“Cadàver exquisit” és el títol del joc de creació col·lectiva conformat per David Carabén (text), Mercè Sampietro (dramatització), Cabo San Roque (música) i Toni Mira (coreografia) i que serà un dels plats forts de la 19a edició de la Fira Mediterrània, que tindrà lloc del 6 al 9 d’octubre a Manresa. Hi haurà més de 100 companyies artístiques, 300 activitats i 38 estrenes. Aquest migdia se n’ha fet la presentació, a la fàbrica Damm de Barcelona, amb la presència dels responsables de l’organització i de la Generalitat, així com de l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i la regidora de Cultura, Anna Crespo.
La creació col·lectiva serà el leit motiv de la Fira Mediterrània d’aquest any, que arriba a la 19a edició. El director del certamen, David Ibáñez, ho ha explicat en l’acte de presentació d’aquest migdia, juntament amb els quatre protagonistes del joc creatiu “Cadàver exquisit”. Són David Carabén, cantant de Mishima, que hi ha posat el text; l’actriu Mercè Sampietro, la dramatúrgia; el col·lectiu de creació sonora Cabo San Roque, la música (avui hi havia el component del grup Roger Seguí); i l’artista Toni Mira, la coreografia. El resultat serà un dels espectacles inaugurals de la Fira, i es podrà veure a la plaça Major.
En la presentació d’avui a la fàbrica Damm de Barcelona, l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, ha remarcat que la Fira és “un actiu de ciutat” de la màxima rellevància, i s’ha felicitat de l’alta implicació d’entitats manresanes i també de l’aprofitament d’espais del patrimoni manresà “que gràcies a la fira es posen en valor”, com ara la nau de l’Anònima o el solar que hi ha entre la plaça Major i la baixada dels Jueus, que s’estrenen enguany com a escenaris de la Fira. Junyent ha felicitat un any més els responsables de la Fira, un esdeveniment de gran complexitat, i ha recordat l’estudi d’impacte econòmic fet públic recentment, que mostra que el certamen deixa a Manresa aproximadament el triple del que costa (el pressupost és d’un milió i l’impacte econòmic d’entre 2,7 i 3,3 milions).
Per la seva banda, Lluís Puig, director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat, ha destacat que el certamen constitueix una proposta “antirutinària” i ha remarcat que “ens convé molt replantejar-nos la cultura popular i com fem participar-hi les capes que no la consideren prou important, ampliant el seu paraigües més enllà del públic habitual”.
El director de la Fira Mediterrània, David Ibáñez, ha estat el responsable de desgranar el contingut de les propostes de la fira.
Epicentre cultural del país
Del 6 al 9 d’octubre, Manresa tornarà a esdevenir epicentre cultural del país amb més de 100 companyies artístiques, prop d’un miler de professionals i al voltant de 300 activitats, -incloent 38 estrenes i 12 coproduccions. La creació col·lectiva serà el plat fort d’aquesta nova edició en què comunitats, públic, entitats, artistes i professionals formaran part de processos creatius basats en metodologies col·laboratives i promogudes pel propi mercat. Allò que Bertolt Brecht va definir com “la posada en comú del saber” i que ha estat en la base del desenvolupament de les avantguardes teatrals del segle XX és avui un element de plena vigència al llarg i ample del teixit creatiu cultural.
Aquest leit motiv connecta de ple amb un dels eixos principals de la Fira, la cultura popular. Una cultura popular a l’abast de tothom, de visió actual i on conflueixen la tradició, la innovació i la participació. La proposta que millor recull aquest esperit és el nou projecte singular de la Fira, el “Cadàver Exquisit”, al qual hi participen de forma col·laborativa David Carabén (líder de Mishima), l’actriu Mercè Sampietro, el col·lectiu de creació sonora Cabo San Roque i l’artista Toni Mira.
“Cadàver exquisit”, un joc de creació col·lectiva
Els surrealistes de principis del segle XX van inventar diversos jocs de creació col·lectiva, com ara els anomenats “cadàvers exquisits”. Consistien en crear una obra d’art amb aportacions parcials de diversos participants, de tal manera que l’obra es mesclava i contaminava de forma successiva. A partir d’aquesta idea, Fira Mediterrània ha proposat a quatre artistes destacats que participin a cegues en la creació d’un espectacle de forma lúdica i col·laborativa.
