a silenciar qualsevol oposició en un país on la llibertat d'expressió està greument restringida.
Després d'un judici viciat, desaprovat entre d'altres per Amnistia Internacional, Human Rights Watch i la Fundació Jean Jaurès, va ser condemnada en primera instància a 8 anys de presó. En segona instància, la condemna va ser augmentada a 15 anys. No obstant això, el Tribunal Suprem havia invalidat algunes de les proves utilitzades per a condemnar-la en primera instància.
Posteriorment, Ingabire va fer una sol·licitud davant la Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles amb seu a Arusha, Tanzània.
Nominada al Premi Sàkharov el 2012, el destí d'aquesta mare, anomenada pels seus seguidors com la Aung San Suu Kyi de Rwanda s’ha d’interpel·lar. Diferents ONGD estan treballant per al seu alliberament i, mentre això no succeeixi, per a millorar les seves condicions carceràries, garantint, entre d'altres, un accés fàcil i gratuït a l'assistència lletrada i el seu reconeixement com a presonera política. Es fa èmfasi en la necessitat urgent de visites periòdiques dels observadors de la UE per avaluar la situació.
El cas de Victoire Ingabire és només la punta de l'iceberg. El divendres 4 de desembre de 2015, el diputat del partit, Bonifaci Twagirimana, va escapar per poc d'un intent de segrest. Gràcies a la ràpida reacció dels transeünts, va ser retingut i portat a una comissaria, on va passar 24 hores abans de ser posat en llibertat sense càrrecs, ja que l'intent de segrest havia estat frustrat.
Aquesta repressió de l'oposició s’ha vist agreujada arran d'un referèndum de revisió constitucional que permetrà al president en exercici romandre en el poder durant uns altres 17 anys almenys, en contra de la Constitució que limitava el seu període de govern a dos mandats.
En aquest ambient polític i de repressió ideològica, la Victoire escriu un llibre profundament humà, on s’entrellaça el desconcert, la impotència, la por amb un profund convenciment que val la pena lluitar per canviar tot allò que no dignifica l’ésser humà.
Lin Muyiere és un puntal cabdal en la defensa de la seva dona des del seu empresonament l’any 2010. Difon la situació, lluita per obtenir recursos per a la seva defensa i per posar en qüestió el sistema judicial ruandès i l’aparent democràcia del règim actual. Tota aquesta tasca la realitza des de l’ONGD CODAC, ONGD Pro-Justícia de la qual exerceix la presidència.
Jordi Palou-Loverdos, advocat de professió i especialista en resolució pacífica de conflictes, ha estat promotor del diàleg interruandès i del procés de reconciliació de la societat civil ruandesa. Coneix molt directament el context dels Grans Llacs i, durant molt anys, ha recollit el testimoni de molts ruandesos i ruandeses per posar llum a la veritat de les causes del conflicte a la zona i avançar així cap el perdó i la reconciliació. Ha acompanyat també les famílies dels cooperants assassinats a Ruanda en el tràmit de la querella que vol aclarir qui va moure els fils dels assassinats i demanar així les responsabilitats que pertoquin.
Homenatge als cooperants pels drets humans
Si bé l’origen d’aquest acte va ser el record de l’ assassinat de la cooperant Flors Sirera a Ruanda l’any 1997, la trobada anual sempre ha volgut estendre aquest homenatge al conjunt de cooperants i persones anònimes que han deixat la vida treballant per la defensa discreta i quotidiana pels drets humans.
Any a any, s’ha fet imprescindible tornar a l’actualitat la zona dels Grans Llacs i acostar a Manresa una realitat que continua sent crua i, en bona part, responsabilitat de la comunitat internacional. Als milions de persones mortes durant els darrers anys, hem de continuar sumant les persones que actualment perden la llibertat i la vida per defensar la justícia a Ruanda. No podem oblidar tampoc la situació de la Rep Democràtica del Congo, on milions de persones continuen patint la violència originada pels interessos econòmics i el desig de dominar les zones mineres riques en materials necessaris per produir les noves tecnologies.