El projecte de Parc Tecnològic té la seva gènesi el 2002 i va començar a fer-se realitat a partir del 2005. En aquell moment es va projectar un equipament de referència, amb la voluntat d’atraure empreses altament especialitzades i activitat de R+D+I. L’esclat de la crisi va provocar que el Parc no tingués la demanda esperada i, davant d’això, s’ha fet un exercici de pragmatisme i flexibilitat i s’han hagut de fer canvis d’usos. El govern municipal ha explicat avui dos aspectes relacionats amb aquest tema: la revocació de subvencions per a la construcció de l’edifici Impuls, i el canvi d’usos aprovat al ple de febrer de 2015 i que ha motivat unes manifestacions de l’Ajuntament de Sant Fruitós.
L’equip de govern de l’Ajuntament de Manresa ha donat resposta, avui a dues qüestions vinculades amb el Parc Central, Parc Tecnològic de la Catalunya central. En primer lloc, la revocació de subvencions per a l’Edifici Impuls. I en segon, ha fet unes consideracions en relació a la modificació d’usos que va ser aprovada pel Ple Municipal.
El portaveu del govern municipal, Antoni Llobet, ha explicat que els canvis realitzats al Parc Tecnològic dela Catalunya Central va ser una resposta “transparent i consensuada” amb tots els agents polítics i econòmics per donar “una sortida realista i viable a un canvi radical de la realitat econòmica els darrers anys”.
Llobet ha detallat tota la cronologia del projecte del Parc Tecnològic, que té la seva gènesi el 2002, “en una situació absolutament diferent a l’actual. Fa 14 anys el projecte tenia la voluntat de construir un parc tecnològic de referència al país, amb uns requisits molt estrictes”. Per al portaveu del govern, davant el canvi de realitat econòmica i la seva durada en el temps, tots els agents implicats van acordar que “sense trair l’esperit de fons de crear un Parc Tecnològic, calia adaptar-lo a les necessitats reals, després d’una crisi duríssima i d’acord amb la situació econòmica actual”.
Subvencions Edifici Impuls
En la roda de premsa, el regidor d'Hisenda i Organització, Josep Maria Sala, ha informat amb detall de les subvencions atorgades per a les diverses fases de construcció de l’edifici Impuls, que són les següents:
-FEOSL (govern central): 1.674.961,13 (diners cobrats)
-1a convocatòria fons FEDER
-Subvenció Diputació: 405.000 euros (dels quals s’han justificat 376.000)
-Subvenció FEDER: 810.000 euros (dels quals s’han justificat 752.000)
-2a convocatòria FEDER
-Subvenció Diputació: 375.000 (dels quals s’han justificat 125.308,16)
-Subvenció FEDER: 750.000 (dels quals s’han justificat 250.616,32)
Segons les memòries inicials, l’Espai Motor (posteriorment anomenat Edifici Impuls) tenia com a missió convertir-se en una instal·lació de referència en la captació i promoció de nous projectes innovadors, tant en l’àmbit dels serveis com amb especial incidència en el sector industrial-productiu. L’objectiu central era ser una de les peces clau per a convertir aquesta infraestructura en una plataforma d’innovació i transferència de coneixements i tecnologies, especialitzada en promoure, acollir i acompanyar les iniciatives empresarials i innovadores de base tecnològica.
La capacitat motora d’aquest edifici es basava en aconseguir que aquest espai es convertís en:
-Espai per a noves idees
-Espai per a la transferència del coneixement
-Espai per a emprenedors
-Espai per a projectes innovadors
-Espai networking del sector
La crisi va fer impossible fer realitat aquests usos per al Parc. Per aquest motiu, tal com explica Antoni Llobet, “el nostre objectiu ha estat sempre aplicar el pragmatisme i evitar que l’edifici Impuls i el CTM estiguessin buits”. Així doncs, el 2013 es van arrendar diversos espais de l’Edifici Impuls a tres empreses. Una instal·lació que, segons va determinar l’Informe de Verificació Sobre el Terreny, “no dóna compliment a l’objecte i finalitat del projecte”.
Per aquest motiu, s’han revocat les subvencions de la primera convocatòria del FONS FEDER. En tots dos casos, l’Ajuntament ha presentat els recursos corresponents. En el cas de la de 801.000 (en realitat, 752.000, que són els diners que s’han justificat) hi ha presentat i pendent de resoldre’s un contenciós administratiu. Per a la subvenció de 405.000 (376.000 justificats), actualment hi ha obert el termini per presentar el mateix recurs contenciós administratiu.