Així, David Carabén ha escrit un poema inspirat en imatges relacionades amb el concepte de festa popular. Mercè Sampietro l’ha recitat i Cabo San Roque ha compost una peça musical a la qual ha sumat l’enregistrament de la veu. Amb aquest material, Toni Mira està creant un espectacle audiovisual i coreogràfic, amb un important treball comunitari amb els Geganters de Manresa i un grup de persones grans. Els artistes han fet el seu treball de creació a partir de la peça que els ha arribat a les mans, sense tenir coneixement, fins al dia d’avui, ni de la identitat de qui ha intervingut ni de la seva motivació emocional i creativa. El resultat serà un espectacle que es veurà a la Plaça Major, tres vegades durant la Fira (els dies 6, 7 i 8 d’octubre).
Un altre exemple d’aquesta línia és la catifa de flors a partir de l’obra del grafiter italià Agostino Iacurci que il·lustra el cartell d’enguany, a càrrec de la Federació de Catifaires de Catalunya. Es podrà veure a la Plana de l’Om durant la darrera jornada (9 d’octubre). De la mateixa manera, al llarg de la Fira veurem altres processos de creació col·lectiva: des de col·laboracions sorprenents d’artistes, proposades per l’organització, fins a diversos processos de creació comunitària.
Triple inauguració: tradició, innovació i participació
“Cadàver exquisit” serà un dels espectacles inaugurals, però no serà l’únic. Per donar el tret de sortida als quatre dies de programació, la Fira ha ideat un programa inaugural triple, amb tres espectacles que subratllen les seves facetes essencials: tradició, innovació i participació.
Durant la primera jornada, el 6 d’octubre a les 19:45h, la innovació anirà a càrrec dels noruecs FRIKAR dance company -especialistes en el diàleg entre dansa contemporània i cultura tradicional-, que ballaran sobre la façana de l’Ajuntament a 30 metres d’alçada amb la música en directe del trompetista franco-català Raynald Colom. Tot seguit, a les 20h, també a la Plaça Major, la participació es veurà plasmada en el resultat del projecte “Cadàver exquisit”, que combina videomapping, creació col·lectiva i dansa comunitària. I a les 21h, a la sala gran de teatre Kursaal, la Fira comptarà amb la inauguració de la tradició: amb Mar de Fuelles, un projecte que uneix dos dels millors acordionistes del planeta, Kepa Junkera -a la trikitixa d’Euskadi- i Chango Spasiuk, tocant el chamamé del nord d’Argentina. Els tres espectacles han estat coproduïts per Fira Mediterrània i són d’estrena absoluta.
La cloenda recupera una obra de Joaquim Serra
A l’altre extrem del programa, la cloenda, la Fira recupera una peça del patrimoni musical català, Tempesta esvaïda. Es tracta d’una comèdia lírica en tres actes, de Joaquim Serra -un dels principals compositors catalans de principis del segle XX -amb text de Carme Montoriol,per a orquestra, cor i solistes, amb l’Orquestra Camera Musicae, el cor Lieder Càmera i veus solistes destacades, com Helena Copons, Anna Alàs i Toni Marsol, entre d’altres.
La Fira aposta per la dansa
Si habitualment la dansa té un pes important dins la programació de la Fira, enguany l’aposta s’intensifica mostrant la capacitat del moviment per connectar la creació contemporània amb la tradició. És el cas de Leahkit, una altra creació de FRIKAR Dance Company, ovacionada internacionalment per la crítica; Tata Mala, una peça de teatre musical coproduïda per la Fira i el Festival Grec, d’Enric Montefusco amb Sonia Gómez y Los Corderos, i Esvorell, el laboratori de creació de la Fira Mediterrània 2015 que torna convertit en espectacle després del treball d’un any i amb la mirada externa de Sònia Gómez (coreografia) i Roberto Oliván (moviment).
