El Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa ha acollit avui l’acte institucional de commemoració del 60è aniversari de CineClub Manresa. Un acte en què hi ha hagut lloc per al record i la nostàlgia, però també una mirada al futur i en què s’ha posat de relleu la voluntat de l’entitat de continuar oferint un estil de cinema que aporta una visió alternativa a la del cinema de les sales comercials. L’acte ha inclòs una interessant conferència d’Esteve Riambau, director de la Filmoteca de Catalunya, sobre passat i futur de la cultura cinematogràfica.
L’acte de commemoració dels 60 anys de CineClub Manresa ha omplert de cinèfils i d’amics i col·laboradors d’aquesta entitat el Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa, aquest vespre. Excepcionalment en un acte d’aquestes característiques, la celebració s’ha iniciat amb una projecció, concretament del curtmetratge “Tots parlen del final”, del manresà Enric Roca, un particular homenatge a la Sala Ciutat de Manresa, que durant molts anys va acollir les sessions de CineClub.
Posteriorment, en nom de CineClub Manresa, David Torras ha remarcat el fet que l’entitat manresana és probablement el Cineclub més antic del país que sempre ha estat en actiu, amb projeccions continuades, i ha assegurat que l’entitat continua defensant un tipus de cinema que aporta visions alternatives al cinema comercial. Torras ha explicat alguns dels actes que encara queden de l’aniversari, com la col·locació al Teatre Conservatori del projector, restaurat, de la Sala Ciutat i la cessió de documentació a l’Arxiu. També ha recordat que, segons Miquel Porter Moix, el Conservatori “és el segon espai de Catalunya on es va projectar cinema”.
El gruix de l’acte ha estat la conferència d’Esteve Riambau, reconegut historiador, crític i realitzador cinematogràfic, professor de la UAB i actualment director de la Filmoteca de Catalunya. Riambau, que ha recordat que ell és nascut el mateix any que Cineclub Manresa, el 1955, any també de l’estrena de films com “Rebelde sin causa”, ha fet un ràpid però interessant repàs de la trajectòria dels primers cineclubs, nascuts a l’entorn dels anys 20 a Europa, i de les primeres filmoteques, creades per preservar el patrimoni cinematogràfic. S’ha referit també a l’època dels 60 i 70, quan el cinema va deixar de ser considerat una art menor i “va assolir la majoria d’edat cultural”, amb cineastes de la talla de Fellini, Bergman, Godard o Buñuel, i ha recordat que a Catalunya es va viure un moviment dinamitzador i una intensa activitat “cineclubística”, especialment durant la transició, en què als cineclubs eren “espais de llibertat” on es debatia també de política i de molts altres temes.
De cara al futur, Riambau ha considerat que el cinema (per a ell, “una indústria que ocasionalment produeix obres d’art”) continuarà existint, però amb grans transformacions, provocades fonamentalment per la revolució digital, que fa possible “crear noves realitats”. Segons ell, en l’època del naixement del cinema, l’aposta d’Edison pel kinetoscopi, un aparell de visió individual de projeccions, va perdre la partida davant l’aposta dels germans Lumière per la visió compartida en sales, però ara “tornem a Edison, al consum individual. El kinetoscopi són ara els Iphones o les pantalles domèstiques”. En aquest panorama, segons ell, el cinema “té llarga vida”, però amb dos pols que aniran aprofundint les seves diferències: d’una banda, els grans èxits comercials, que no són més que marques (James Bond, Harry Potter, El Senyor dels anells...) amb potents campanyes de màrqueting; i d’altra banda, un cinema més modest, d’autor, que té el seu públic i que perviurà en entitats com els cineclubs.
Riambau considera que actualment també es fa cinema extraordinari, a càrrec de joves creadors, i que aquest cinema “pot conviure amb les superproduccions perquè també té el seu espai“. El director de la Filmoteca creu que no deixa de ser una “tragèdia cultural” que, superada la Dictadura política, hi hagi avui “la dictadura de monopoli del pensament, que en el 70% de les pantalles projectin un nombre reduït de pel·lícules comercials, cosa que crea un pensament únic contra el qual cal lluitar”.
Riambau ha felicitat Cineclub Manresa, a qui ha augurat també una llarga vida, i ha remarcat la necessitat d’un nou projector digital, que ha aprofitat per reivindicar.
Al seu torn, l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha recollit el guant i ha afirmat que l’assoliment del projector és “un repte que tenim present i que esperem poder fer realitat”.
L’alcalde ha afirmat que aquest acte “és un reconeixement important i merescut del 60è aniversari”, i ha esmentat també la cessió a l’arxiu municipal de documentació històrica de l’entitat, cosa que té una gran significació.
L’alcalde ha recordat que fa sis dècades Cine Club Manresa va iniciar el seu camí com una alternativa a les sales de cinema comercials i projectant pel·lícules en versió original, amb la voluntat de posar en valor la dimensió artística i intel·lectual del cinema i ha volgut agrair i recordar la feina “d’un munt de persones que al llarg de seixanta anys han treballat per donar i extreure un altre dimensió de qualitat i compromís al setè art, per apostar pel cinema com un fet cultural de primera dimensió, com a mitjà de comunicació sense artificis, popular, i sobretot, com a poderós i suggestiu mitjà d’expressió artística”.
L’alcalde ha reconegut, doncs, “l’esforç que la gran família de cinèfils del Cine Club, la seva contribució a la ciutat, que té passió pel cinema, que és la Manresa de CineClub però també la Manresa de “Plácido”, la Manresa de Fescinema, i també la que recorda amb nostàlgia les sessions contínues al vell Kursaal, a la Sala Loiola o al cinema Goya”.
L’alcalde ha recordat també Orson Welles i una de les grans frases d’aquest gran director nord-americà: “tenir o no un final feliç depèn que quan decideixis detenir la història”. Segons l’alcalde, avui és “avui també és un bon moment per dir que la Història del CineClub no s’acaba ni es deté, continua fent mirades cap al futur, mirades de superació que duran el projecte més enllà encara”.
L’acte ha conclòs amb el lliurament d’un record al president de CineClub Manresa, Enric Tierz, i una fotografia de família de membres de la junta i col·laboradors de l’entitat.