Antoni Llobet ha insistit que, en aquesta qüestió, el que s’ha intentat és que l’edifici no estigués buit, amb el conseqüent deteriorament que hauria comportat, sinó fer un exercici de pragmatisme i llogar els espais a les empreses interessades, tenint en compte que:
-Totes elles tenen una tipologia innovadora i utilitzen i milloren processos a partir de les noves tecnologies.
-Són un element dinamitzador del Parc Tecnològic.
-Fomenten el creixement econòmic i la creació d’ocupació a la comarca, objectiu prioritari en qualsevol projecte de promoció econòmica.
-Ha estat l'única forma possible de donar vida a l’edifici i ajudar al seu manteniment econòmic.
-Amb la seva activitat s’evita el risc de tenir un edifici buit amb el conseqüent abandó i deteriorament de les instal·lacions.
-El caràcter temporal dels arrendaments (contractes de 5 anys) no exclou altres ocupants en un futur pròxim.
Pel que fa al comentaris sobre la informació facilitada per aquest tema, el portaveu del govern ha admès que, “tot i que es fa difícil donar a conèixer tots els elements quan un afer està immers en una fase de recursos i contenciosos, com és el cas que ens ocupa, s’hauria d’haver sabut trobar el moment per facilitar informacions”. Tot i així, ha volgut deixar clar que aquesta qüestió sobre la informació facilitada no va vinculada en cap cas al tema de fons, el fet que perillin les subvencions, i hi ha afegit que, en aquest cas, “l’autocrítica ha de ser col·lectiva, perquè parlem d’un tema que s’ha treballat de forma consensuada al llarg de tot el procés”.
Consideracions sobre el canvi d’usos del Parc Tecnològic
En la mateixa roda de premsa, el regidor de Planejament i Projectes Urbans, Marc Aloy, s’ha referit a la modificació dels paràmetres reguladors dels Usos del Parc Tecnològic, que es va aprovar el febrer passat a l’Ajuntament de Manresa i que ha motivat unes declaracions recents de l’Ajuntament de Sant Fruitós.
Aloy ha recordat que el 23 de setembre de 2014, el Ple del Consorci del Parc Central va acordar sol·licitar a l’Ajuntament de Manresa i a la Junta de Compensació del Pla parcial del Parc Tecnològic de la Catalunya Central la iniciació dels procediments per a la modificació puntual del Pla general i de les figures de planejament derivat i de gestió urbanística per flexibilitzar la implantació d’activitats en aquest àmbit.
Aquesta modificació demanava una redefinició dels usos admesos en aquest àmbit, per tal que es poguessin equiparar amb els altres parcs tecnològics existents a Catalunya; la modificació consistia en la flexibilització de l’obligació de destinar la major part de la superfície a R+D+I, de manera que es permetés destinar a processos de producció complet, és a dir, investigació i producció. A la vegada que demanava que es permetés acollir usos complementaris.
Aquesta modificació implicava, com a pas previ, la modificació del conveni signat el 13 de juny de 2005 entre l’ajuntament de Manresa i la societat publicoprivada Projectes Territorials del Bages (PTB) i es justificava pel fet que l’actual regulació no havia propiciat la implantació d’empreses d’alt valor afegit, entre d’altres motius perquè les empreses que incorporen la recerca en el seu procés productiu no destinen la major part de la superfície a aquesta activitat. La modificació del conveni, per tant, pretenia establir el marc general per flexibilitzar els requisits d’implantació per tal d’equiparar-los als altres parcs tecnològics, tant catalans com de fora del país; poder ser competitius i no jugar amb inferioritat de condicions respecte a altres parcs tecnològics.
En aquell conveni signat el 13 de juny de2005, apart de preveure el naixement del Parc Tecnològic de la comarca del Bages, es va obtenir la cessió gratuïta de19 Hasituats al Serrat del Guix, per destinar-los a gran parc.
Modificació del conveni
La modificació del Conveni urbanístic pel desenvolupament del Parc Tecnològic de la Catalunya Central Parc Central va ser aprovat pel ple de l’ajuntament de Manresa el 19 de febrer de 2015.