També en l’àmbit de la dansa, la Fira es fa ressò del treball d’una nova generació de creadors que estan portant la dansa flamenca a l’espai públic. A Manresa podrem gaudir de dos clars exponents d’aquest corrent: la bailaora de Xerès Leonor Leal i el coreògraf i expert en dansa espanyola Daniel Doña. El pati del Kursaal serà l’escenari d’aquesta proposta temàtica.
Nous formats escènics
La cultura popular és també una cultura a l’abast de tothom, i per aquest motiu la Fira ha programat propostes que trenquen amb el format convencional i arriben a la gent de forma innovadora. Com Pluja, amb l’actor Guillem Albà i la pianista i compositora Clara Peya, dos joves i admirats artistes que s’han unit per presentar un espectacle íntim i honest que tindrà lloc a L’Anònima, una antiga central elèctrica. L’actuació a Manresa serà una de les primeres oportunitats de gaudir en públic d’aquesta prometedora proposta.
També presenten un format poc convencional, entre d’altres, El Somni de Gulliver, una òpera mecànica per a marionetes automatitzades, proposta trencadora del dissenyador alemany Roland Olbeter que a Manresa estrenarà format de carrer. O La Corde Et On, dels francesos Hydragon, un divertit espectacle de circ on la corda llisa dialoga amb el so tradicional de l’acordió diatònic. Finalment, destaca l’estrena a Catalunya de la nova creació de Toni Gomila, Peccatum, basada en rondalles populars mallorquines, que arriba després de l’aclamat Acorar.
Músiques del món: moment dolç de l’escena catalana
En l’àmbit musical, Manresa estrenarà propostes impulsades per la Fira que mostren el bon moment de la creació musical vinculada a l’arrel tradicional. Com el prometedor projecte del jove pianista Marco Mezquida amb el guitarrista flamenc de referència Juan Gómez Chicuelo, producció de la Fira i Taller de Músics. O de Càntut, proposta guanyadora del Premi Teresa Rebull de Producció Musical en Cultura Popular, que recupera cançons dels avis i que uneix Carles Sanjosé (ànima de Sanjosex) amb l’acordionista Carles Belda. I també l’espectacle amb orquestra d’Aspencat, que col·laboraran amb la bagenca Camerata Bacasis.
També mereixen menció especial les presentacions en primícia dels temes del proper disc de l’orquestra de percussió ibèrica Coetus, que estrena nova etapa amb el cantant valencià Carles Dénia, i l’estrena a Catalunya del recital de Mayte Martín, dedicat al flamenc antic.
La Fira també ens permetrà descobrir els nous projectes de Raül i Rosalía (amb la participació de Raül Fernández Refree), la mallorquina Joana Gomila, el tenorista Jordi Molina i la Cobla Catalana dels Sons Essencials, amb un nou projecte dedicat al ball.
Músiques del món: un aparador estatal i internacional
La programació de la Fira inclou una selecció de bandes estatals i internacionals que combina artistes de referència contrastada, noves tendències i valors emergents. Destaca el concert de Rozalén, fenomen imparable de l’escena musical espanyola; la gira de celebració dels 20 anys d’una de les millors i més trepidants bandes balcàniques del món, la Fanfare Ciocarlia; el congolès Baloji i la seva connexió entre avantguardes musicals africanes i europees, amb nou disc sota el braç; el jove prodigi libanès Bachar Mar-Khalifé, que fusiona electrònica, experimetació i poesia àrab; el duet belga de violoncel i acordió Belem, on la complicitat i la musicalitat arriben a cotes sorprenents; Fetén Fetén, el duo de virtuosos castellans que oferirà a Manresa una intensa sessió de ball, i el repertori de balades dels gallecs Uxía i Narf.
La llista es completa amb artistes que, consolidats als seus països respectius, estan iniciant una trajectòria internacional, com Djmawi Africa (Algèria), Mazagan (Marroc), Kalàscima (Itàlia) i molt especialment la col·laboració entre el grup de folk d’avantguarda bretó Spontus i el graller català Manu Sabaté, que compta amb la coproducció de Fira Mediterrània.
