El premi, convocat per Òmnium Bages i l’Ajuntament de Manresa, vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2014 i la tardor de 2015. El lliurament es va celebrar ahir la vespre, a l’Auditori de la Plana de l’Om, a Manresa. L’escriptor Joan Daniel Bezsonoff és una de les veus literàries més significatives de la Catalunya Nord.
L’obra Matar De Gaulle (Empúries, 2014), de Joan Daniel Bezsonoff, ha resultat guanyadora de la setzena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per desè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada. El premi l’organitzen Òmnium Bages i l’Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l’Associació Misteriosa Llum i l’Associació Memòria i Història de Manresa.
L’acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, va tenir lloc ahir al vespre a l’Auditori de la Plana de l’Om, i va comptar amb la presència de l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent; la regidora de Cultura, Anna Crespo, així com d'altres autoritats de la ciutat.
El lliurament del guardó va estat precedit per l’espectacle “Lliures de tanques i filferrats”, dirigit per Ada Andrés i produït pel Servei Educatiu Kursaal, que uneix les veus de l’escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella, que va passar quatre anys i mig al camp d’extermini de Mauthausen, i el compositor txec Hans Krassa, assassinat a Auschwitz.
Acte seguit es va fer públic el veredicte del jurat format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, que ha decidit, per unanimitat, atorgar el premi a l’obra Matar De Gaulle, de Joan Daniel Bezsonoff. L’escriptor rossellonès, que viu al petit poble de Nils, a prop de Perpinyà, es va endur el guardó que consisteix en una escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les tres finalistes d’enguany on, a més de la guanyadora, hi havia L’Àguila negra, de Joan Carreras, i Sense nostàlgia, de Feliu Formosa.
EL GUANYADOR
Joan Daniel Bezsonoff i Montalat (Perpinyà, 1963) és un dels escriptors nord-catalans més prolífics i remarcables. Actualment, exerceix com a professor de llengua i literatura en un institut de la capital rossellonesa. Col·labora regularment al setmanari El Temps i a la Revista de Girona. Entre les seves novel·les, sovint ambientades entre Algèria, la Catalunya Nord o els escenaris de les dues guerres mundials, destaquen La guerra dels Cornuts (2004), Les amnèsies de Déu (2005), Els taxistes del tsar (2007) i, naturalment, Matar De Gaulle (2014). Ha conreat la reflexió autobiogràfica, en obres com Una educació francesa (2009) o Un país de butxaca (2010). També és autor de la Guia sentimental de Perpinyà (2015) i d’un destacable Diccionari occità provençal – català (2015).
MATAR DE GAULLE
Aquesta novel·la reconstrueix, amb un molt bon pols narratiu, l’origen, el rerefons social i els preparatius de l’atemptat fallit que un grup d’activistes va intentar perpetrar contra el general Charles De Gaulle el 1962. Bezsonoff fa un retrat, físic i sociològic, de l’Algèria francesa dels últims temps a partir, sobretot, de la família del comandant Vidal, un militar d’origen català. Parla del drama dels pied-noirs i, concretament, dels nord-catalans. Repassa la lluita terrorista dels dos bàndols i, sempre amb una bona dosi d’ironia, ens acosta a uns personatges que, sovint, pateixen la condició de ser uns desarrelats. Bezsonoff demostra, a banda d’un amor incondicional per la filologia (que aquí es fa palès en les referències a l’occità o a l’afrikaans), una gran capacitat per construir personatges memorables, excèntrics i entranyables, amb unes poques pinzellades narratives.
HISTÒRIA DEL PREMI
L’any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s’adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.
Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat integrat per escriptors i personalitats de la cultura i la literatura catalanes tria l’obra guanyadora.
El guanyador rep un guardó emblemàtic en forma d’escultura, obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms.
Palmarès
Primera etapa (obra inèdita):
2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà, Columna.
2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel, Columna.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell, Columna.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames. Columna
Segona etapa (obra publicada):
2007: Antoni Pladevall, per Terres de lloguer, Columna
2008: Joan Garrabou, per Confessió general, Proa
2009: Jordi Coca, per La noia del ball, Proa
2010: Sílvia Alcántara, per Olor de colònia, 1984
2011: Jordi Puntí, per Maletes perdudes, Empúries
2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels, L’Albí
2013: Rafael Nadal, Quan érem feliços, Destino
2014: Monika Zgustova, La nit de Vàlia, Proa
2015: Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs, Proa
2016: Joan Daniel Bezsonoff, Matar De Gaulle, Empúries
NOTA BIOGRÀFICA DE JOAQUIM AMAT-PINIELLA
Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i fou un dels principals escriptors catalans de la postguerra, mèrit que es deu sobretot a la impressionant novel·la K.L. Reich, colpidor testimoni, en la línia de la novel·la objectiva nord-americana, del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniella va participar activament en la vida política i cultural del Bages. Col·laborador del diari El Dia, publicà un llibre de retrats, Ombres al calidoscopi (1933), on ja es manifestava el seu talent. Lluità en el bàndol republicà i l’any 1939, com tants altres vençuts, hagué d’exiliar-se. Inicià aleshores un llarg periple que el portà, el 1941, al camp d’extermini autríac de Mauthausen, on va restar quatre anys, fins que fou alliberat per les forces aliades. Instal·lat a Andorra, va escriure K.L. Reich, que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (en castellà, i l’any següent en català). Llevat d’El casino dels senyors (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel·lística d’Amat-Piniella –Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959), La ribera deserta (1966)— està poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s’inspiren en l’experència viscuda per l’autor. Durant la seva estada al camp, va escriure també una sèrie de poemes que van ser recollits i publicats, l’any 1999, amb el títol de Les llunyanies. Els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, escèptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s’havia format, s’anà sumint cada vegada més en ell mateix fins a desaparèixer de la vida pública. Va morir a Barcelona el 1974.
A causa de la celebració, el 2013, del centenari del naixement d’Amat-Piniella, es van reeditar diverses obres de l’autor, i se’n van publicar algunes d’inèdites, com el recull de relats Retaule en gris i la novel·la La clau de volta.