La modificació mantenia íntegrament els objectius del 2005 és a dir, obtenir un parc adreçat a la implantació d’activitats amb necessitats dins del camp de la recerca, el desenvolupament i la innovació amb l’objectiu de dotar les empreses del marc adequat que els permeti desenvolupar al màxim les seves potencialitats, estimulant i gestionant el flux de coneixement i tecnologia entre universitats, institucions de recerca, empresa i mercats; impulsant la creació i creixement d’empreses innovadores mitjançant mecanismes d’incubació i generació centrífuga i proporcionant altres serveis de valor afegit.
La modificació conserva l’esperit i els objectius d’aquest, atès que les empreses aptes per implantar-se al Parc Tecnològic continuen sent, per una banda, aquelles empreses que la seva principal activitat és la investigació i el desenvolupament de noves tecnologies (R+D+I) i, per l’altra, aquelles empreses, de qualsevol sector econòmic, que presentin un perfil eminentment innovador i qualificat, és a dir, que compleixin els requisits següents:
-Inverteixen, en el desenvolupament de la pròpia activitat, un percentatge rellevant de recursos vinculats a l’R+D+I.
-Generen un alt valor afegit
-Fan us de mà d’obra qualificada
-Treballen amb producte propi diferenciat.
El nou conveni, per tant, proposa modificar l’obligatorietat de destinar la major part de la superfície a R+D+I per empreses que destinen un percentatge rellevant d’inversió a la recerca, al desenvolupament de nous productes, a la innovació i al disseny aplicat. A més a més, i amb la finalitat de possibilitar-hi la localització d’altres usos complementaris al conjunt del Parc que aportin valor afegit i contribueixin a la creació d’un entorn adequat i de qualitat, es preveu que, en un percentatge màxim del 25% del sostre total del Parc Tecnològic, puguin destinar-se a altres usos com l’hoteler, el de restauració, l’educatiu, el cultural i associatiu o l’esportiu. Uns usos que es creuen necessaris per al bon desenvolupament de l’activitat de les activitats implantades al parc.
Tanmateix el conveni estableix uns òrgans de gestió i control pel desenvolupament del parc consistents en una Comissió Assessora integrada per un màxim de 15 persones de reconeguda solvència tècnica i professional en l’àmbit de les noves tecnologies o R+D+I, representats de les administracions local i autonòmica, del Centre Tecnològic de Manresa, de la UPC, de la patronal, dels sindicats i dels col·legis professionals d’arquitectes i enginyers.
Aquesta comissió té en els seus objectius:
-Informar de forma preceptiva sobre la idoneïtat dels projectes empresarials per implantar-se al parc, Informar sobre les propostes arquitectòniques per assegurar el compliment de les directrius fixades en el planejament i garantir la seva integració a l’entorn.
-Proposar l’actualització de la relació d’activitats permès compatibles i els paràmetres de valoració.
-Interpretar en casos de dubte o imprecisió, si una activitat s’ajusta als objectius del Parc Tecnològic i actuar, si escau, de comitè de selecció.
-La comissió, a més, podrà emetre informes previs a la llicència per validar la compatibilitat de les empreses amb els criteris establers per a l’admissibilitat d’empreses al Parc Tecnològic.
Tots aquestes modificacions de l'Annex 1 del Conveni, requereixen de la modificació puntual del Pla general, de la modificació puntual del Pla parcial i de la modificació de la reparcel·lació urbanística.
Consideracions finals
Un cop explicats aquests antecedents l’Ajuntament de Manresa fa les següents consideracions:
1-El conveni sobre la modificació dels paràmetres reguladors dels usos del Parc Tecnològic es va fer a petició Consorci del Parc Central i Projectes Territorials del Bages SA, empresa mixta propietària majoritària dels terrenys i participada, entre d’altres administracions, per l’Ajuntament de Sant Fruitós.
2-La modificació de l’Annex 1 de l’addenda del Conveni urbanístic pel desenvolupament del Parc Tecnològic de la Catalunya Central va ser aprovada pel ple de l’ajuntament de Manresa el 19 de febrer de 2015 amb 21 vots a favor (CiU, ERC, PSC, PP i PxC) i 2 en contra (CUP), després d’haver estar debatuda pels membres del Pacte de Ciutat el 2 de febrer de 2015 i d’haver incorporat esmenes dels grups municipals de l’Ajuntament de Manresa.
3-D’aquest conveni se’n va donar audiència per termini d’un mes a tots els agents implicats: a la Junta de Compensació del Pla parcial de la delimitació Parc Tecnològic del Bages, al Consorci del Parc Central, al Consorci de l’Agulla i a Projectes Territorials del Bages SA d’acord amb el què disposa l’article 8 del Text refós de la Llei d’Urbanisme.
