- La pintura, d’autor desconegut i datada de la segona meitat del segle XVII, representa l’Arbre del Roser i fa parella amb un altre quadre que s’exposa a la Sala del Barroc del Museu Comarcal,l’Arbre amb sants i santes dominics. Les dues pintures provenen de l’església de Sant Pere Màrtir, del convent dels dominics de Manresa.
- La restauració ha consistit principalment en la fixació, la consolidació, la neteja de la capa pictòrica i la col·locació en un nou bastidor.
- Durant la tardor de 1936, la brigada de salvament del patrimoni de Manresa va traslladar les obres a la Cova de Sant Ignasi, edifici que l’Ajuntament de Manresa va establir com a dipòsit per protegir els béns artístics.
- La restauració ha costat 15.415,40 euros, dels quals la Generalitat n’ha subvencionat 10.791.
La pintura, d’autor desconegut i datada de la segona meitat del segle XVII, representa l’Arbre del Roser, amb una iconografia singular, i fa parella amb un altre quadre que s’exposa a la Sala del Barroc, del Museu Comarcal de Manresa: l’Arbre amb sants i santes dominics. Aquest altre quadre, que també el va restaurar el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) l’any 1992, va formar part, per la seva peculiaritat, de la publicació commemorativa dels 30 anys de l’existència d’aquest centre, 30 anys 30 obres.
Les dues pintures, que iconogràficament són propaganda de l’orde dels dominics, provenen de l’església de Sant Pere Màrtir, dels dominics de Manresa. Entre els mesos d’octubre i novembre de 1936, la brigada de salvament del patrimoni de Manresa les va traslladar a la Cova de Sant Ignasi, edifici que l’Ajuntament de Manresa va establir com a dipòsit per protegir els béns artístics que en aquells primers moments de la Guerra Civil de 1936-39 estaven en risc, tant pels avalots dels primers dies, com pels enderrocs de les esglésies que es van programar a la tardor.
Quant a la iconografia del quadre que s’acaba de recuperar, aquest representa els principals frares i difusors del Rosari, sota un arbre que simbolitza l’expansió d’aquesta pregària i els beneficis i protecció que dóna a persones de tota condició. Al mig es troba un arbre amb grans branques, de les quals brollen rosaris. Aquest arbre constitueix un eix central que divideix la pintura en dues meitats.
D’ambdues pintures ens en dóna referència Joaquim Sarret i Arbós al seu llibre de 1924 “Història religiosa de Manresa”. Diu que aquests “dos quadres grandiosos, sense marc” estaven al cor nou de l’església on ell els devia veure, i els descriu sense que hi hagi cap dubte que són els dos que des d’ara tornarem a poder veure exposats. Segons el mateix Sarret, anteriorment haurien estat a la porteria del convent. Magí Canyelles, a la seva obra “Grandesa i antiguitats de la ciutat de Manresa”, escrita a les darreries del segle XVII també en fa esment.
Estat de conservació
Es tracta d’una pintura a l’oli sobre tela de gran format (234 x 350 cm), que es guardava al magatzem del Museu sense marc i sense bastidor. La tela, de tafetà de lli —segons les anàlisis de laboratori—, presentava deformacions a causa d’haver estat plegada. A les línies de plecs és on es concentrava la majoria de les pèrdues de preparació i de capa pictòrica. La principal problemàtica de l’obra eren uns greus aixecaments de pintura localitzats als voltants de les zones on s’havien produït pèrdues. També hi havia força brutícia superficial molt adherida a la capa pictòrica.
Així mateix, hi havia dues grans pèrdues de tela a la part superior i inferior de la obra, coincidents amb la zona en què originàriament el bastidor original tenia unes frontisses. Es tractava d’un bastidor poc corrent, ja que era plegable, de la mateixa manera que ho era el bastidor de la pintura amb la qual fa parella.
La degradació més enigmàtica la donava un gran tall en forma d’U, que per les seves característiques semblava fet voluntàriament.
Procés de conservació i restauració
Per poder traslladar la tela al Centre de Restauració es va fer primer una fixació d’urgència de la capa pictòrica per, a continuació, enrotllar-la en un cilindre.
Un cop feta la documentació i examen amb tècniques fotogràfiques, així com la presa de mostres per a les anàlisis de laboratori, s’ha fet fixació de la capa de preparació i pictòrica.
El tractament de la tela de suport ha consistit a suturar els petis forats i estrips, a minimitzar les deformacions i plecs i a aplicar empelts de tela nova en les pèrdues més grans. També ha estat necessari aplicar un reforç perimètric de tela, amb la mínima quantitat d’adhesiu termoplàstic. A continuació, la tela s’ha muntat de manera provisional al nou bastidor de fusta i alumini, que permet fer una tensió selectiva.
La fase de neteja s’ha fet amb un sistema aquós de pH lleugerament controlat. Ha calgut gelificar la solució i aplicar-la repetidament en diverses sessions, fins a aconseguir eliminar capa a capa tots els estrats de brutícia fortament adherida. La presentació final del quadre s’ha fet amb l’aplicació d’un vernís de protecció, estable i de fàcil remoció, a base d’una resina de baix pes molecular. No s’ha fet cap reintegració pictòrica, seguint el mateix criteri arqueològic que el que es va aplicar a la pintura que li fa parella.
La tela s’ha traslladat al MCM enrotllada en un cilindre de 50 cm de diàmetre. L’equip de conservadors–restauradors que ha fet la intervenció —David Silvestre, Ruth Bagan i Irene Panadés—, coordinats per Maite Toneu, ha fet el muntatge definitiu de la tela en el nou bastidor i l’ha protegida pel revers com a mesura de conservació preventiva.
La intervenció d’aquesta pintura s’ha basat en el criteri de mínima intervenció, amb la finalitat d’aportar la màxima estabilitat i retornar a l’obra la seva lectura. Amb aquesta actuació, es posa a la llum, un cop més, per al gaudi de les nostres generacions i les futures, una obra d’art que havia romàs fora d’exposició feia prop de setanta-vuit anys.
La restauració ha costat 15.415,40 euros, dels quals la Generalitat n’ha subvencionat 10.791.