Cultura popular: territori, participació i comunitat
La Fira explora les potencialitats de la cultura popular i tradicional com a element participatiu, de treball comunitari i també d’arrelament al territori. A la programació hi són representats alguns col·lectius associatius que estan actualitzant dia a dia el patrimoni immaterial català, com els n, la Banda d’Esparraguera, catifaires de tot Catalunya i l’Esbart Marboleny de Les Preses, entre d’altres.La declaració de les falles com a patrimoni de la humanitat estarà representada amb l’exposició Festes de Foc als Pirineus. En aquesta línia, i consolidant l’espai nascut l’any passat amb el Focus Vilafranca, la Fira inclou al programa el Focus Cervera, dedicat als elements de cultura popular de la capital de la Segarra.
Plaça Major, espai de joc tradicional
El joc com a element de participació i socialització de la cultura tindrà enguany un espai privilegiat: la Plaça Major de Manresa. Allà s’instal·laran els Xics del Xurrac, una creació de la companyia especialitzada en jocs de carrer Tombs Creatius, en coproducció amb la Fira Mediterrània, que recrea els elements vivencials del món casteller. A la Plaça Major els més petits també tindran l’oportunitat de jugar amb la Cucanya de la Plaça Nova de Barcelona, datada de 1884, la cucanya horitzontal més antiga que es preserva a Catalunya.
Art i transformació social
La Fira farà la seva habitual mirada a la connexió entre les arts i la transformació social, amb peces com la intervenció de Toni Mira al Cadàver exquisit (amb la participació de diversos col·lectius manresans), el projecte Dance Generation dels valencians Taiat Dansa, la proposta de dansa dels basco-catalans Colectivo El Brote, i el projecte de gran format Orquestra Integrada, espectacle per a orquestra simfònica, amb més de setanta persones, incloent músics professionals, estudiants i persones amb diversitat funcional. Per a dissabte 8 d’octubre la Fira proposa un itinerari per a professionals dels àmbits de les arts aplicades i comunitàries.
Reestructuració de l’activitat professional
Més enllà del vessant artístic, la Fira és un mercat i la seva zona de negoci és la Llotja Professional, ubicada de nou al Museu de la Tècnica de Manresa. A partir dels resultats de les darreres edicions, la Fira potenciarà l’activitat professional reestructurant-la de forma temporal i en quatre eixos: coneixement, nous projectes escènics, i internacionalització i innovació.
Així, la jornada de dijous 6 d’octubre es destinarà íntegrament al coneixement, amb la programació matí i tarda de les Jornades Professionals. Divendres 7 d’octubre al matí, a diferents punts de la Llotja, tindrà lloc la segona i ampliada edició del Mercat de Nous Projectes Escènics, un itinerari de càpsules de 20 minuts per presentar espectacles en procés de creació o que han estat estrenats molt recentment. La jornada de dissabte 8 d’octubre estarà dedicada a la internacionalització i la innovació amb el III WINE & FEST FORUM, la Congrés Internacional de Festivals de Músiques del Món i Folk, que l’any passat va aglutinar més de 50 festivals de 3 continents. Enguany el Wine & Fest se centrarà en els ajuts a la mobilitat d’artistes (amb la presència de diferents oficines d’exportació) i en la relació entre els festivals de música i els problemes humanitaris.
A banda, estands, showcases, reunions ràpides (speed datings) i presentacions de projectes mantenen format per facilitar el contacte entre compradors i venedors.
Off Mediterrània
La Fira Mediterrània té una programació paral·lela que la complementa, formada per projectes cultural que sumen la seva activitat a la del mercat manresà i augmenten l’impacte global de l’esdeveniment. En la 19a edició hi ha cinc cicles que formen part de l’OFF. Tres ja són habituals de la Mediterrània: l’Estepa Mediterrània, cicle organitzat per la Casa de la Música de Manresa; el Concurs Sons, final en directe del concurs de grups emergents de folk i músiques d’arrel mediterrània, i l’Humus Mediterrani, programació de grups emergents de música d’arrel, organitzat pel col·lectiu manresà D’Arrel.
Ara s’hi incorporen la Xarxa Alcover, a Els Carlins, amb quatre peces teatrals de la seva oferta per al circuït de les Illes, País Valencià i Catalunya, i la Federació de Grups Amateurs de Teatre de la Catalunya Central, que presentarà, també a Els Carlins, una mostra de la tasca dels socis de l’entitat.