Cal recordar que l’Ajuntament de Sant Fruitós participa de l’empresa Projectes Territorials del Bages SA i que l’alcalde de Sant Fruitós ja era, en aquells moments, el president del Consorci de l’Agulla. Per tant, va rebre aquesta informació.
4- Precisament, l’alcalde de Sant Fruitós, com a President del Consorci l’Agulla va formular una al·legació a la modificació del conveni, sense un debat previ en el plenari d’aquest ens, en la qual es posava de manifest la possible duplicitat que podrien tenir els nous usos que contempla el modificat de l’Addenda a l’àmbit del Parc Tecnològic del Bages, en relació als que es preveuen en els treballs per la redacció del planejament de l’àmbit d’aquell Consorci.
5- L’al·legació va ser examinada i es va respondre de forma explicativa en el sentit que la modificació d’aquella addenda no suposa incompatibilitat o duplicitat dels usos que es volen introduir en l’àmbit del Parc Tecnològic del Bages, respecte dels que estan en estudi en els treballs de planejament de l’àmbit del Consorci l’Agulla, entre d’altres motius, perquè els treballs d’aquest darrer àmbit es fan amb absoluta coordinació entre ambdós Ajuntaments.
Val a dir que les consideracions del Consorci l’Agulla han estat incorporades a l’expedient per a la modificació del planejament, i així s’ha comunicat al Consorci l’Agulla, a través del seu representant, Sr. Batanés, en escrit del passat 12 d’abril, rebut el dia 19 següent.
6- El conveni modificat només és una declaració d’intencions sobre la flexibilització dels usos. En cap cas és un document urbanístic. Per tant, per tal de materialitzar els paràmetres que s’hi reflecteixen cal una modificació puntual del Pla General de Manresa i la corresponent modificació del Pla Parcial.
7- Les modificació del Pla General i el pla parcial han de ser aprovades per l’Ajuntament de Manresa però la modificació del Pla parcial també ha de ser aprovada pel Consorci de l’Agulla. Cap d’aquestes dues tramitacions s’ha iniciat, motiu pel qual, aquestes modificacions no han estat debatudes en el marc del Consorci de l’Agulla. Ho seran tan bon punt se n’iniciï la tramitació.
8- Com que no hi ha els documents urbanístics aprovats, el Parc Central manté els usos inicials que no preveuen la possibilitat de de construir un hotel. Això només passarà si s’aproven els documents urbanístics abans esmentats.
9- La flexibilització dels usos que es proposa va en la direcció d'equiparar-los als dels altres parcs tecnològics, tant catalans com de fora del país, per tal de poder ser competitius i no jugar en inferioritat de condicions respecte a altres parcs tecnològics. En cap cas s'està plantejant transformar el parc tecnològic en un polígon industrial que faci la competència a altres polígons de la comarca. El conveni deixa molt clar que qualsevol empresa que s’hi vulgui instal·lar ha de tenir com a principal activitat la investigació i el desenvolupament de noves tecnologies i han de presentar un perfil innovador i qualificat. Aquestes empreses han de destinar un percentatge rellevant a la inversió en R+D+I. A més, s’estableixen uns òrgans de gestió i control per a la implantació de noves empreses molt rigorosos. Per tant ni es desvirtua el model del Parc Central ni molt menys s’equipara als usos d’un polígon industrial tal i com vol fer creure l’alcalde Batanés.
10-Aquesta modificació del conveni es va aprovar en el mes de febrer de 2015, per tant, molt abans que es conegués el projecte del Portal de l’Agulla. A més, a l’informe presentat per l’ajuntament de Manresa al projecte del Portal de l’Agulla s’hi exposaven alternatives per a la implantació de l’hotel, també en el mateix terme municipal de Sant Fruitós. Per tant està completament fora de lloc dir que Manresa vol prendre un hotel a Sant Fruitós.
11-Aquest conveni proposa una modificació d'usos en un pla parcial aprovat, per tant, en un sòl urbà. En cap cas en un sòl no urbanitzable per tant, tampoc és equiparable al cas del Portal de l'Agulla, un projectes que es proposa en sòl no urbanitzable, que mai va ser explicat en el marc del Consorci de l’Agulla i que l’avanç de la modificació del pla general va ser aprovat com a dictamen sobrevingut en el ple de l’ajuntament de Sant Fruitós.