Amb el nom “Persones refugiades, un repte sense resposta”, l’Ajuntament de Manresa, el Consell Municipal de Solidaritat i altres entitats de la ciutat organitzen diversos actes per donar a conèixer el drama humanitari de les persones que fugen de la guerra.
L’Ajuntament de Manresa, conjuntament amb les entitats que formen el Consell Municipal de Solidaritat, així com amb el suport d’altres iniciatives engeguen un cicle d’activitats per sensibilitzar sobre l’agreujament del drama de les persones refugiades i per donar-les suport.
Els detalls de la programació han estat presentats aquest migdia per la regidora d’Acció Social i Cooperació de l’Ajuntament de Manresa, Àngels Santolària; i la tècnica municipal del Programa de Cooperació, Rosa de Paz.
Aquest cicle, anomenat ”Persones refugiades, un repte sense resposta”, té l’objectiu de donar una resposta adequada i millorar les condicions actuals a les persones que estan en ruta, però també d’informar sobre les causes dels conflictes a l’Orient Mitjà, reflexionar sobre el paper de les institucions i les societats del nord, així com obrir possibilitats a la ciutadania per poder fer aportacions positives a la situació actual.
Exposició de fotografies i documental sobre la guerra Síria
Entre les iniciatives que s’impulsen hi haurà l’exposició Síria, la paraula de l’exili, una mostra que posa rostre a aquesta crisi humanitària. Les fotografies del tarragoní David González han recollit sobre el terreny les pors i les esperances de les persones refugiades que el fotògraf va conèixer a la frontera entre Síria i Jordània. L’exposició és el testimoni de persones concretes que simbolitza la situació de milions de persones al món.
L’exposició Síria, la paraula de l’exili deixa palès una crisi humanitària sense precedents, desencadenada per una guerra que ha obligat més d’onze milions de sirians a fugir de casa seva. Darrere de les xifres, les fotografies afronten un futur incert. Persones comla Nafla, una jove de 21 anys que viu l’inici de la guerra a la seva ciutat, Homs, i comença un relat que guia els visitants de l’exposició i reflecteix la por, la violència, el desplaçament, la fugida i, finalment, l’exili dels seus protagonistes. Un testimoni valuós que s’uneix a les veus d’altres persones refugiades, petites històries de somnis senzills que ens proposen una mirada sobre la situació de tot un poble.
L’exposició es podrà veure a la sala de la Plana de l’Om del 27 d’abril al 15 de maig i comptarà amb un acte especial per a la seva inauguració: el cinefòrum del documental Syrya Self-Portrait. Aquest acte és fruit de la col·laboració ambla Federació de Catalana de Cineclubs i, en concret, amb CineClub Manresa.
La pel·lícula del director Ossama Mohammed i Wiam Siam Berdixam reflecteix el resultat del conflicte als mateixos carrers de Síria, el dia a dia de Síria malgrat les bombes, amb persones tan entranyables com reals. La pel·lícula està realitzada a través de les imatges filmades amb mòbils, imatges de “youtuberos” que filmen al mateix temps que lluiten per sobreviure. Una pel·lícula a dues veus, entre un director exiliat a França i una jove cineasta kurda que viu a Homs , immersa en el desastre de la guerra. Ambdós, treballant plegats, per acostar al món el dolor i la tragèdia de Síria. Al final de la pel·lícula comptarem amb un debat a càrrec de Sodepau i amb testimonis que coneixen de primera mà la situació de les persones refugiades.
A proposta dela Federació Catalanade Cineclubs, hi haurà una entrada mínima amb un cost de 5€ que s’aportarà íntegrament als projectes de Metges sense fronteres i ACNUR.
Dues activitats més complementàries a l’exposició
El cicle de sensibilització també inclou dues activitats que es complementaran amb l’exposició. En primer lloc, es farà una sessió adreçada als Instituts d’Educació Secundària de la ciutat que comptarà amb el testimoni de la jove afganesa Nadia Ghulam.
Els nois i noies podran conèixer directament una persona que ha patit les conseqüències de la guerra i de la manca de llibertat de pensament i podran intercanviar opinions i vivències. La Nadiava néixer a Kabul, l’Afganistan, l’any 1985. Quan tenia 8 anys, durant la guerra civil, va caure una bomba a casa seva, cosa que li va provocar ferides molt greus. “Les ferides de la guerra són de molts tipus i molt duradores”, com ella mateixa explica tant a les activitats de sensibilització com als diferents llibres que ha escrit.
Tot i que l’activitat s’adreça a IES, és oberta a qualsevol persona interessada.
El dimecres 4 de maig a les 20 h, també s’ha organitzat una taula rodona, titulada “Deixar-ho tot i fugir. La resposta Internacional”, que anirà a càrrec de Miquel Pajares, president dela Comissió Catalana d’ajuda al Refugiat, i de Victòria Planas, tècnica d’Ajuda humanitària del Fons Català de Cooperació.
A banda de les activitats concretes, l’Ajuntament ha editat una postal divulgativa amb el números de compte d’entitats que estan treballant actualment al terreny i amb web informatives.
Tots els actes s’organitzen amb el suport de la Diputació de Barcelona i són fruit del treball en xarxa amb les ONGD de la ciutat. Actualment, s’estan preparant més activitats en el marc d’un grup de treball específicament creat per sensibilitzar respecte al tema de les persones refugiades.