Aquesta iniciativa es fa conjuntament amb el Serveis Territorials de Cultura de la Catalunya Central amb motiu de la festa de Sant Jordi. A Manresa s'exposa un microconte inèdit de l’escriptor Antoni Pladevall Arumí.
Els Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central i l'Ajuntament de Manresa tornen a impulsar una iniciativa literària conjunta per enriquir la diada de Sant Jordi. Amb aquest objectiu des d’ahir i fins el 28 d’abril s’ha penjat de la façana de la Biblioteca del Casino un microconte inèdit de l’escriptor Antoni Pladevall Arumí, en una pancarta cedida pels Serveis Territorials a la Catalunya Central.
La diada de Sant Jordi és una de les festes més assenyalades de Catalunya. Els protagonistes són els llibres, les roses i les senyeres que ocupen els carrers i les places d’arreu del país. És una festa molt esperada i participativa que es gaudeix i es viu al carrer. En definitiva, és una diada festiva símbol de la cultura catalana.
En aquest marc, el Departament de Cultura exposa dos microcontes inèdits a Vic i a Manresa amb l’objectiu de contribuir a la creació literària d’aquest gènere i aprofitar per retre un homenatge a les figures de Pere Calders, autor que va excel·lir en aquest gènere, i a la poesia urbana de Joan Brossa, que va fer arribar la poesia al carrer.
Amb aquesta acció es pretén sorprendre al lector, jugar amb l’ambigüitat i deixar que cadascú interpreti de manera lliure el conte. En aquest sentit, es podrà gaudir d’una lectura breu però alhora intensa.
L’escriptor Antoni Pladevall
A Manresa, hi ha exposat un microconte de l’escriptor Antoni Pladevall i Arumí. L’obra, va estar exposada l’any passat a la seu dels Serveis Territorials a la Catalunya Central del Departament de Cultura, a Vic.
Antoni Pladevall Arumí (Taradell, 1961) és escriptor i professor de català. Doctor en filologia clàssica i professor de llatí i grec, es va presentar com a escriptor amb el poemari Les noies de l'hoste, inclòs en el llibre col·lectiu 6 poetes 83 (Premi Amadeu Oller 1983). La poesia, la narrativa, la crítica literària i la historiografia cultural són els àmbits de la seva dedicació a l'escriptura i la investigació.
Ha publicat ressenyes i articles de tema literari a Revista de Catalunya, Reduccions, Els Marges i Serra d'Or, i estudis de tema historiogràfic a Llengua & Literatura, Anuari Verdaguer i, sobretot, Ausa, la revista del Patronat d'Estudis Osonencs de la qual fou director entre 1990 i 1994.
És autor, entre altres, del dietari La mentida original (2000), i de novel·les, com per exemple La lliça bruta (Galerada, 2001), Massey Ferguson 35 (2003), La papallona negra (Columna, 2009), Tot és possible (Columna, 2011). Ara bé, l'èxit de crítica i públic li va arribar amb la novel·la Terres de lloguer (Columna, 2006) premi Pin i Soler de Tarragona 2005 i del premi Joaquim Amat-Piniella 2007. Fou guanyador del premi Carlemany de novel•la del 2008 amb La papallona negra.
Text del microconte d’ Antoni Pladevall Arumí
“El tractorista es presenta a l’era del mas amb el Massey Ferguson molt accelerat i espanta els ànecs que jeien a l’ombra de la figuera borda. La iaia s’aixeca del llit molt enrabiada, obre de bat a bat la finestra de la cambra i llança una espardenya contra el visitant inoportú que li acaba d’esguerrar la migdiada. Ell s’hi torna de seguida oferint-li una rosa embolicada amb un somriure”.
Un microconte de Joan Pinyol, a Vic
A Vic, s’exposarà un microconte inèdit de l’escriptor Joan Pinyol. El text restarà penjat durant la diada de Sant Jordi de la façana de la seu del Departament de Cultura a les comarques centrals (Plaça Major, 37).
Joan Pinyol Colom (Capellades, 1966) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’Ensenyament Secundari i escriptor. Fins avui ha publicat setze llibres, entre altres, Avinguda Capri (Columna, 1999 –finalista del IV Premi Pere Calders de Literatura Catalana- ), Ningú ve fet a mida (Res Publica, 2001 –finalista del IX Premi Ciutat d'Eivissa de Narrativa–), Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna (Setimig, 2001 –I Premi Vila d'Almassora de Narrativa–), Stòitxkov i Sofia (Brosquil, 2003 -Premi Ciutat de Vila-real de Narrativa-), Dorotea i la joia gegantina (Brosquil, 2005), Micromèxics (Brosquil, 2007 -Premi de Narrativa Vila de Puçol-), Pilota de Set, (Proa, 2008 - XLIII Premi Recull de Narrativa-), Fi de curs a Bucarest (Baula, 2008), Glops (Petropolis, 2009),Planeta Lluç (Aire, 2012), Perquè som poble (Llangardaix, 2013), Ningú no mor(Onada, 2013) i Aventures i pintures. Josep Costa Solé -1913-2003- (Ajuntament de Capellades, 2014).
També és autor de diferents dossiers didàctics a partir d’obres d’altres autors, comK.L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella i Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders i col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació escrits, radiofònics i audiovisuals.
L’escriptor Joan Pinyol reconeix que la passió pels microcontes –que l’ha portat a publicar-ne fins al moment tres reculls i a dur a terme diverses iniciatives al voltant del gènere, a més de múltiples xerrades i tallers arreu del territori- li ve de la passió per l’obra de Pere Calders, el veritable estímul de la seva activitat literària després dels deu anys en què va tenir la sort de compartir-hi una relació epistolar.
Tanmateix, es mostra agraït que des dels Serveis Territorials de la Catalunya Central del Departament de Cultura se li hagi confiat l’elaboració d’un microconte dins la celebració de Sant Jordi pel que té de difusió d’un gènere narratiu que mica a mica va guanyant el seu terreny entre la població i que només té de menor la seva extensió. Com deia Heinrich Heine després d’escriure un microconte No he estat més breu perquè no he tingut temps.